ECONOMIA SOCIAL


“És un mite que el consum responsable és més car”


Parlem amb l’economista i activista Arcadi Oliveres, una veu clau dins dels moviments socials en defensa de l’economia social i solidària, qui ha participat en les Jornades de Consum Responsable i Finançament Ètic promogudes per l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord


arcadi-oliveres
 L'economista i activista social, Arcadi Oliveres / Cedida


Silvia Rodríguez Gómez - 12/02/19         

twitter share   facebook share

L’Arcadi Oliveres és tot un referent dels moviments socials a Catalunya per una llarga trajectòria vinculada a moviments pacifistes i antifranquistes i per la seva participació activa en el moviment del 15M, al qual va intentar aglutinar al voltant del projecte Procés Constituent. A banda, Oliveres, que durant molts anys ha estat professor a la Facultat d’Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, lluita amb paraula, escrits i fets per aconseguir una economia més justa i responsable, i per aquest motiu ha participat en les jornades sobre consum responsable i finançament ètic que s’estan realitzant aquests dies entre Badalona i Santa Coloma de Gramanet impulsades des de l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord. 

 

Cada cop hi ha més alternatives per consumir de forma responsable, això és evident, però, aquestes opcions estan a l’abast de tothom? Ja sigui per manca d’informació, o per economia.

Estan a l’abast de tothom sempre i quan hi hagi informació prèvia, tal com dius. Malauradament som receptors de publicitat i anuncis que no sempre són bons per al consum responsable. Però en canvi, si volem ser consumidors responsables avui dia tenim instruments suficients per trobar opcions. Recomano per exemple el web www.opcions.org; on hi ha molta informació sobre productes i tipus de consum més responsable. Per exemple, en temes d’alimentació hi ha molts mercats ecològics on es dona molta informació del producte; en quant a electrodomèstics, tenim ja present el tema de la obsolescència programada; cada cop parlem més sovint del consum de proximitat... Hi ha diferents maneres de informar-se quan un vol consumir i no cal necessàriament anar-hi a les grans superfícies ni triar els grans productes perquè aquests són els pitjors de tots.

 

Hi ha una tendència al consum responsable o és encara molt incipient?

Les dues coses. És incipient, però hi ha una tendència. Fa temps no en parlàvem. Potser fa cinquanta anys no en parlàvem perquè ja era responsable el consum d’aquell moment, però en els darrers 30 o 40 anys consumim més del que la terra pot resistir, per tant hem de començar a prendre consciència de les limitacions del planeta i en conseqüència, de la necessitat de consumir responsablement i no generar tants residus.

 

Però podria ser que estem instaurats en un cercle viciós que ens fa difícil consumir responsablement, ja què alhora tenim sous baixos? Acabem comprant barat a costa d’una explotació que també ens afecta?

Corre molt aquest mite de que consumir de forma responsable és més car i no és veritat. Recomano en aquest sentit els llibres de la periodista Esther Vivas on s’explica molt bé que a la llarga, surt més a compte anar a les petites botigues i comprar amb menor mesura que no pas comprar en un gran supermercat, on ens anuncien grans rebaixes o descomptes perquè anem, i després en comptes d’un n’hem comprat deu productes. Si mirem, la mitjana dels preus és igual o superior. Per altra banda, no tot és més car, hi ha botigues de segona mà on s’ofereixen productes que venen dels Punts Verds a preus pràcticament gratuïts, per exemple. Hi ha moltes opcions. No cal comprar sempre a les primeres firmes.

 

Vostè defensa el decreixement econòmic. Com s’explica aquesta corrent en un món on el consum fa bandera?

El planeta és limitat. El petroli s’esgotarà d’aquí a cinquanta anys. La contaminació és absoluta. No podem abusar dels recursos si volem deixar quelcom habitable, això ho sap qualsevol. No podem seguir amb el mateix nivell de consum i malbaratament de recursos que tenim ara. I per això em sap molt greu que a les facultats d’economia o escoles de negoci es parli sempre del creixement. Una cosa és el desenvolupament humà, que és acceptable i necessari, i altre és el creixement econòmic, que no ens fa falta. Per tant, l’alternativa és el decreixement.

