MOVIMENTS SOCIALS


'Al Consorci és molt difícil treballar, no pel territori, sinó per les dificultats de l'Ajuntament'


Parlem amb l'activista Pilar Vallès, fins aquesta setmana gerent del Consorci Badalona Sud, sobre la institució i sobre el territori més complex de la ciutat


pilar-valles-badalona
 Pilar Vallès, en un dels seus darrers dies al Consorci / Foto: J. Torres


Javier Torres - 03/12/18         

twitter share   facebook share

Per què marxes?

Decisió estrictament professional, d'etapes vitals. Em surt una altra oportunitat. Ara bé, també és perquè les circumstàncies en les quals estem treballant no són les que necessitaria aquest consorci. En això és on estic fent reflexió aquests dies. Aquest territori m'encanta i té uns reptes impressionants. Com a ciutat i com a país és extraordinari el que hi podríem fer, i hi ha un instrument que es diu Consorci Badalona Sud, que no té el suport perquè es pugui desenvolupar amb tota la potencialitat que té.

 

No et plantejaves acabar al juny?

El meu compromís era acabar fins al juny, i després veure, segons el que passés i la confiança que em fessin. Però les dificultats de la gestió són tan altes que quan et ve una altra oportunitat de feina interessant és molt difícil dir que no. Al Consorci és molt difícil treballar, no pel territori, sinó per l'organització, per les dificultats que posa l'Ajuntament i el poc suport institucional que tenim. Llavors trenco el meu compromís una mica abans del que hauria volgut.

 

Estàveu lligats de mans?

Del tot. La idea origen dels consorcis és el d'unes administracions més àgils que puguin donar resposta a necessitats singulars, mancomunitats de serveis. Això sorgeix abans de la crisi, llavors les administracions van entrar en una recessió econòmica i legislativa molt forta, l'Estat va centralitzar competències en forma de lleis, que cada vegada dificulten molt més la independència d'organismes com aquest i la gestió dels ajuntaments. Els ajuntaments que s'havien modernitzat que tenien una certa agilitat ho van poder superar millor, però els que no es van modernitzar quan tocava, com és el cas de Badalona, estan patint molt més. I nosaltres anem al darrere. A aquest consorci li falta una clau de volta, no s'ha arribat mai a consolidar del tot i és molt volàtil, depèn molt dels canvis de govern, de canvis de gerència...i no hauria de ser així.

 

El Consorci no ha estat tan àgil com se suposa que havia de ser?

Es poden fer coses amb més agilitat que si les fes una altra administració, però no tant com es necessitaria. Algunes coses sí que s'han aconseguit, i sort que hi ha el Consorci! Perquè no només la motivació és l'agilitat, sinó també que hi hagi una institució que vetlli només pels interessos d'aquest territori en concret, perquè els esforços a la zona sud quedarien molt més diluïts dins de les polítiques de ciutat, metropolitanes. Hi ha professionals que només responen als interessos de la zona, i els fan arribar a les administracions. També el capital social privat, com ara entitats o fundacions, té un referent al territori. Però si tot això no ho dotes de les eines que necessita, és molt feixuc. Perquè també generes unes expectatives que deriven en frustració.

 

La majoria del suport del Consorci és públic?

Només tenim suport públic, d'Ajuntament i Generalitat bàsicament, a més d'arribar a acords extraordinaris en programes concrets amb altres administracions com la Diputació. I el pressupost ordinari és de 535.000 euros des de 2011 o 2012. Un pressupost baixíssim en administració pública. Això ho han vist tots els governs, i tots estan d'acord en el fet que s'hauria d'augmentar. També a nivell de recursos, perquè no tenim serveis jurídics, per exemple.

 

S'han aconseguit millores, aquests darrers tres anys?

En un territori amb reptes socials d'aquest tipus s'ha de fer una mirada a llarg termini. La nostra idea era començar a posar eines que anessin sembrant de mica en mica. Els indicadors no han canviat massa, però és que en tres anys tampoc pots fer una valoració de transformació social. Però sí que s'ha anat dotant d'instruments, i els canvis es veuran a llarg termini. Una és la inversió pública que s'ha fet en els pisos de Sant Roc, parlem de 80 o 90 milions d'euros. Tota aquesta feina ha d'anar acompanyada de polítiques socials perquè no sigui en va, perquè no es comenci a degradar. Tenim un instrument que es diu Consorci Badalona Sud, l'hem d'acompanyar. I hi ha projectes fets perquè això doni fruits i els indicadors canviïn. Tenim molts reptes però també moltes oportunitats si el compares amb territoris similars com La Mina o Sant Cosme. Estem molt ben comunicats, s'han portat iniciatives com l'Escola Oficial d'Idiomes i hi ha espais per portar altres equipaments per generar centralitat; la població està molt barrejada i és diversa...amb voluntat, tot plegat pot ser exemple de transformació, com va ser el cas de Pomar, que és un model de canvi.

 

Quins són els reptes més importants del territori?

