ESPORTS


“Hi ha jugadores que podrien competir a la lliga masculina”


Amb només disset anys, la futbolista badalonina Ainhoa Marín és una peça important a l'Espanyol i a la selecció espanyola campiona del món


ainhoa-marin
 Ainhoa Marín amb les fotos que pengen de les parets d'El Jardín / B. Recacha


Benjamín Recacha García - 01/02/19         

twitter share   facebook share

Viu a Lloreda, però es va criar com a futbolista a Llefià. Ens citem al Bar-restaurant El Jardín, on de petita posava a prova la resistència dels vidres. “Van haver de canviar-ne més d’un per culpa de les patxangues que hi jugàvem la canalla”, recorda entre rialles. Ara hi ha la seu oficiosa del seu club de fans, amb fotos d’ella decorant les parets. És davantera de l’Espanyol, el club que li ha donat l’oportunitat de debutar a la primera divisió. Al desembre va guanyar el mundial sots-17 amb la selecció espanyola, malgrat que una lesió la va fer tornar abans d’hora. Si la seva carrera continua amb el mateix ritme, a El Jardín no trigaran a quedar-se sense espai per penjar més fotos.


D’on et ve l’afició pel futbol?

Sempre m’ha agradat. M’hi vaig aficionar gràcies al meu pare, i jugo des dels tres anys.


Ser una nena futbolista et va marcar d’alguna manera?

Vaig començar a la Unificació Llefià jugant amb nens. Era l’única nena de l’equip, i malgrat que no em sentia diferent, sí sentia que havia de demostrar que podia fer el mateix o fins i tot més que ells. Continua havent-hi diferències, però crec que la mentalitat va canviant i el futbol femení comença a valorar-se millor.


Els teus companys d’equip van arribar a veure’t com, simplement, un més?

Sí, però els rivals mantenien la diferència. Quan arribes a una certa edat i veus que t’has de canviar en un altre vestidor, tu sola, t’agradaria que les coses es normalitzessin. Cap als deu anys vaig decidir passar al futbol femení, per poder sentir l’equip en tot moment.


Creus que podria haver equips mixtos també en categoria sènior?

M’agradaria veure-ho, però em sento còmoda jugant amb noies. Ens entenem millor.


Com estàs de la lesió al turmell?

Molt bé. Molt contenta perquè ja estic jugant i sumant minuts. Ho vaig passar força malament quan em vaig lesionar, però, com em diuen els meus pares i els meus amics, les lesions també formen part del futbol i segur que vindran coses millors.


Et veus al mundial sots-20?

Sé que estic a la llista de les seleccionables, però per ser convocada he de treballar molt al meu equip, fer-ho bé per destacar.


No ha de ser fàcil que et seleccionin. La competència és alta?

Sí, és difícil ser-hi, i té molt valor que comptin amb tu a cada convocatòria. La primera vegada ho vius d’una manera increïble, i no pots deixar de tenir aquesta il·lusió, perquè hi ha moltes noies que també podrien ser-hi.


Amb només disset anys ets una jugadora important al primer equip de l’Espanyol. És habitual en el futbol femení?

És molt difícil que sent tan jove confiïn en tu, depèn de la filosofia del club i de la seva capacitat econòmica. El Barça, per exemple, com que té molts diners, fitxa jugadores estrangeres molt bones, i l’Espanyol, malgrat tenir diners, aposta més per la pedrera i dóna moltes oportunitats a les joves que destaquen.


És possible viure del futbol femení?

A Espanya és molt complicat. Les jugadores que volen viure del futbol han de marxar a l’estranger, però de mica en mica també aquí les coses van evolucionant i en uns anys confio que serà possible, no només que et paguin un petit sou com ara.


Com portes a nivell personal tants èxits?

És un orgull i estic molt satisfeta, però sóc molt jove i lluitaré per guanyar molts més títols.


I el teu entorn com ho viu?

Molt bé. Sóc l’Ainhoa de sempre. No canvia res per haver guanyat un mundial. Sóc la mateixa persona i m’ajunto amb la mateixa gent.


Estudies?

Sí, segon de batxillerat. Després vull fer el grau de Ciències de l’activitat física i l’esport a l’INEFC.


És fàcil compatibilitzar el futbol amb els estudis?

No, és molt complicat. Pel mundial he estat fora un mes i mig i, malgrat que vaig a un institut especialitzat en esportistes, el primer trimestre només m’han pogut avaluar dues assignatures. Però tracto de no angoixar-me.


