Agustí Argelich: vint-i-quatre anys de director artístic de Filmets, plega sense una crítica i parlant bé de tothom

 Agustí Argelich davant del Cinema Zorrilla , seu històrica de Filmets foto: Tomeu Ferrer

Tomeu Ferrer - 12/03/25         

   

Agustí Argelich ha cessat de la direcció artística del certamen Filmets de Badalona. Ho ha fet després de vint-i-quatre anys. Bé, hi col·laborava des de l’inici fa cinquanta anys quan els afeccionats al cinema es reunien a l’ombra del Museu de Badalona, això en fa cinquanta d’anys.

L’han fet plegar sense donar-li una raó professional. Li van comunicar a finals de l’any passat, tot i que feia un temps que hi havia rumors. Marxa sense dir ni una mala paraula i parlant bé de tots els col·laboradors que el festival de curtmetratges ha tingut durant la seva vida. Els pioners han contribuït a fer Filmets un certamen de categoria internacional i al mateix temps han divulgat arreu del món el nom de Badalona.

 

T.F. A Badalona hi havia llavors molta ‘moguda’ cinematogràfica?

 

L’any 1969 quan el Museu era a Badalona com la casa de cultura, hi havia diverses seccions: la del cinema amateur, la d’astronomia,la de canaricultura, etcètera. Nosaltres, a la secció de cinema amateur teníem un despatx. Jo m’hi vaig afegir l’any 1972 quan fèiem el tercer festival, que es deia Mundial Badalona.

 

 

Si, hi tant, hi havia fins a quatre festivals. El mundial, que era internacional; posteriorment hi havia el Imágenes, que era social , penseu que hi havia un centenar de socis que feien pel·lícules amateur, documentals sobretot, amb grans noms com: Joan Vidal, Josep Parra,Jesús Morales que normalment ja treballaven en el sector . Això va començar així.

 

 

T.F. Això passava el 1972, 3 anys abans de la mort de Franco....

 

Aquell any vaig participar com un voluntari més a l’Imágenes Badalona. Llavors a la secció hi havíem un centenar de membres que ho fèiem tot: projectàvem les pel·lícules, anàvem a buscar-les a Correus...

 

T.F. La historia indica que es va anar fent fins que l’any 2000 es va encetar una nova etapa. Tinc entès que abans el Mundial es va interrompre almenys tres anys. Com va anar això?

 

Abans de l’any 2000 quan el Museu de Badalona va tancar les seccions de cultura, la majoria d’entitats que hi estaven vinculades es van espavilar . Nosaltres vam crear una entitat sense ànim de lucre que es deia Cineastes Independents de Badalona. A partir d’aquesta entitat amb molts voluntaris vam crear el Certamen Internacional de Cinema Independent i ja no era amateur, perquè hi havia produccions molt bones. Amb més pressupost i aquest col·lectiu acollia gent que no eren només de Badalona, hi havia gent mot experimentada de fora de la nostra ciutat : El Jan Baca, el Tomàs Mallol i amb tot aquest bagatge vam salvar el festival. Li vam canviar el nom,es deia Certamen Internacional de Curtmetratges i vídeos Ciutat de Badalona.

 

T.F. I torno al fil, el certamen es va deixar de fer un temps?

 

Si, pel que sigui es va deixar de fer, no hi havia recursos, no hi havia subvencions, bé la Generalitat ens va ajudar algun any, però bàsicament ens ho fèiem tot nosaltres.

 

T.F. L’any 2000 us venen a buscar des de l’ajuntament, oi?

 

Si, a través de Badalona Comunicació, que havia creat la Televisió de Badalona. I un any abans la xarxa de televisions locals ens va proposar fer un programa de televisió que es deia Filmets. Va agradar molt el nom, el programa encara es fa a la televisió de Badalona i hi havia presentació i entrevistes. El programa s’emetia també a la resta de televisions de la xarxa, inclús a BTV. La televisió local havia creat una infraestructura forta.

 

T.F. I a partir d’aquest punt es va produir l’expansió?

 

Vam anar contactant amb cineastes i vam crear la primera edició l’any 2001. I va ser una sorpresa per tothom, pocs esperaven que aquell any poguéssim fer un festival com el que es va fer. Vam aconseguir tenir bastantes bones pel·lícules.

 

T.F. A propòsit d’això he llegit que en la primera edició es van comptabilitzar fins a 6.000 espectadors al cinema?

 

Si,van ser aquests 6.000 espectadors en set o vuit sessions que es van fer al Cinema Zorrilla. Aquell anys ens van venir ja directors estrangers, cosa que li va començar a donar un aire al certamen. Penseu que van venir cineastes de Bèlgica i d’Itàlia (Badalona havia estat un referent en el món dels curtmetratges, de vegades de la mà del cine – club Estudio, que estava també al Museu amb el qual col·laboràvem; projectaven pel·lícules clandestines, i li van donar posteriorment la Creu de Sant Jordi)

 

T.F. A partir de l’any 2000 quan s’estableix el lligam amb l’ajuntament, quines serien les etapes més destacables?

 

El vincle sempre va ser a través de Badalona Comunicació. Es va crear una associació sense ànim de lucre que es deia Factoria Filmets, llavors hi havia una norma que les subvencions públiques no podien anar a entitats públiques i llavors a través de l’entitat esmentada es vehicular, si n’hi havia, alguna subvenció.

 

T.F. Amb la infraestructura de Badalona Comunicació vau poder crear l’equip impulsor?