Les dones. Quan vaig entrar ho deia i ara ho confirmo. Sort de les dones. S'hauria de treballar les polítiques de dones, prevenció, assistencial, i amb projecció d'emancipació. Aquí hi ha un repte important. Una altra línia, l'educativa: ha de ser conjunt amb la Generalitat i el lideratge de les escoles. Treballar-ho conjuntament entre vida a escola i fora d'escola, i aquí els nous projectes educatius estan bastant en la línia. Cal una aposta claríssima. Els darrers tres anys hem aconseguit tenir un pla educatiu per tenir uns diagnòstics i coses a dur a terme. La millor educació de la ciutat ha d'estar aquí, a la zona sud; és on hem de tenir el millor professorat, equips directius i recursos innovadors. I treballar amb les entitats socioeducatives, se'ls hi ha de donar suport. L'absentisme és l'indicador de què sempre es parla, però només és un d'ells, no ho podem simplificar, hi ha molts factors, s'ha de fer una mirada global. El tercer repte seria la convivència i cohesió social. Els darrers estudis diuen que avui dia hi ha coexistència, hi ha respecte. S'ha de fer un pas més. Això implica empoderar la ciutadania a fer-se el seu territori i sentir-se'l seu. El grup de Dones de barri en xarxa són un gran exemple, mereixen la Creu de Sant Jordi.

 

Hem vist que la campanya de les municipals anirà molt focalitzada a seguretat, incivisme. Hi ha formes positives de batallar incivisme, inseguretat?

Primer amb un consens polític on tots els grups acordin que hi ha coses que no s'han d'utilitzar electoralment, que hi ha línies vermelles. És fàcil incorporar estigmes mediàticament. Cal molta responsabilitat. A nivell social, visibilitzant les oportunitats que té el territori, no només parlar de coses que falten i dolentes, també de les positives.

 

Perquè, en el debat de les línies de combat contra la brutícia o l'incivisme, per exemple, què s'hauria de prioritzar: pedagogia o sanció?

Les dues. Sense pedagogia i només sancionant, no faràs res; sense sancions i només pedagogia, tampoc. Sempre han d'anar lligades. Sense una campanya de comunicació, no fas res. I que tot plegat es porti de manera efectiva. Si dius que multaràs per fer una cosa, has de multar quan això es faci, però sempre havent informat abans.

 

Ciutadans ha plantejat la fusió del Consorci a l'Ajuntament. És viable?

A nivell administratiu és factible. Ara surt molt que si el Consorci s'ha de tancar o no...el que he dit a tothom és que si l'Ajuntament funcionés bé, si tingués districtes centralitzats, amb bons serveis, endavant. Però l'ajuntament no està responent i necessita algú al territori. Ara com ara, això és l'únic instrument que vetlla per aquest territori. I al territori es valora positivament la funció del Consorci, perquè a la gent sap que, tot i les dificultats, tenen un lloc on poder trucar a la porta si tenen un problema.

 

Fa uns mesos es va aprovar la pròrroga indefinida del Consorci, que, inicialment, 'caducava' aquest any. Això vol dir que no ha complert els seus objectius?

Per les mancances que hem comentat, entre altres coses, el Consorci no ha aconseguit els objectius, tot i que els objectius poden ser infinits. En 12 anys, el Consorci no pot assolir tota una transformació social, és impossible, encara que l'organització fos perfecte. Ara bé, s'hauria pogut fer molt més, i les expectatives que va generar en el seu inici en molts casos no s'han complert. I això és una reflexió autocrítica que tothom, els que hi hem estat professionalment i els responsables polítics, hem de fer. I això s'ha de compartir i s'ha de dir.

 

Què es trobarà la persona que t'agafi el relleu?

Es trobarà un equip de professionals molt compromesos que té una capacitat de resiliència constant, als quals també haurà d'ajudar. Es trobarà amb dificultats administratives greus, greus, sobretot amb l'adscripció amb l'Ajuntament. Es trobarà amb un territori ple de reptes i de gent magnífica, entitats i dones súper potents i molta gent amb ganes de treballar. I es trobarà disseny i idees de projectes que han estat encaminats, que podrà recollir i que podrà materialitzar si ho considera. També un pla financer de com ha de créixer el Consorci a nivell econòmic i organitzatiu.

 

Què t'emportes?

Molts matins m'agrada venir per la plaça de Sant Roc i m'agrada veure la gent, els nens que van a escola amb pares, mares i avis. Busques les raons per les quals treballes a servei públic. I aquesta sensació m'agrada tenir-la cada dia. M'emporto aquesta quotidianitat d'un barri que sembla molt estigmatitzat però que té una vida normal i corrent. M'emporto l'experiència de dones, perquè et trobes amb moltes vides, aquí a baix, al mercat, per exemple, a les associacions. M'ha transformat aquesta vivència. La gent del territori, els veïns. I professionalment, evidentment, he crescut; treus estratègies d'on sigui davant les dificultats. He conegut molt l'Ajuntament internament, i això m'ha agradat, perquè veus on estan els problemes, també la relació amb els professionals municipals, de la Generalitat i el meu equip.


ECONOMIA SOCIAL

17/12/18

cooperativisme-badalona-la-moral

Una aplicació mòbil rescata la història cooperativista de Badalona

L’aplicació Ruta Coop BDN ha estat ideada per l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord amb la col·laboració de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo. A través d’un mapa, ens mostra set edificis on es situaven les cooperatives
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

14/12/18

activitats-nadal

Nadal omple d'activitats els carrers de Badalona

Fem un recull d'algunes de les principals activitats i atraccions lúdiques que hi haurà les properes setmanes a la ciutat
Llegir l'article complet
OCUPACIÓ

14/12/18

ocupacions-badalona

Sense cap alternativa més enllà de l’ocupació

L’ocupació d’habitatges buits és la única opció per dormir sota un sostre per a moltes famílies que viuen a Badalona i que han patit desnonaments o pujades abusives en el lloguer dels seus pisos
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

13/12/18

casa-de-la-vila

La Casa de la Vila es transforma en un 'Escape Room'

Es tracta d'una de les activitats del programa de Nadal, encaminada a donar a conèixer la història de l'edifici, entre d'altres qüestions
Llegir l'article complet