Silvia Rodríguez Gómez - 17/12/18
Tota la memòria cooperativista de Badalona, a només un clic de la pantalla del mòbil. Això és en essència Ruta Coop BDN, una aplicació mòbil que fa un recorregut virtual per set punts històrics del cooperativisme de la ciutat, i que ha estat desenvolupada per l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord amb la col·laboració de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo.
L’any 2017, l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord va organitzar una ruta a peu per visitar el patrimoni històric cooperatiu de Badalona. La ruta recorria diferents indrets de la ciutat que havien albergat en el seu passat experiències cooperativistes. Amb el temps, van pensar que era una llàstima que d’aquella ruta no quedés algun tipus d’enregistrament. Després de donar-hi voltes, van pensar que una aplicació que proporcionés el recorregut de la ruta podria ser una bona eina per resguardar de l’oblit aquest patrimoni. I així va néixer Ruta Coop BDN.
L’aplicació ha estat dissenyada i programada per alumnes en pràctiques de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo a l’estudi de disseny i comunicació gràfica La Page, el qual forma part de l’Ateneu. Segons destaquen les seves dissenyadores, és molt intuïtiva i senzilla d’utilitzar. Sobre un mapa de la ciutat, apareixen uns números als edificis on estaven situades les cooperatives. Al clicar sobre cada número, es pot llegir la informació històrica de la cooperativa, o bé, escoltar un àudio. La Raquel Burgos és una de les tres estudiants que han fet possible l’aplicació, i està convençuda que tindrà una bona acollida perquè és una forma “diferent i accessible” de conèixer la ruta del cooperativisme de Badalona, sense necessitat d’anar acompanyat d’un guia. Per descarregar l’aplicació, cal posar-se en contacte amb l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord, ja que encara no està disponible a la botiga d’aplicacions.
Les set cooperatives que visitarem des del mòbil van donar servei a Badalona des del darrer terç del segle XIX i fins els anys cinquanta-seixanta del segle XX en diferents àmbits, des de cooperatives de consum amb un fort caràcter social i cultural a fàbriques de vidre. La primera que apareix a l’aplicació, per ser la més antiga, és la Unión Obrera Badalonesa, del 1870, situada a la Plaça de la Vila i que abastia de pa i carns a una setantena de socis. A prop d’allà, la aplicació ens porta a l’actual edifici del Conservatori Professional de Música de Badalona, on va existir la Bienhechora (1874), una cooperativa de consum on els socis gaudien de productes de primera necessitat a preus més econòmics. Així mateix, la vessant cultural de la cooperativa era important, i disposava de cafè, teatre, biblioteca i un ateneu-escola on es feien classes nocturnes gratuïtes per a infants i jovent.
A més a més, la aplicació també rescata les cooperatives de la Verdadera Fraternidad, al carrer Prim, dedicada a la venda de comestibles; La Colectiva, al carrer del Mar; l’Ateneu Obrer, al carrer de la Indústria i on també va situar-se la Cooperativa de Vidre San Miguel; o l’única de les antigues cooperatives que encara existeix a dia d’avui, La Moral, situada al carrer Güell i Ferrer. La Moral comptava en la seva època de màxim esplendor amb més de quatre mil famílies associades, i abastia des de roba, calçat i perfumeria a aliments com carns, olis o llegums. A més a més, els fons de la cooperativa comprenien d'una mutualitat que cobria jubilacions, baixes per malaltia, atur, naixements, defuncions i urgències mèdiques dels socis. Així mateix, tenien biblioteca, secció infantil, agrupació feminista, i fins i tot moneda pròpia que s’acceptava a setanta establiments de la ciutat.
L’historiador Jordi Albadalejo, qui va ser l’encarregat de fer la ruta a peu, creu que rescatar aquests models d’economia social i col·lectiva ens permeten “observar com es pot innovar i emprendre des d'organitzacions laborals, de consum o de construcció d’habitatge, des d'un punt de vista inclusiu, democràtic i solidari, endegades des de i per les classes populars o els propis treballadors”. Per Albadalejo, les cooperatives van tenir un impacte “rellevant” a la ciutat, perquè mitjançant la compra a l'engròs de productes de primera necessitat, permetia “garantir uns preus més assequibles als seus associats, així com l'oferta d'una sèrie de serveis culturals, educatius i lúdics per a les classes populars que rebien més durament l'impacte de repetides conjuntures de crisi econòmica”.
“Cooperatives com La Bienhechora i La Moral, dues de les principals en el seu moment d'activitat, eren molt arrelades i proveïen a un bon nombre de població. L'impacte negatiu de la Guerra Civil, la repressió sobre l'obrerisme i des de l'àmbit comercial, l'obertura de supermercats, van deixar enrere el model de les grans cooperatives de consum”, conclou l’historiador.
18/04/24
Badalona Serveis Assistencials (BSA) prepara un sant Jordi a la ciutat amb música, lletres i reconeixement
17/04/24
L’Institut La Pineda de Badalona ha estat de nou seleccionat per l’Agència Espacial Europea (ESA) per a la missió de llançament d’un mini satèl·lit.
17/04/24
Badalona es queda sense centre d'acollida per a persones sense llar: crònica d'un tancament anunciat
16/04/24
Guanyem Badalona, crida a reforçar les opcions del sobiranisme i l’esquerra el 12 de maig sense demanar-ne el vot per cap en concret.