 

Segons un estudi d’Oxfam publicat fa pocs dies els salaris més baixos han disminuït un 15% entre 2008 i 2016. Com a economista, què pensa quan sent parlar de la recuperació econòmica?

Que ens enganyen de mala manera. Aquesta recuperació no s’ha donat, i al pas que anem ara, no es donarà. La crisi que es va desencadenar al 2008 tenia un origen especulatiu, i les finances s’han menjat la economia real. Actualment, la economia financera creix dia a dia, i els guanys dels que es dediquen a les finances creixen exponencialment. En canvi, els que viuen del seu treball, del salari, cada cop tenen una part més petita del pastís. Aquest informe anual d’Oxfam ens dona també una dada esfereïdora i és que les 26 persones més riques del món acumulen un patrimoni igual que la meitat de la humanitat. Vol dir que la crisi no ha acabat, que potser la xifra d’aturats disminueix, però amb contractes precaris... És una enganyifa.

 

Els teòrics ja citen una nova classe social, els treballadors pobres. Quin és el futur d’aquesta terrible realitat?

El futur hauria de ser bo si fóssim capaços de pressionar per canviar-ho. La primera cosa que hem de mantenir és l’inconformisme, no quedar-nos d’acord dient que no es pot fer res. Un tema que està a l’ordre del dia, com les pensions. Ens diuen que no poden augmentar-les, però si totes aquelles empreses espanyoles que estafen amb els seus impostos amb el frau fiscal paguessin el que han de pagar i es reflectís en les pensions, aquestes podrien incrementar-se en un 80%. Per tant, cal que hi hagi moviments, com ja els tenim amb la marea de pensionistes, la sanitària... Cal insistir i prendre consciència que és possible, i començar a mobilitzar-nos. El que no podem fer és quedar-nos a casa asseguts sense fer res.

 

El neoliberalisme pren embranzida al costat de personatges com Trump, Bolsonaro, etc. Hi ha espai per l’economia social i solidària en el món que es dibuixa?

Que aquests personatges hagin tingut vots només és fruit de la ignorància dels votants, de la gent que no sap què s’amaga darrera d’aquests personatges tan demagògics. És cert que la economia social i solidària té un creixement lent però segur. A mi m’agrada anar un cop a l’any al barri de Sant Andreu, a Barcelona, on es celebra la Fira de l’Economia Social i Solidària, on es nota un creixement espectacular amb gent que tira projectes endavant d’una forma més ecològica, cooperativista, amb finances ètiques...

 

Aquests dies tenim un bon exemple del capitalisme salvatge amb la guerra del taxi, on un sector d’interès públic i regulat es pot convertir en un mercat liberalitzat i controlat per grans multinacionals. Som conscients els consumidors del que impliquen les nostres eleccions a l’hora de triar?

No. Moltes vegades ni amb això ni amb tantes altres coses. Anem al curt termini, perquè un trajecte et pot sortir una mica més baratet, i un pis de lloguer turístic serà més barat que una plaça hotelera... Caiem fàcilment. Hem de rebre una bona educació en aquest sentit, i ser conscients. A les escoles es fa molta feina, però malauradament a les facultats d’economia es camina en direcció contrària: s’ensenya el lucre, el benefici, l’interès. Cal canviar la informació i cal canviar la educació.

 

I en aquest sentit, quin paper hauria de jugar l’administració?

L’administració té l’obligació d’impulsar i recolzar opcions de la economia social i solidària. Poden recolzar a totes aquelles persones que vulguin apostar per aquest tipus d’economia amb crèdits, locals, formació, etc. Òbviament, abans també m’he referit, l’administració, en aquet cas la nacional, ha de vetllar per evitar el frau fiscal, i també les portes giratòries.

 

L’Estat espanyol és el quart país de la Unió Europea amb més desigualtat social. Però cada cop que es parla de redistribució de la riquesa molts posen el crit al cel. Com ho fem, això?

