TEATRE I MÚSICA


“Des del Conservatori hem de projectar el dret de la ciutadania a la música”


Parlem amb el nou director del Conservatori Professional de Música de Badalona, el fagotista Pep Borràs, sobre la seva tasca com a director de l'escola, i sobre la importància de que la música arribi a tota la societat


conservatori-badalona-musica
 Pep Borràs, al Conservatori / Conservatori


Silvia Rodríguez Gómez - 20/12/18         

twitter share   facebook share

Encara que el Pep Borràs i Roca (Terrassa, 1958) ha format part del Conservatori de Badalona des del principi, des de fa pocs mesos ha agafat les regnes de la institució després de deu anys dirigint la prestigiosa Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). Té clars els reptes que té per davant: que la música surti del centre i arribi a tota la ciutat. 

 

Encara que portes vinculat al Conservatori de Badalona des de 1985, fa poc que assumeixes el càrrec com a director del centre. Il·lusionat amb el repte?

Sí, amb molta il·lusió. És una decisió que he pres voluntàriament. Els darrers deu anys he estat el director de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) però quan va sortir aquesta possibilitat em va motivar molt. És un centre que estimo molt, amb el qual estic vinculat des del principi. A més a més, tinc una perspectiva del que ha de ser una escola de música i un conservatori en una ciutat del segle XXI, que és molt diferent de quan el vam fer als anys 80. No em vinc a apalancar (riu).

 

Canvia molt la vida d’un músic a la vida d’un director d’escola?

Sí, però els músics som una gent que hem fet sempre una mica de tot. Excepte la gent que està treballant a Secundària o Primària, és molt important que els professors i gestors siguin gent del ram, que hagin tingut experiències artístiques. No obstant això, les professions artístiques sempre han estat un sector molt tutelat, i la música de manera especial, potser per l’estigma de que els músics som gent que vivim en un altre món. Si jo tingués una vida de fer molts concerts, no podria dedicar-me al Conservatori, però ara toco de manera puntual i m’he organitzat bé. Que els directors siguem músics és un actiu tant per l’alumnat com per la institució.

 

També has treballat molt en el camp de la investigació.

Sí, he intentat relacionar sempre tres àmbits: docència, recerca i tocar. Històricament als músics ens deien professors, era la feina més reconeguda d’un músic.

 

Ha canviat molt la forma d’ensenyar música, des de que es va crear el Conservatori?

No s’ensenya diferent, però la percepció de la projecció de la música és diferent. En els anys 80, aquí a Badalona l’alcalde de l’època, el Marius Diaz, va voler que la ciutat tingués una escola on es formessin músics professionals. Tots els que vam integrar l’equip érem gent jove i amb experiència com a músics. No teníem experiència pedagògica però el que es necessitava és que hi hagués músics professionals, perquè hi havia poca gent que es dediqués a la música. Actualment el repte ja no és aquest, perquè el nivell musical ha crescut molt, hi ha molta gent que toca molt bé i, el que es reclama d’un centre musical, és que des d’aquí es projecti el dret que té la ciutadania a la música. La música la necessita tothom, és un fenomen humà transversal. La necessiten els malalts, els nens, els joves... És molt important que es potenciï la música i que la música arribi a tot arreu. És necessari que tota la ciutat sàpiga el que es fa al Conservatori, que puguem treballar amb xarxa amb tots els agents socials de Badalona. Aquests últims anys amb l’antic director, en Jaume Cortadellas, s’ha fet un canvi molt gran en aquest sentit i és l’inici, perquè això ho hem de projectar molt. Estem treballant amb Can Ruti, amb els centres cívics, amb instituts, escoles... El repte és aquest. Hi ha molta creativitat, però potser el que no hi ha és llocs de treball, però aquesta percepció ens dona la importància de la pedagogia musical, centrada en totes les vessants socials i comunitàries de la música, no només en aprendre a tocar el piano. També hem de facilitar als músics del Conservatori totes les vessants de la professió, perquè la música no és només el virtuosisme, són moltes coses. Badalona és un lloc de referència d’alt nivell, aquest Conservatori és molt reconegut.

 

Quants alumnes estudien en aquesta casa?

Són més de 300 alumnes, repartits entre el Conservatori, les persones que fan el grau professional, i l’Escola de Música, que fins ara són els nens que volen estudiar al Conservatori. Si tinguéssim la possibilitat, l’Escola de Música hauria de ser més gran, obrir-la a espais d’altres músiques, obrir-la a gent de totes les edats...

 

I els que trien estudiar música a nivell professional, podran dedicar-se a tocar?

