IGUALTAT


Que cap etiqueta et robi la teva identitat


Octubre és el mes per reivindicar els drets de les persones transsexuals. Per visibilitzar aquest col·lectiu a Badalona, parlem amb l’Érika i la seva mare, lluitadores pel ple reconeixement de la identitat de gènere


transsexualitat-badalona-igualtat
 L'Erika i la Cristina, al Pont del Petroli / Silvia Rodríguez Gómez


Silvia Rodríguez Gómez - 11/10/18         

twitter share   facebook share

Si neixes amb penis ets nen, si neixes amb vulva ets nena. Al nen, li regalem roba blava i cotxes. Si ets nena, reps roba rosa i nines. Noms de nen i noms de nena. Jocs per nens i jocs per nena... Naixem etiquetats, sota un gènere definit per una societat que encara no sap la persona que serem. De vegades el teu cos accepta aquest rol i no el qüestiona. Però no sempre. És quan, per exemple, amb pocs anys te n’adones que els regals que et fan no t’agraden perquè no estan adreçats a qui et sents. És quan et criden pel teu nom i no et reconeixes.

 

Aquest és el cas de l’Érika, una nena transsexual badalonina de deu anys que amb dos ja tenia molt clar que el gènere assignat en néixer no era el seu. “Em sentia trista quan em regalaven coses de nen, perquè pensava que eren per a una altra persona que no era jo. Però quan em regalaven disfresses de princesa... em posava molt contenta, em tancava a la meva habitació i m’ho passava pipa” recorda amb naturalitat l’Érika. “Al final –diu somrient– vam decidir demanar sempre el tiquet per poder canviar els regals”.

 

Dels cinc cap als sis anys l’Érika va fer el trànsit, moment en el qual va decidir que no volia mai més ser identificada amb altre nom, ni amb el gènere masculí. “Va ser molt valenta de dir-ho tan aviat. Si jo hagués mirat cap a un altre costat, només li hauria generat frustració i hagués avocat la meva filla al fracàs, al bullying, a una vida negativa”, reconeix la seva mare, Cristina Fernández, una dona ferma i forta que lluita des del món del activisme pels drets dels infants transsexuals. Fundadora, junt amb un grapat més de persones, de l’associació de famílies de menors transsexuals Crysalis Catalunya, ara també ha constituït el col·lectiu Torne’m-hi a Badalona per fer més visibles les seves reivindicacions a nivell local.

 

Abans de fer el trànsit, recorda la Cristina, si algú la mirava pel carrer quan portava un vestit de nena “ella abaixava el cap i jo li deia, això no, aixeca el cap, anem juntes i amb dignitat, cap endavant”. “Que la meva filla perdi la seva infància, que tingui una adolescència maltractada i una maduresa frustrada? Ni parlar-ne” assegura.

 

L’Érika va ser la primera menor a Catalunya a la qual un jutjat badaloní va reconèixer el seu canvi de nom i gènere quan tenia vuit anys. Però mesos després, a una família del Prat se li va denegar la mateixa demanda. “Hi ha un buit legal sobre la identitat de gènere que ens afecta molt, i al final és una loteria segons qui interpreti les lleis”, admet la Cristina. Per acabar amb aquesta situació, aquests propers mesos el Congrés ha de tramitar una llei integral sobre la protecció jurídica de les persones trans registrada el passat febrer per Podemos i promoguda pels moviment associatiu i els col·lectius transgènere.

 

Fins ara, tot el que s’ha aconseguit, explica Cristina, ha estat “per la pressió de les nostres famílies en tots els àmbits: canvi de nom en les targetes sanitàries, el carnet de la biblioteca, la targeta de transport públic”. Quan hi ha una negativa, l’infant pateix molt en situacions molt quotidianes: quan el metge el crida amb altre nom, quan ha d’agafar un avió i ha de donar explicacions per la identificació diferent amb el que diu el DNI. “S’ha avançat molt, però encara lluitem per moltes coses: llei d’identitat; sistema escolar més inclusiu; al sistema sanitari, on fins fa poc les persones trans eren considerades com a patologia, i ara els denominen com una incongruència, o disfòria de gènere...” enumera. “El que té la meva filla és eufòria de gènere. Eufòria quan va dir que era l’Érika i la vam respectar”. “Ella té molta força i ens va obrir els ulls i donar una lliçó de vida, però hi ha infants que interioritzen que el que els passa és dolent i arriben amb problemes greus a l’adolescència, on hi ha un índex alt de suïcidis” diu amb tristesa.

 

També l’escola és un maldecap de vegades. Encara que a Catalunya hi ha un protocol educatiu, implantat per la llei 11/2014, i al qual els centres han de regir-se per facilitar que l’escola sigui un entorn amable amb el menor trans, la família de l’Érika va trigar dos anys en aconseguir que a l’expedient educatiu de la seva filla aparegués el seu nom sentit, i aquest és només un petit exemple. Encara que en línies generals s’ha sentit recolzada per l’escola de la seva filla, creu que falta “molta formació”, als docents i a la resta de famílies. Una de les reivindicacions de Crysalis Catalunya és exigir que la realitat dels menors transsexuals es manifesti als llibres de text, per exemple. “No tracten res sobre la identitat de gènere”, lamenta, encara que reconeix que són pocs els casos en els quals la transsexualitat d’un alumne genera un rebuig frontal per part del centre.

 

“Estem equivocats en pensar que els genitals defineixen a una persona. El cos de la meva filla és perfecte, deixem-nos de mites com dir que va néixer en un cos equivocat, o que la natura s’ha equivocat. No, és una dona amb penis, i punt” diu enèrgicament per concloure.


ACTUALITAT

16/10/18

irsicaixa-sida-vih-medula-trasplantament

Investigadors de l’IrsiCaixa troben un possible tractament per erradicar el VIH

L'institut de recerca amb seu a Can Ruti ha participat en un estudi que revela factors del trasplantament de cèl·lules mare que podrien tornar indetectable el virus de la sida
Llegir l'article complet
MOBILITAT

16/10/18

passeig-maritim-pacificacio-cotxes

Els cotxes podran tornar a la platja fins que comencin les obres d'un nou passeig

El govern posa sobre la taula un projecte d'urbanització amb calendari d'obres; provisionalment, els vehicles podran tornar a estacionar, però només de 20 a 8h, de moment
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

15/10/18

placa-roja-sant-roc-badalona-tharrats-fornells-pla-papallona

Finalitzen les obres de restauració de la plaça Roja de Sant Roc

Aquest 13 d'octubre s'ha reinaugurat la plaça després de gairebé deu mesos de reformes profundes. L'indret té un gran valor patrimonial per la presència de les obres de Tharrats i Fornells-Pla
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

15/10/18

camio-incendi-badalona-llefia

Incendiat un camió d'escombraries a Llefià

La circulació es va haver de tallar durant una estona, mentre les autoritats apagaven les flames i retiraven el vehicle
Llegir l'article complet