Els estudis són importants per a tu?

Sí, és el que m’ha inculcat la meva família. Amb el futbol hi ha sempre el risc d’una lesió important i, si no tens estudis, què fas? A més, m’il·lusiona tenir la meva carrera.


En els últims temps, has notat un canvi quant a l’atenció que rep l’esport femení?

Ho he notat moltíssim. El mundial es va retransmetre sencer per Eurosport; cada jornada de lliga es fan diversos partits per televisió, quelcom que mai havia passat; i hi ha una atenció continuada de la premsa, sobretot arran del triomf de la selecció. Això fa que el futbol femení creixi, també l’afició. Hi ha aficionats que ens acompanyen a tots els partits.


El públic és respectuós?

Hi ha de tot, també comentaris fora de to, encara que cada cop menys.


Quins països són la referència pel que fa a professionalització del futbol femení?

A Suècia està molt ben considerat. M’agradaria jugar-hi, la veritat. També als Estats Units és molt popular, i en general a Europa està ben valorat.


Creus que hi ha jugadores capacitades per competir a la primera divisió masculina?

És difícil, perquè el futbol masculí té una altra intensitat, però sí que hi ha jugadores que podrien fer-ho. N’hi ha de molt bones.


La principal diferència deu ser la condició física, però també perquè la professionalització implica que entrenin moltes més hores.

Exacte. Ells viuen per al futbol, però les noies hem de compatibilitzar l’esport amb els estudis i la feina. Ells poden entrenar moltes hores, però jo tinc companyes que treballen pels matins i si hi ha un partit entre setmana no el poden jugar perquè no poden faltar a la feina.


També limiten les qüestions biològiques, com el fet de poder quedar-vos embarassades.

Ara estem lluitant per eliminar dels contractes les clàusules que prohibeixen a les futbolistes quedar-se embarassades. A l’Espanyol, per exemple, aquesta clàusula no existeix. D’altra banda, un embaràs significa un any sense jugar, i després a veure com tornes... Hi ha diferències que són molt difícils de resoldre.


Què destacaries del futbol femení per atraure els aficionats que mantenen els prejudicis?

Som dones, però juguem a futbol igual que els homes. És el mateix esport, i com a espectador se’n pot gaudir igual.


Estàs satisfeta de com marxa la temporada?

Estem a meitat de la taula cap avall, però crec que tenim bon equip, que juguem bé i que, malgrat els resultats no siguin els millors, acabem els partits amb la sensació d’haver fet el que havíem de fer: lluitar i ajudar-nos les unes a les altres. Hem d’estar molt contentes perquè estem jugant molt bé.


Hi ha valors diferents al futbol femení respecte al masculí?

Hi ha individualitats, com a tots els esports, però jo noto aquesta ajuda dins l’equip. Si una falla, les altres l’animen, perquè una jugadora desanimada, resta. Pensem abans en el bé de l’equip que en els objectius personals.


Jugues d’extrem, però aquesta temporada se t’està resistint el gol. T’agradaria marcar-ne més?

En aquesta lliga he après que si una no marca, ja ho farà una companya. El que jo vull són els tres punts.


ACTUALITAT

19/02/19

radar-tram-badalona

Trànsit comença a instal·lar el radar per tram a Badalona

La mesura, de la qual es parla des de fa mesos, es farà efectiva les properes setmanes, quan els aparells s'acabin de verificar
Llegir l'article complet
CONVIURE

18/02/19

cicle-debat-badalona

‘Qui pensa Badalona?’, reflexions entorn la ciutat que volem

L’Associació Cultural L’Independent de Badalona ha organitzat un cicle de debats per pensar i repensar temes de ciutat com l’habitatge, la mobilitat o el consum responsable
Llegir l'article complet
MOBILITAT

15/02/19

som-mobilitat

El primer vehicle elèctric de propietat compartida arribarà a l’abril a Badalona

La cooperativa Som Mobilitat ha aconseguit el finançament necessari per comprar un vehicle sostenible a la ciutat que es posa a disposició de les persones sòcies de l’entitat
Llegir l'article complet
CONVIURE

14/02/19

taxi-badalona

Taxis “liles” gratuïts contra la violència masclista

Uns dos-cents taxis de Badalona identificats amb un llaç lila s’adhereixen a una iniciativa per transportar gratis a dones que hagin patit qualsevol tipus de violència masclista o situacions de perill
Llegir l'article complet