HABITATGE


Dos desnonaments al dia a la quarta ciutat de Catalunya


Badalona suma més de mig miler de desnonaments aquest 2018 abans d'acabar l'any; molts es paren, però les alternatives són escasses: l'Ajuntament ha gastat més de 150.000 euros en hostals i pensions


desnonaments-badalona
 La PAC en un intent de desnonament a Sant Roc / Foto: J. Torres


S. Rodríguez | J. Torres - 30/11/18         

twitter share   facebook share

Laila i Abdelilah tenen dues filles a l'institut, un nadó amb pocs mesos i un nen de 9 anys, el Hamza, que pateix autisme i necessita tractaments i educació especial, per això va alguns dies a l'Escola Llevant del Centre de Badalona. Ell va ser el principal motiu per abandonar Marroc, on el pare de la família era patró d'un vaixell de pesca amb anys d'experiència, i a on es guanyaven bé la vida. Van arribar a Badalona fa poc menys de tres anys, i des de llavors viuen en un soterrani del número 43 del carrer Calderón de la Barca, a La Salut. Un espai molt petit, d'algunes desenes de metres quadrats, sense llum natural i humitats. I del qual els volien fer fora el passat dia 22 de novembre.


Com molts casos, la família va entrar a viure a l'habitatge pagant mig miler d'euros, per un suposat lloguer que no era tal. 'Li vam pagar el lloguer a un home que després va desaparèixer. Al cap de poc ens van dir que no era seu, que era d'un banc', explica en un castellà poc fluït l'Abdelilah. Des de llavors, els hi han anat arribant notificacions de diferents propietats que els han anat avisant que havien d'abandonar l'immoble. Els darrers mesos ja ha canviat de mans en dues o tres ocasions, i tot i saber el nom de l'empresa que el reclama, no tenen clar qui hi ha darrere per poder negociar.


El passat dia 22, les gestions de la Plataforma Sant Roc Som Badalona va permetre ajornar el desnonament, amb data indefinida. El problema principal que recau sobre la família és que no tenen els papers en regla, i que no poden trobar feina ni ajudes. 'No volem ajudes, vull treballar i guanyar un sou per pagar un pis, però, si no tens papers, ningú et pot contractar'. Tampoc reben cap ajuda, tot i que els pertocaria per l'afectació d'en Hamza. Estan al marge del sistema i viuen de la solidaritat que han pogut trobar al seu entorn, afortunadament.


Aquest és un cas entre centenars que hi ha hagut a Badalona durant el darrer any. Més d'una desena a la setmana de mitjana, de fet. Fins a finals d'octubre, quan L'Independent va començar aquest reportatge, l'Ajuntament comptabilitzava més de 500 desnonaments aquest 2018, entre 10 i 20 cada setmana i sense comptar el mes d'agost, inhàbil als jutjats, des d'on s'emeten les ordres. I això només xifra aquells dels quals l'administració en té coneixement, però les entitats estan convençudes que hi ha desnonaments que escapen a la xarxa pública.


El problema de l'habitatge comença a semblar endèmic a Catalunya i a Espanya. Les execucions hipotecàries, això sí, han passat a un segon lloc i no arriben al 15% dels casos; la tipologia més notable, ara, són els impagaments de lloguer i les ocupacions. Dues situacions complexes de gestionar, apunten des de Serveis Socials, sobretot si la propietat és un particular.


'Cada vegada hi ha més casos de famílies que no poden pagar el lloguer tot i tenir algun dels membres treballant. A Sant Roc, la majoria de casos són ocupacions per necessitat, de pisos de bancs o venuts a 'fons voltors' i pseudoempreses', sostenen des de Sant Roc Som Badalona. La Salut o Llefià són algunes de les zones més afectades pels desnonaments, però si n'hi ha un barri que s'endú el malaurat triomf en aquest àmbit és Sant Roc, on la plataforma, tot i néixer inicialment amb un altre objectiu social, ha acabat derivant bona part de la seva acció a aturar desnonaments. 'També ens arriben casos d'altres barris. Però la nostra referent de Serveis Socials ens confirma que Sant Roc és a on n'hi ha més i, juntament amb la Salut Alta, representen un percentatge molt gran', apunten des de la plataforma.


