Silvia Rodríguez Gómez - 21/01/19
Des de fa un any, Badalona és una ciutat pionera en quant a l’atenció a adolescents amb trastorns mentals greus. I ho és gràcies a l’ECID (Equip Clínic d’Atenció a Domicili), un equip assistencial de salut mental que atén a aproximadament vint-i-cinc adolescents entre els 12 i els 18 anys amb trastorns mentals greus i també a les seves famílies. Aquest equip, format per dos psicòlegs, un psiquiatra, una treballadora social i una infermera, s’ha posat en funcionament des de la Fundació Vidal i Barraquer, una institució que es dedica a l’àmbit de la salut mental des de fa cinquanta anys i que treballa en coordinació amb l’Institut Català de la Salut.
El que és pioner en aquest servei, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, és que tal com el seu nom indica, són els professionals qui s’adrecen als adolescents a casa seva. Tots els pacients tenen en comú, a banda del seu trastorn, que són absentistes: han deixat d’anar a l’institut, i la gran majoria, tampoc no anava a les visites regulars als Serveis Socials o als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil, on es fa el seguiment de les seves patologies.
Segons Mark Dangerfield, coordinador de l’ECID, la majoria dels joves que atenen han decidit “retirar-se del món”. “Fugen de les relacions, i poden arribar a estar tancats a casa fins a dos anys. Poden tenir una fòbia social més greu i poden acabar amb un estat mental d’alt risc”, relata aquest psicòleg que durant vuit anys ha treballat a l’Hospital de Dia d’Adolescents de Badalona, on es deriven els casos de salut mental més greus. “Allà vaig veure les limitacions que té un dispositiu com aquest per atendre a aquest perfil de nanos, justament perquè no van” diu Dangerfield. A banda d’aquest perfil d’adolescents que es tanquen a casa, l’ECID també atén a joves amb trastorns mentals que es refugien en el carrer “amb situació de risc emocional i exclusió social”, apunta.
El fet de ser els professionals els que van a casa dels pacients fa que es sentin més còmodes i que acabin confiant amb els terapeutes. Per a Dangerfield, molts d’aquests adolescents no confien massa en el que els hi pot oferir una relació assistencial i per això no accepten l’ajuda. “Acumulen experiències de relacions complexes, amb patiment, i també les seves famílies acumulen situacions emocionals de patiment. Si no hi ha confiança no es fa el vincle, i per això la nostra avantatge és que transmetem el nostre interès per conèixer el seu món, i anem a casa seva. Som nosaltres els que necessitem que ells ens ajudin a entendre el seu món”, explica el psicòleg, tot apuntant que l’equip s’allunya de la idea del professional expert, “de vegades distant”. Ells surten d’aquest rol, i adopten una posició molt més propera, “més com a persona que com a professional”, agrega, tot recordant que l’objectiu principal de l’equip és “establir una relació de confiança amb l’adolescent”. Segons Mark Dangerfield, de vegades la xarxa de salut mental convencional “sembla demanar uns requisits mínims als pacients”, tal com confiar, acceptar que tens dificultats, i assumir l’ajuda. “Hi ha nanos que no compleixen aquests requisits i per això era important capgirar la situació: serem nosaltres els que ens preguntem com canviar la nostra manera de treballar o la forma de concebre l’assistència”.
Perfil variat de pacients
Els adolescents atesos a l’ECID tenen un “perfil molt variat” segons destaca Dangerfield. Encara que el psicòleg apunta que la pobresa és un factor de risc per als trastorns de salut mental, els pacients provenen de famílies amb diferents nivells adquisitius, i per tant, diu, “de tots els barris de Badalona”.
El psicòleg destaca que amb tots els pacients es fa un treball “molt intensiu”, encara que amb flexibilitat. “No fem el mateix amb tots ni de la mateixa manera, sinó que busquem entendre la situació psicològica, la dinàmica familiar i adaptar-nos a les necessitats de cada cas i cada família”, agrega. En total, però, la majoria dels adolescents necessiten un any mínim d’atenció.
Les famílies, cabdals
L’atenció a les famílies també és un dels eixos per a obtenir bons resultats, ja que, tal com destaca Mark Dangerfield, la família és un “element bàsic del suport” i recorda que són persones que estan patint molt i també necessiten atenció per fer front a la situació. “Un trastorn mental té molts factors d’entorn. Som un ésser social, i són les relacions les que ens fan desenvolupar-nos psicològicament. Tots tenim predisposicions genètiques, però l’estil de gestió de la vida emocional de l’entorn, és cabdal”, recorda el psicòleg.
Preguntada per aquest diari, una mare d’una pacient que rep assistència de l’ECID ens manifesta que la seva filla “ara comença a millorar” després de dos anys d’atenció amb diferents professionals. Ella creu que la seva filla ha fet un gir positiu gràcies a que es sent “a gust” amb els professionals de l’ECID i per la teràpia que realitzen. “Abans li costava anar a teràpia i inclús anava forçada per nosaltres. Ara ho fa amb gust i afronta el dia a dia amb tranquil·litat, l’angoixa gairebé ha desaparegut”, reconeix. La seva filla, que havia deixat l’escola, ha tornat a classe.
Aquest és un dels resultats que, tot i que encara és aviat, ha sorprès molt a l’equip de l’ECID. I és que, el 61% dels adolescents atesos van tornar a classe al setembre. “Alguns van en horaris reduïts, però un d’ells feia dos anys i mig que no anava”, diu amb satisfacció Dangerfield.
Altre bona notícia per a l’equip és que el seu projecte ha estat escollit per la Fundació Nous Cims, qui donarà un suport econòmic que permetrà doblar l’equip per atendre també a adolescents de Santa Coloma de Gramanet.
Projecte d’èxit al Regne Unit
Encara que pioner a Catalunya i Espanya, l’ECID està basat en el projecte ‘Ambit’, una iniciativa molt similar que es va posar en marxa al Regne Unit a través d’un dels centres més punters a nivell internacional en quant a recerca i assistència en salut mental infantojuvenil, l’Anna Freud National Centre for Children and Families. El Mark Dangerfield ha viatjat a Londres en moltes ocasions per rebre formació dels equips d’aquest centre, i ara, ell mateix és formador de l’Anna Freud.
20/12/24
La ‘sopa de pedres’ de Badalona tindrà com a element transversal accions en favor dels col·lectius defavorits de Badalona.
19/12/24
L’AFA de l’Institut Baldomer Solà i el sindicat d’habitatge de Badalona es mobilitzen en favor de dues famílies desnonades.
18/12/24
Nova denúncia per impagaments del sindicat de la Guàrdia Urbana (SIP-Fepol) a l’Ajuntament de Badalona
17/12/24
Albiol es refugia en la ignorància en el cas de les antenes i diu que no es va assabentar de l’assumpte fins al 2018.