 

Amb l’equip que es va crear es podia funcionar tot l’any . Han passat diverses persones, però vam ser gairebé sempre els mateixos. Sempre hi ha hagut,diguem-ne, dos festivals en un. Un més institucional i un altre que es cuidava del dia a dia. En aquest dia a dia has d’estar per les projeccions, sobretot quan amb els anys han vingut molts cineastes estrangers i perquè a partir dels anys 2005 i 2006 vaig poder anar a molts mercats internacionals.

 

 

T.F. Aquell devia ser el gran salt del festival?

 

El 2006 vaig tenir la sort d’anar al festival de Clermont Ferrand , que és el festival internacional de curtmetratges més important del món, amb entre 160.000 i 170.000 espectadors cada any. No hi ha cap festival, ni Sundance o Donosti que tinguin tants espectadors. Cada any apart del festival en si, hi ha un gran mercat on es troben entre 8.000 i 9.000 produccions. Aquest lloc va ser el punt d’origen de relacions internacionals de Filmets amb els distribuïdors, productors, etcètera.

 

T.F. I això només devia ser el principi.....

 

Clar, jo he anat al festival de Cannes, a França sobretot, Bèlgica..Canadà. I durant tants anys Badalona ha establert un lligam amb el sector del curtmetratge internacional. Això ha facilitat que ens arribessin cada any pel·lícules de més nivell.

 

T.F. Amb els anys el cost del festival va baixar?

 

No exactament perquè cada vegada venien més cineastes. Però realment no ha canviat molt, perquè com la seu és el Zorrilla. Cal pensar que van començar a entrar patrocinadors privats i també subvencions públiques, Generalitat, Política Lingüística, Diputació, algunes vegades el ministeri de Cultura i entre els patrocinadors privats, moltes vegades locals o comarcals.

 

T.F. Des de l’any 2000 fins ara han passat per l’ajuntament gairebé tot l’arc parlamentari. Heu notat en aquest temps que us deixessin fer, o hi ha hagut intervencionisme?

 

Al principi era director jo, després hem van fer director artístic. Sempre havíem tingut la llibertat absoluta pel que fa als continguts, no només jo sinó tot l’equip de programació. El nostre objectiu era intentar portar una programació que més que a nosaltres agradés al públic. Els primers anys, a partir del 2001, el públic de Badalona va descobrir que hi havia el format del curtmetratge amb molta qualitat que a les sales de cinema no es veia. Com que ens arribaven tantes pel·lícules (darrerament milers), el resultat era una programació molt generalista, per a tot tipus de públic.

 

T.F. Per tant, quan s’han produït incidents tenien altres orígens, recordo quan es va prohibir la interpretació de l’Estaca...

 

 

Bé allò va ser un criteri de la direcció general del festival. La nostra prioritat eren les pel·lícules, programar cinema i fer que el festival no fos només un aparador de pel·lícules.

 

T.F. A més des de Filmets heu estat també impulsors del cinema local

 

Cal recordar que el festival va sorgir d’un grup de cineastes de Badalona. Aquest esperit s’ha intentat mantenir. La internacionalitat ha estat molt important, però sempre hem volgut que hi hagués un espai per als cineastes de casa.

 

T.F. Heu contribuït a donar una imatge genuïna de Badalona?

 

Cert, a mi m’agradaria remarcar que a Badalona actualment hi ha alguns directors de curtmetratges que estan guanyant premis internacionals i que han fet films que han estat candidats als Gaudí, als Goya. Ara bé, he de dir que a nivell de mitjans de comunicació local no se’ls hi presta l’atenció que es mereixen. Des de el primer moment hi vam prestar atenció, a la secció Badalona en curt.

 

T.F. L’última època va ser l’època daurada?

 

A partir de la 40ena edició ens arriben moltes de les pel·lícules que han estat grans èxits i són obres que no arriben soles, però la internacionalització que hem tingut amb entitats, productors,directors que quan han vingut as Badalona s’han transformat en els millors ambaixadors del festival perquè s’han vist ben tractats.

 

T.F. Podríem dir que Badalona s’ha convertit en la capital catalana o espanyola del curt?

 

Jo diria que som un referent a Europa i a l’Estat espanyol diria que gairebé som el festival més antic.

 

T.F. En aquestes es va produir el canvi a Badalona Comunicació i us diuen que la vostra tasca s’ha acabat. Com us ho van dir?

 

El desembre em van comunicar que no seguiria com a director artístic. Han designat el nou director artístic, que és un gran professional del sector. A partir d’aquí el festiva té un director general. I ara la organització ja depèn dels nous responsables.

 

T.F. Qui us comunica el cessament, el director general nou?

 

Si, i m’ho comunica personalment.

 

T.F. No us dona cap justificació de la mesura?

 

No, com a director general nou s’ha estrenat aquest any. I s’hi ha bolcat. Ara ja no tinc cap relació amb Filmets. Han dit que volen fer un canvi de cicle, amb nous objectius i noves directrius. I deixeu-me que ho digui, en aquesta 50ena edició hi ha hagut una programació excepcional . Han arribat pel·lícules amb premis, premis Gaudí, Goya, Bafta i algunes han guanyat premis després.

 

T.F. I ara que fareu?

 

La veritat és que projectes en tinc molts. Col·laboro amb el Barcelona sports film i estic de programador i col·laborador amb altres festivals i em dedico també a assessorar projectes, no només de festivals sinó projectes cinematogràfics de molta gent jove.