desnonaments-badalona

 

La intensa freqüència d'execucions que es dóna a la ciutat i la seva focalització a La Salut Alta i Sant Roc va tenir un clar exemple el passat dia 22 de novembre. Igual que la Laila i l'Abdelilah, una altra família es va veure, una estona abans, en una situació similar, tot i que ells no van saber fins al darrer moment que podrien seguir a casa, almenys unes setmanes. Majid Iqbal és el pare d'una de les incomptables famílies que pateixen aquest problema a Sant Roc, la zona més afectada de la ciutat pels desnonaments. També l'havien de desnonar però les gestions de la Plataforma Sant Roc Som Badalona i la PAC ho van evitar. Algunes desenes de persones es van donar cita a la seva porteria de l'avinguda Maresme des de les 10 del matí, davant la possibilitat que l'execució no es pogués aturar als despatxos, tal com estava previst. Ell sostenia pancartes al carrer, amb moltes persones de les dues entitats que també estan o han estat en situacions semblants a la seva, mentre la seva dona estava al pis amb els dos fills de 9 i 10 anys, tots dos afectats per una discapacitat.


En Majid també va entrar fa uns tres anys al pis, pagant a una dona, diu, un lloguer de 300 euros mensuals. Fins que li van dir que la dona no era la propietària, que l'immoble era d'un banc, i que el banc els volia fora. 'Això és el pa nostre de cada dia. Venim perquè no sabem si la comitiva judicial apareixerà o no. Dels jutjats ens diuen que està parat, però l'advocat encara no té el document oficial', diu un membre de Sant Roc Som Badalona.


Manca d'alternativa pública


Del més de mig miler d'expedients de desnonament que l'Ajuntament ha tractat aquest 2018, tres quartes parts, segons fonts municipals, s'han pogut aturar d'una forma o una altra. El que no és sinònim de final feliç, no obstant això, ja que continuen vius. Els que s'acaben efectuant, apunten des de Serveis Socials, és perquè s'han resolt o s'ha trobat una alternativa provisional. 'Hi ha molts casos que no arriben a l'ordre de desnonament perquè es negocia un lloguer social o una altra mesura', indiquen des de la regidoria. Els casos més greus i sense xarxa personal es porten a la Mesa Local d'Emergència. I sense gaires alternatives públiques estables, atès que Badalona no disposa de parc d'habitatge propi.


'Aquest és el gran problema: molt poques alternatives i mecanismes farragosos, complicats i sovint allunyats de la realitat. Les necessitats són una tempesta tropical i les alternatives, un paraigua...', diuen des de Sant Roc Som Badalona. En aquesta línia opinen també des de la Plataforma d'Afectats per la Crisi. Des que la seva plataforma va sorgir el 2014, insisteixen a buscar les solucions als països veïns, perquè a la resta de països europeus no es produeixen desnonaments sense alternativa. I la raó principal, diuen, és perquè allà sí que tenen habitatge públic. 'A Espanya l'habitatge públic no arriba al 2% i la mitjana europea ascendeix a un 15%. A Europa existeixen els desnonaments però amb alternativa. No va la policia a un desnonament, sinó serveis socials', assenyala Luis Ros, membre de la PAC.


La falta d'alternatives és manifesta i des de la PAC asseguren que els pressupostos destinats són del tot insuficients. 'Quan aquestes persones no marxen de la seva llar no ho fan perquè s'oposin... És que no tenen on anar', denuncia. Moltes de les famílies no compleixen les abusives condicions per poder llogar un pis, 'moltes no tenen ni tan sols els requisits que es demanen inclús per llogar una habitació', agrega.


