S. Rodríguez | A. Magaña | J. Torres - 21/09/18
Com molts altres municipis, Badalona celebra aquests dies la Setmana de la Mobilitat Sostenible, un marc en el que administracions i entitats reivindiquen el transport públic i la utilització de vehicles que no perjudiquin el medi ambient, per aconseguir ciutats amb menys contaminació. Un dels objectius ambiciosos de la societat actual que no és assumible sense una xarxa de transports consolidada i estesa.
Badalona compta a dia d'avui amb una vintena de línies diürnes i tres nocturnes (N2, N9 i N11) que donen servei a la ciutat tant a nivell intern com de connexió amb les localitats de l'entorn; dues línies de Metrobús, una de les darreres modalitats d'alta freqüència estrenades per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (M27 i M28), que connecten zones on no arriba el metro, i una branca de la xarxa ortogonal de Barcelona de TMB, amb l'H10.
Les altres dues grans potes del transport públic a Badalona són el metro i el tren, que disposa d'una estació de Rodalies al Centre, on es pot accedir a la R1. Pel que fa al suburbà, el municipi compta amb dues línies de la xarxa metropolitana, la L2, amb quatre estacions (cinc, comptant Artigues), i la L10, amb tres parades més; ambdues línies connectades a l'estació de Gorg que, a la vegada, enllaça amb el TramBesòs. El tramvia, tot i que menys concorregut, complementa el llistat de transport públic a la zona sud de la ciutat, des del Gorg fins a Sant Adrià, per endinsar-se a Barcelona.
La xarxa de busos, responsable de la cobertura de bona part de la ciutat
El transport públic de Badalona és un servei molt important pels ciutadans, tant per moure's dins de la ciutat com per desplaçar-se pels municipis del voltant. Només a les estacions de metro badalonines hi ha al voltant de 50.000 validacions al dia. Però el servei més utilitzat és l'autobús, que en un dia feiner pot tenir una mitjana de 104.000 validacions al dia (aquestes dades corresponen al servei metropolità de Tusgsal, que dóna servei també a altres localitats com Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Tiana i Montgat).
El cap del Servei de Planificació i Estudis de la Direcció de Mobilitat i Transport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Guillem Alsina, explica que el 2017 el servei diürn d'autobusos que cobreix Badalona va tenir una xifra rècord de 30,6 milions de validacions durant l'any. 'Comparant-ho amb el 2013, que van ser 25 milions, representa una pujada del 23% en 4 anys', apunta. A més, l'ús del servei de Nit Bus també ha pujat dels 4 milions de validacions en 2013 fins als 5,5 milions en 2017, el que representa un increment del 36%. Alsina assegura que l'ús del bus en l'àrea metropolitana acostuma a incrementar un 5% cada any, però, tot i que aquestes xifres són positives, encara no es pot donar la feina per feta.
Segons les darreres dades de 2017, la línia estrella del servei és la B27 (que ara ha passat a ser M27), amb 3,4 milions de viatgers, seguida de la B30, amb 3 milions, i de la B19, que es troba en tercer lloc. Totes tres connecten Santa Coloma amb Badalona, i dues d'elles arriben a Can Ruti.
Pel que fa a les línies urbanes, aquelles que només es mouen dins el terme municipal de Badalona, l'autobús amb més demanda és la B4, amb 1,45 milions de passatgers anuals; la B1, B2 i B3 la segueixen de prop. Quant a ocupació, apunta TUSGSAL, la millor línia, amb diferència, és la B1, seguida de la B6, la B2 i la B8.
Els autobusos també treballen per millorar any rere any la petjada ambiental que deixen a la ciutat. Actualment, TUSGSAL disposa de quatre vehicles híbrids i quatre d'elèctrics, però treballa amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona per a incorporar 23 autobusos híbrids articulats, 33 híbrids estàndard i 12 estàndard 100% elèctrics, entre finals d'any i principis de 2019.
