SEGURETAT


'Tot i ser els mateixos o menys agents, mantenim una bona efectivitat'


Parlem amb la intendenta i la inspectora de la comissaria de Mossos de Badalona, Lourdes Puigbarraca i Montserrat Estruch


mossos-d-esquadra-badalona
 La intendenta Puigbarraca i la inspectora Estruch / Foto: J. Torres


Javier Torres - 02/11/18         

twitter share   facebook share

Com es valoren les xifres del darrer any? Els delictes que més han augmentat són aquells que no suposen un dany o agressió cap a les persones, i els que més ho han fet, delictes contra el patrimoni. Té alguna lectura positiva?

 

Es prioritzen els delictes que generen més danys contra les persones o generen alarma social. Ens han augmentat fets coneguts que no generen una alarma social com un robatori violent o una estrebada, però a escala policial hem de posar les mesures preventives per minimitzar-los al màxim. Un balanç positiu que es va fer a la junta és que, tot i no haver augmentat la plantilla, estem obtenint bons resultats: trànsit, salut pública, actes administratives. També detencions, tot i que han baixat una mica, continuem mantenim un volum important. També bons resultats a nivell d'investigació. Sent els que som, l'efectivitat està sent bona. Tot i ser els mateixos o menys agents, estem mantenint el nivell de seguretat.

 

Com s'actua quan un delicte com el furt sobresurt tant?

 

Intentem detectar on es donen la majoria i posar-hi el focus: llocs on hi ha més massificació de persones, això són grans esdeveniments, centres comercials, mitjans de transport. En aquest cas, amb agents d'uniforme o de paisà. A l'estiu, per exemple, vam notar un augment de les queixes a la zona de la platja per furts, doncs vam formar un operatiu amb Guàrdia Urbana per cobrir els horaris de màximes afluències i estar més al cas i persuadir.

 

Els furts són el delicte més nombrós a Badalona. És també el que més preocupa a Mossos?

 

Tot el que són delictes violents sempre hi tenim l'ull posat. O també robatoris a l'interior de domicili, perquè genera molta alarma social. També a l'interior de vehicles. Si en un carrer roben a 10 cotxes, això genera alerta veïnal, el barri pot acabar sent un polvorí. Cada dia fem reunió per analitzar l'evolució dels delictes; cada setmana ens trobem amb Guàrdia Urbana per intercanviar informació. Això és important. Nosaltres podem analitzar totes les nostres dades, tot el que ens arriba pels canals que tenim disponibles, però també ho és compartir amb altres cossos que estan al territori per contrastar. També el ciutadà és un actor molt important, perquè jo puc tenir unes dades però la seguretat és molt percepció. Potser hi ha un fet que ha generat molta alarma en una zona concreta de la ciutat; ho analitzem i si cal, actuem. Si veiem que és una cosa puntual, fem reunions, xerrades, transmetem informació als veïns per rebaixar la tensió i que la gent se senti informada i acompanyada. Moltes vegades, potser només hi ha una denúncia de robatori, però ha pivotat tant que el veí té la sensació que s'ha multiplicat.

 

De vegades comencen a córrer a les xarxes rumors que creen alarma. Les fake news us perjudiquen molt a nivell de seguretat?

 

Quan ens arriba, ho hem de comprovar i verificar si és cert o no. Què ens està entrant? Tenim incidents, via 112? Tenim denúncies? Anem a parlar a la zona, amb els veïns. Parlem amb Guàrdia Urbana per contrastar com ho veuen ells. La nostra sort és que tenim una xarxa de contactes a peu de carrer molt potent. Això ens permet tenir persones de confiança a la comunitat que ens coneix, que sap que no l'enganyarem, i això ens permet rebaixar la tensió ràpidament, perquè podem informar i desmentir de forma propera. I si el tema afecta molta més gent o surt del municipi i es fa extensiu, ja entra en joc el Departament de Comunicació, que informa a través de xarxes socials. El de la furgoneta blanca que segresta nens a les portes d'escoles és un clàssic, surt cada X mesos. I cada X mesos nosaltres comprovem que sigui fals i ho desmentim.

 

El canvi de tendències dels tipus de delictes vénen donats més pels canvis socials i globals, com ara l'aparició de noves tecnologies o l'ús dels mòbils, o pel fet que la policia incideixi més sobre uns delictes o altres?

