Silvia Rodríguez Gómez - 30/11/18
Jordi Merca porta gairebé deu anys pujant als escenaris d’arreu d’Espanya per fer riure a la gent amb els seus espectacles. Amb un dels últims, ‘Yo sobreviví a la EGB’, el còmic badaloní, nascut a Lloreda i ara veí de Canyadó, ens apropa a una època en la qual molts podem rascar records, músiques i vivències que mai s’obliden.
Molt caliu badaloní el passat dissabte a la Sala Sarau?
Sí, sí. La sala plena, mes de 250 persones i moltes d’elles conegudes per mi.
Actuar a la teva ciutat et dona un xut de complicitat amb el públic? O no canvia tant del que et trobes a d’altres municipis?
Actuar a la teva ciutat sempre és un complement que és molt agraït, i més si és al Sarau, que és quasi casa meva. Tot i que hi ha municipis i llocs molt macos per treballar i on ho faig molt a gust.
Els teus espectadors opinen a les xarxes que riuen molt durant el teu espectacle. És l’objectiu principal de l’humorista, fer riure?
Sí, és clar, és l’objectiu principal, però no l’únic. Avui en dia veiem moltes coses a la tele o a les revistes que venen dels humoristes i la gent reacciona, es queixa i critica. Això és l’humor, crear controvèrsia, i moltes vegades dir el que la gent que va pel carrer no s’atreviria mai a dir. Això sí, sense perdre de vista que fer riure és l’objectiu principal, i que mai pots tenir a tothom content.
L’espectacle que has fet a la Sala Sarau és ‘Yo sobreviví a la EGB’. Quines experiències destaques d’aquella època?
Al show hi ha vàries parts. Primer toquem una gran part de quan anàvem al cole i totes aquelles vivències que ens passaven allà, parlem de la música que escoltàvem, la tele que vèiem, i comparem com érem els nens i nenes abans i com són ara. A part de fer concursos i regalar coses.
I com va ser la teva EGB a Badalona?
Jo vaig anar a dos coles, fins a 4t d’EGB vaig anar al Col·legi Montserrat i després vaig a anar a La Cultural. Jo era el típic que sempre la liava, per una cosa molt òbvia, a mi no m’agradava anar al cole.
Creus que l’educació en aquella època dista molt de com la viuen ara els infants i la joventut?
Tot evoluciona, per sort. Jo ara estic en el procés de que la meva filla gran acaba de començar P3 i sí que veig que el tema de l’educació ha canviat molt.
Canviant de tema, fa pocs dies coneixíem que un jutjat ha imputat a Dani Mateo per mocar-se amb la bandera espanyola. Temps dolents pel vostre ofici?
Molt dolents. És realment trist que algú hagi d’anar davant d’un tribunal per fer un gag en una televisió privada. Però aquest és un problema de la generació 2.0, tothom té dret a opinar i a crear una polèmica via xarxes socials, sense tenir ni idea de què està parlant.
Sabem que la línia entre el políticament correcte i incorrecte és fina. De vegades els humoristes heu d’optar per autocensurar-vos i evitar polèmiques?
La veritat és que no hi ha línia, no hi ha res que sigui políticament correcte o incorrecte. La base de la comèdia és el dolor, si no hi ha dolor no hi ha humor, el que passa és que hi han coses que em fan mal a mi i coses que et fan mal a tu, aquesta és realment la línia. La línia la marca cada un, però no en la comèdia, en tot.
El món de la comèdia i els monòlegs ha estat durant anys en boga. És possible guanyar-se la vida només amb això?
Sí, si treballes dur i poses passió i ganes, és possible.
17/12/18
Una aplicació mòbil rescata la història cooperativista de Badalona
14/12/18
Nadal omple d'activitats els carrers de Badalona
14/12/18
Sense cap alternativa més enllà de l’ocupació
13/12/18
La Casa de la Vila es transforma en un 'Escape Room'