Demandes i deures
Des de la Taula de la Mobilitat consideren que la xarxa, no obstant, té algunes mancances que s'haurien d'anar cobrint, com ara la connexió dels barris de Canyadó i Manresà amb Can Ruti, des del Maresme, des d'on estaria augment l'afluència cap a l'hospital els darrers anys, apunten. També destaca el portaveu de la Taula, Diego Guerrero, la baixa connexió entre els districtes 3 (Pomar, Morera, Bufalà), 2 (Montigalà, Lloreda, Puigfred) i el 6 (Gorg, Sant Roc), i considera que s'hauria d'habilitar una línia que cobrís aquest recorregut.
Segons Guillem Alsina, l’augment de passatgers es pot explicar per diverses raons: per la gent jove que s'incorpora a la universitat o al món laboral i comencen a fer servir el transport públic, per un increment general de la mobilitat en els municipis metropolitans o, en menor mesura, per un transvasament del vehicle privat cap al transport públic. 'Ens agradaria veure acompanyat una pujada de l'ús del transport públic amb un decrement de l'ús del vehicle privat. Però amb la recuperació econòmica el privat també s'ha recuperat', assenyala Alsina.
Per poder aconseguir una mobilitat més sostenible no només basta amb millorar el servei i incrementar l'oferta de transport públic, sinó que es fa necessari aplicar mesures per restringir l'ús del vehicle privat. 'Si no hi ha una política de restricció, de posar més dificultats a l'ús del vehicle privat, és evident que no hi haurà un transvasament de gent del transport privat cap al públic', explica Alsina, que també ressalta que s'han de crear les condicions per promoure també altres tipus de transport, com la bicicleta.
Alsina destaca que per avançar cap a una mobilitat més sostenible s'ha de continuar amb el desenvolupament de la xarxa d'autobusos, al mateix temps que se la dota d'una certa prioritat en l'espai urbà, mitjançant carrils bus, prioritat als semàfors o girs exclusius per bus. Però aquesta xarxa de bus només pot suplir la necessitat de certs 'corredors', com explica Alsina. Per altres zones de la ciutat, sobretot aquelles que tenen serveis de gran demanda com l'Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), farien falta mitjans de transport de majors capacitats, com el metro o el tramvia.
Un altre 'corredor' de gran demanda és el que connecta el centre de Santa Coloma amb Badalona que —tot i que s'han creat les línies de Metrobús (M27 i M28) que ofereixen un servei d'alta freqüència i que a partir de finals d'any disposarà també d'unitats de busos articulats— exigeix el perllongament de la línia de metro. Una millora que està planificada, però que sembla estar encallat.
Analitzem la mobilitat en alguns dels barris perifèrics de la ciutat, per saber com es mouen els seus veïns i quines reivindicacions tenen
Infografia dels barris analitzats / Augusto Magaña
Bona connexió des de Manresà
El representant de l’Associació de Veïns de Manresà Antonio Malonda opina que al barri més oriental de la ciutat, on viuen aproximadament 350 persones, hi ha prou transport públic amb les línies B30, B29, B2 i la B34 que es dirigeix a Montgat. Així mateix, la proximitat de l’estació de Renfe de Montgat, a cinc minuts a peu de Manresà, fa que la connexió amb el centre de Barcelona sigui molt ràpida i relativament senzilla.
En contra, creuen que la Zona Blava de Badalona els genera inconvenients quan decideixen anar a comprar o moure’s per la ciutat. Segons Malonda, s’havia d’haver consultat prèviament als veïns dels barris més allunyats. “S’havia de fer un estudi tècnic i altres modalitats d’aparcament, perquè finalment la zona blava treu espai als propis veïns”, argumenta.
Altre via d’accés al barri és la bicicleta, a través del carril bici del Passeig Marítim. Una de les veïnes de Manresà, Marta Rodríguez Gómez, utilitza freqüentment aquest transport per desplaçar-se fins al centre de Badalona i també per anar a treballar a Barcelona, encara que critica que no hi hagi un carril bici que connecti ambdues ciutats per la costa, perquè els trams sense carril estan “molt malament” sobretot passat el Port de Badalona en direcció Sant Adrià, assenyala.