 

Són les dues coses. Hi ha delictes nous, com ara els que afecten els menors. Abans ningú parlava d'això, eren àmbits desconeguts, no hi havia WhatsApp, no s'usava tant el telèfon mòbil...Hi ha delictes nous, com el tema de les estafes, que estan creixent exponencialment a nivell global. Després hi ha altres delictes que es veuen molt afectats pels esforços policials, com ara els de salut pública i drogues. Tu els fas aflorar, amb les informacions que t'arriben, treballant-les.

 

L'augment del tràfic i consum de drogues ve donat sobretot pel creixement de l'operació policial, llavors? No significa que l'any passat o l'anterior no hi hagués.

 

Tràfic, consum i venda, quan tu insisteixes molt en un territori concret, veus que acabes tenint menys venda, venen menys consumidors. Aixeques menys actes. Però després veus que, en uns dies o mesos, s'ha desplaçat a un altre punt o a un altre lloc. I aquí a Badalona hem tingut constància molt clara d'això. El 2016, es van dur a terme els casos Titan i Picapiedra a Sant Martí, dos dels casos més grans de Mossos d'Esquadra. Es van desmantellar molts punts de venda, es van fer molts detinguts que van ingressar a presó, i va fer que l'activitat baixés molt en zones com la Mina. Però en canvi, vam detectar que tot s'havia desplaçat. La droga és un ens que es va movent i policialment l'estem atacant. Però no s'ha de tractar només policialment, és transversal. Per això també estem molt en contacte amb entitats com ASAUPAM o la sala de venopunció de Sant Adrià.

 

Les ocupacions il·legals d'habitatges és un fenomen en augment els darrers anys. Badalona com ho viu?

 

És un delicte que ens denuncien, però no sempre. Tenim incidents de gent que truca informant de l'ocupació, però cal que la propietat denunciï. Ha augmentat a nivell global. Sempre investiguem si darrere hi ha màfies o algú que tregui benefici, però és difícil perquè qui hi està vivint no et pot dir qui ocupa. Normalment qui ocupa inicialment no és que hi viu, perquè es relloga o es fa negoci amb famílies més vulnerables. Hi ha casuístiques molt diferents i s'està treballant a nivell global i normatiu.

 

Que Badalona disposi d'ordenança municipal és d'utilitat per al cos de Mossos?

 

Clar. Tot i que és competència de l'Ajuntament, si veiem que s'està fent una infracció, col·laborem amb la Guàrdia Urbana. Hi ha acords i convenis, per unificar esforços. Si tenen una normativa que ens pot servir, o els truquem per avisar o aixequem acta. És una eina més, encara que no sigui pròpia, si la podem utilitzar, ens serveix.


MOVIMENTS SOCIALS

19/11/18

fav-badalona

Un envellit moviment veïnal que no renuncia a mantenir un paper rellevant

Encara que moltes associacions veïnals pateixen per manca de relleu generacional, algunes entitats han començat a revifar gràcies a obrir-se més als barris i fomentar la participació. Analitzem quin és el paper del moviment veïnal a Badalona i quins són els seus reptes de futur
Llegir l'article complet
TEATRE I MÚSICA

16/11/18

la-badalonense-160-anys

El cant del cor de clavé més antic de Catalunya

La Societat Coral La Badalonense va celebrar el passat cap de setmana l'acte més important del seu 160è aniversari amb l'obra 'El cant dels obrers'
Llegir l'article complet
INTERCULTURALITAT

16/11/18

fira-de-gegants-i-capgrossos-badalona

Gegants i capgrossos proliferen a Badalona

El passat cap de setmana es va celebrar la VII Fira de Gegants i Capgrossos de la ciutat, un col·lectiu que compta a la ciutat amb quasi una quarantena de figures de diferents entitats
Llegir l'article complet
TEATRE I MÚSICA

16/11/18

mundo-obrero-alberto-san-juan

“Després de la crisi hem vist que el somni de la classe mitjana era una ficció sostinguda amb els crèdits dels bancs”

Parlem amb l’Alberto San Juan, actor, director i impulsor del Teatro del Barrio, qui visita aquest dissabte el Teatre Principal amb ‘Mundo Obrero’, una obra que reflexiona sobre la classe treballadora i les seves ànsies de dignitat malgrat la precarietat en la que viu
Llegir l'article complet