Primer, ha de disminuir l’atur, però amb qualitat, no com passa ara. I segon, els salaris han de ser igualitaris. És escandalós que les empreses de l’IBEX 35 tinguin uns desnivells salarials extraordinaris. He llegit informes que parlen de que l’equip directiu d’aquestes empreses s’assignen uns sous anuals que equivalen al sou que cobren 250 dels seus empleats. Mentre tinguem empreses impresentables com aquestes no podem fer gaire cosa. Per altra banda, la gent que no pot accedir a un salari, perquè estan jubilats, per discapacitat, per atur, etc. ha de poder comptar amb uns serveis socials adequats, en forma de pensions o prestacions, i per això és importantíssim que els impostos siguin com cal i que es paguin. Ni són com cal ni és paguen. Els que haurien de pagar més, són els que menys paguen. I qui més aporta a les arques públiques és la població normal i corrent, amb impostos sobre el seu salari i l’IVA dels productes que compra. En canvi, l’impost sobre beneficis, herències o patrimoni són mínims. L’administració ha de canviar això, però, clar, està connectada amb aquests grans patrimonis que no es deixen tocar.

 

Fa anys que els fills de la classe treballadora podien pujar a l’ascensor social i situar-se en una posició més còmoda. Ara l’ascensor està espatllat i, o et quedes a la mateixa planta, o inclús baixes. Som a temps de canviar aquesta dinàmica?

Evidentment ha de canviar, i potser no es tracta de pujar a l’ascensor, sinó de que tothom visqui amb dignitat. Mai com ara al llarg de la història hem tingut tanta educació, tants coneixements científics o avanços mèdics i en canvi, encara patim fam i misèria. Tenim tots els sistemes per millorar i no ho estem fent. La resposta és l’educativa, fer créixer els valors, però ens trobem el contrari... Just llegia fa una estona l’antítesi d’aquests valors, de quina manera estan augmentant els problemes per les apostes per internet entre els joves... Però tots els equips de futbol tenen patrocinis amb ells excepte la Reial Societat. Hem de fer boicot, no hem de veure futbol, patrocinat per aquesta gent impresentable.

 

Fa quatre anys els governs del canvi van arribar a les administracions locals amb una agenda econòmica que propugnava la responsabilitat. S’han aconseguit canvis rellevants?

Jo crec que les ciutats del canvi han fet el que han pogut, perquè en molts ajuntaments han estat en minoria, i no ha estat fàcil. Han patit boicot d’altres grups polítics i no han aconseguit tot el que volien, però sí que han promogut l’economia social i solidària. S’han celebrat molts congressos, s’han obert oficines per assessorar la creació de projectes... A banda, s’ha frenat en la mesura que s’ha pogut l’especulació en l’habitatge i s’han promogut habitatges socials. No hem de quedar-nos frustrats amb el que s’ha fet fins ara.


EDUCACIÓ

24/04/19

escape-room-badalona

Les biblioteques de Badalona es transformen en 'escape rooms'

Biblioteques i Fura dels Baus impulsen un projecte per apropar la lectura i els llibres als joves a través de les noves tecnologies i l'entreteniment
Llegir l'article complet
CULTURES

23/04/19

quinze-aniversari-saltamarti

“El negoci digital va contra la nostra manera d’entendre la vida i la societat”

Saltamartí celebra els quinze anys amb optimisme, perquè “les llibreries som necessàries”, malgrat que a Badalona “falten polítiques en suport del llibre i la lectura”
Llegir l'article complet
CULTURES

23/04/19

image1

L'Independent celebra Sant Jordi

Celebrem la diada de Sant Jordi apostant pel periodisme compromès i de proximitat i amb els autors i autores locals
Llegir l'article complet
OCUPACIÓ

23/04/19

image1

Deu anys amb el finançament congelat

La Fundació Badalona Capaç reclama que les administracions moguin fitxa per garantir la continuïtat dels Centres Especials de Treball
Llegir l'article complet