Manca de transport públic a La Mora
Al barri de La Mora, moure’s de forma sostenible és una tasca complicada pels seus habitants. Tal com denuncien representants de l’Associació de Veïns d’aquest barri, els falten més serveis de transport públic per garantir la mobilitat dels veïns i veïnes, ja que només disposen d’una línia d’autobusos, la B7, que, tal com asseguren, hauria de passar amb més freqüència i caldria afegir-li una parada a l’alçada del carrer Mar Adriàtic. Així mateix, demanen altre línia amb diferent recorregut. Altra de les demandes és que el Tram arribi fins a La Mora, i també el Bicing.
Laura Cillero Esteller, una veïna de La Mora utilitza el cotxe per moure’s “perquè el bus no passa massa freqüent, cada 20 minuts i perquè només hi ha una línia”, argumenta. “Si hi hagués més línies i més opcions d’agafar diferents autobusos i més freqüència, aniria en transport públic”, assegura.
Pomar: sense connexió amb els instituts
El president de l'Associació de Veïns de Pomar, Albert Arnau, assenyala que el barri 'està molt ben comunicat', però ressalta que des de fa temps demanen una línia de bus que 'que comuniqui el barri amb el de Bufalà a l'alçada d'on estan els instituts: IES Isaac Albéniz, Escola D'Art I Superior De Disseny Pau Gargallo i l'IES Pompeu Fabra'.
Pomar no té cap institut i per això els nens i nenes del barri han d'anar fins a Bufalà per continuar els seus estudis. Arnau ressalta que abans hi havia un servei d'autobús que feia el trajecte des del barri fins als instituts, però ara els estudiants han d'anar caminant per força.
Gloria Atsuara, vicepresidenta de l'AMPA de l'IES Pompeu Fabra, explica que les seves filles han de marxar de casa gairebé tres quarts d'hora abans del començament de les classes, quan amb un bus podrien arribar en menys de quinze minuts. Aquest fet afecta els estudiants sobretot els dies de pluja i durant l'hivern, en els que han de caminar per més de mitja hora i amb tot el pes del material escolar a sobre.
Però aquesta situació podria canviar amb el canvi de recorregut de la línia B24 que l'AMB té previst, que passarà per Pomar al carrer de Joan d'Austria i s'endinsarà en La Morera a través de l'avinguda de Bac de Roda. Alsina, assenyala que amb aquest canvi de recorregut la B24 'farà la connexió Pomar-Morera-Bufalà, que és un eix horitzontal del qual no tenim cap línia que el faci durant el dia'.
Canyet: l'avantatge de tenir Can Ruti.
Canyet, tot i ser un dels barris més llunyans del centre de la ciutat és també un dels que està millor connectat, gràcies a la presència de l'Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti), que fa que hi hagi un bon servei d'autobusos.
El president de l'Associació de Veïns de Canyet, Pepe Sánchez, explica que hi ha fins a set línies de bus que passen pel barri, que és un dels menys densament poblats de la ciutat. 'Canyet és el barri més ampli d'extensió, però el més petit de població. Hi ha més treballadors a Can Ruti que habitants al barri', ho il·lustra Sánchez.
La gran demanda de transport cap a l'hospital fa també que Canyet tingui una connexió molt ràpida amb el metro —menys de 15 minuts en bus fins a l'estació de Badalona Pompeu Fabra i al voltant dels 22 minuts fins a l'estació de Fondo— i amb l'estació de Rodalies —15 minuts amb la línia B6.
26/07/24
El personal de l’escola Joan Maragall viu una situació paradoxal: no cobra però ha de restar al servei d’una empresa que ni tan sols parla amb ells
26/07/24
L’AFA Ventós Mir denúncia que l’Ajuntament de Badalona menysté la comunitat i no s’avança en la construcció del nou edifici
24/07/24
L’Ajuntament de Badalona presenta una liquidació de l’exercici 2023 amb 209 milions d’euros al calaix.
24/07/24
Dolors Sabater denuncia la pancarta gegantina d’Albiol a la plaça de la Vila de Badalona