La inserció laboral dels músics és molt complexa, hi ha molta fragmentació laboral. Però si algú arriba a acabar el grau mitjà pràcticament el fet de dedicar-s’hi és total. Encara que hi ha molts filtres a l’hora d’estudiar, i no tots els passen.

 

Tu que portes tants anys com a docent, saps intuir ràpidament a l’alumnat brillant?

Sí, sí... És evident que hi ha gent brillant, però hi ha gent que té una motivació molt elevada, perquè són necessàries les dues coses, talent i motivació, perquè la música pot ser molt lúdica però també es converteix en disciplina i requereix molt esforç de l’alumnat i les famílies.

 

Formes part de grups com Hesperion XXI i la Capella Reial de Catalunya, dirigits pel reconegut Jordi Savall, amb els quals rescateu música antiga. Feu evident que la música és immortal.

La música antiga té dues vessants. Fins a començaments de segle XX la gent no escoltava música del passat, i ara ens passa al revés, als conservatoris només toquem música del passat i quan diem música antiga ens referim més aviat als músics que interpreten música antiga amb els instruments i les tècniques d’execució del passat. Jo soc fagotista i quan toco amb aquests grups utilitzem instruments o rèpliques d’instruments antics.

 

Però com es recupera una peça de segles passats?

Hi ha molta música antiga. A diferència d’altres arts, una peça l’has d’escoltar i encara que podem escoltar part del repertori, no tenim accés a tota la literatura musical, perquè hi ha moltíssima. Te’n vas a la Biblioteca de Catalunya i mires la secció de música dels segles XVIII i XIX i busques els compositors. Allà podem saber els que van tenir més impacte en el seu moment i el repte és aquest, donar a conèixer l’obra de compositors del passat.

 

Tu toques el fagot. Com arriba un músic al seu instrument?

Cadascú és un cas, i és molt interessant la pregunta perquè precisament fa poc hem fet una reunió al Conservatori amb famílies d’infants petits que comencen i totes volen que els seus fills estudiïn piano, violoncel i violí... Són instruments coneguts i magnífics, però la gent ha de saber que un instrument no és només un objecte físic per tocar, sinó que té una trajectòria, la funcionalitat d’aquest instrument pot produir una satisfacció que va més enllà del propi instrument. Per exemple jo era una persona moguda. Vaig començar tocant el saxo, però veia que en el meu cas, el saxo era un instrument recent, del 1850, i no tenia repertori orquestral i simfònic, i parlant amb gent em van aconsellar el fagot, perquè era un instrument semblant al saxo, però que es toca des del segle XVII i això em va permetre tocar en orquestres, fer música de cambra, i tenir una altre desenvolupament. M’hagués encantat ser músic de jazz, però en aquell moment era molt difícil. Animem molt als pares a que a l’hora de triar els instruments siguin curiosos.

 

Suposo que també us trobeu com a docents amb famílies amb expectatives molt altes que no es corresponen amb el que l’alumne vol.

I tant, i a més les famílies no ho coneixen això, aquest és un món molt restringit. S’ha de donar un cert marge... És un repte curiós. Ara estem pensant al Conservatori estratègies creatives per donar a conèixer i estimular a la gent. Perquè hem de deixar a molta gent en llista d’espera d’instruments populars, però necessitem alumnes que toquin tots els instruments, si no no podem fer una orquestra. És veritat que hi ha instruments que són cars, encara que aquí podem deixar-los.


TEATRE I MÚSICA

16/06/19

inauguracio-muba-2019

El Muba, un nou espai per aprendre i gaudir de la música a Badalona

La inauguració de les noves instal·lacions es va celebrar divendres passat, 14 de juny, al vespre, amb una festa que va aplegar més d’una setantena de persones.
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

15/06/19

image1

Álex Pastor revalida l’alcaldia de Badalona després de la renúncia de Dolors Sabater

Fins pocs minuts abans de la constitució del nou consistori, Xavier García Albiol acaronava l’alcaldia
Llegir l'article complet
HABITATGE

31/05/19

campament-badalona

Infants i famílies desnonades dormen al ras en un campament a Badalona

Quatre famílies, amb set infants en total d’entre 8 mesos i 10 anys, no han trobat cap altra alternativa que muntar un campament sota el Pavelló Olímpic de Badalona després de ser desnonades mentre l’administració no els dona cap resposta
Llegir l'article complet
SANITAT

30/05/19

addiccions-pantalles

Addictes a les pantalles?

L’Aula de Salut de l’Hospital Municipal de Badalona tracta de buscar solucions i informar sobre les addiccions a les pantalles per prevenir-ne l’abús
Llegir l'article complet