Creix la despesa en reallotjar famílies a pensions


La solució provisional per excel·lència a la quarta ciutat més gran de Catalunya són els allotjaments temporals, en forma de pensió o hostals. Aquest 2018, el Consistori ja ha gastat més de 150.000 euros en reallotjar a famílies que s'havien quedat sense sostre, el triple que el 2017, quan es van pagar més de 50.000. Una despesa que, indiquen des de Serveis Socials, està previst que augmenti un 20% el pròxim 2019. Els darrers mesos, a banda dels hostals, s'han concedit a famílies en situacions extremes cinc pisos: els dos únics de propietat municipal -cosa que va despertar les queixes de partits de l'oposició perquè servien, segons aquestes formacions, com a pisos pont de persones en situacions límit- i tres més gestionats per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.


De moment, cap notícia sobre els vuit milions d'euros que s'havien d'invertir a construir un parc d'habitatge públic i adquirir pisos de segona mà, tot i que el Ple va aprovar la dotació i el govern la va anunciar al Consell Municipal de l'Habitatge. Al mes de març, de fet, l'executiu, llavors encapçalat per Guanyem, ERC i ICV-EUiA, va assegurar que la primera fase suposaria la compra d'una vuitantena d'immobles de segona mà. Preguntat per aquesta qüestió, el Consistori afirma que s'estan fent 'visites' a pisos, però que no hi ha cap novetat, de moment.

 

La PAC apunta dificultats a Serveis Socials per tramitar alguns documents necessaris per evitar desnonaments

 

desnonaments-badalona

 

Des de començaments de setembre, unes deu famílies de Badalona, segons sosté la PAC, s'han trobat amb dificultats per tramitar l'informe de vulnerabilitat, un document que acredita la seva situació de risc social i que fins fa poc Serveis Socials facilitava quan se sol·licitava.

 

La PAC denuncia que aquest canvi de criteri ve determinat per una nova escletxa que els moviments que defensen l'habitatge han trobat per evitar els desnonaments de moltes famílies: l'ONU. El juliol del 2017, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) de l'ONU va condemnar per primer cop a Espanya per violar el dret d'habitatge d'una família desnonada l'any 2013. Des de llavors, aquest estament de l'ONU ha admès una vintena de peticions de paralització cautelar de desnonaments i ha ordenat a diversos jutjats espanyols que paralitzi desnonaments de persones quan es pot acreditar que no tenen alternativa d'habitatge. Per demostrar aquest fet, un dels documents indispensables és el de vulnerabilitat.

 

'Quan aquestes famílies han dit que era per fer aquest tràmit davant l'ONU se'ls ha denegat i a Serveis Socials els van dir que eren ordres de l'Advocacia de l'Estat', afirmen des de la PAC. Per la seva banda, fonts internes de Serveis Socials diuen que recentment 'han canviat els protocols a l'hora d'entregar aquest document', i que ara només es dóna quan el demana l'advocat de la defensa, el jutjat o l'entitat bancària. En aquest sentit apunten que el canvi de procediments es determina a nivell estatal o autonòmic. Després de diverses trucades a diferents ministeris, ningú ha sabut explicar a aquest diari qui canvia aquest protocol i per quina raó.

ECONOMIA SOCIAL

17/12/18

cooperativisme-badalona-la-moral

Una aplicació mòbil rescata la història cooperativista de Badalona

L’aplicació Ruta Coop BDN ha estat ideada per l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord amb la col·laboració de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo. A través d’un mapa, ens mostra set edificis on es situaven les cooperatives
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

14/12/18

activitats-nadal

Nadal omple d'activitats els carrers de Badalona

Fem un recull d'algunes de les principals activitats i atraccions lúdiques que hi haurà les properes setmanes a la ciutat
Llegir l'article complet
OCUPACIÓ

14/12/18

ocupacions-badalona

Sense cap alternativa més enllà de l’ocupació

L’ocupació d’habitatges buits és la única opció per dormir sota un sostre per a moltes famílies que viuen a Badalona i que han patit desnonaments o pujades abusives en el lloguer dels seus pisos
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

13/12/18

casa-de-la-vila

La Casa de la Vila es transforma en un 'Escape Room'

Es tracta d'una de les activitats del programa de Nadal, encaminada a donar a conèixer la història de l'edifici, entre d'altres qüestions
Llegir l'article complet