TEATRE I MÚSICA


“La progressió de les dones és imparable”


Parlem amb la badalonina d’adopció Helena Bayo, una de les primeres dones en dirigir grans orquestres i òperes a nivell internacional. Fa pocs dies, ha estat la primera dona en dirigir una gran producció a Turquia


helena-bayo-mujer-directora
 Helena Bayo, a la platja dels Pescadors de Badalona / S. Rodríguez


Silvia Rodríguez - 11/03/19         

twitter share   facebook share

L’avalen unes produccions artístiques d’alt renom internacional, però no només això. En molts casos, ha estat la primera dona en agafar la batuta i dirigir emblemes artístics com el Ballet Nacional de Cuba, o el l’English National Ballet. Fa poques setmanes, va ser la primera dona en dirigir una gran producció a Turquia. Helena Bayo, que viu a Canyet des de fa gairebé quinze anys, creu que el seu paper com a pionera en la seva professió és normalitzar el paper de les dones en la direcció musical, i obrir portes. Moltes portes.

 

Recentment has tornat a ser la primera dona en dirigir on mai ho havia fet cap altra, aquest cop, el passat 23 de gener a l'Òpera Sureyya d'Istanbul, dirigint Don Quixot de Massenet. Com és ser una pionera del teu àmbit?

Aquest cop ha estat tot un país, cap dona havia dirigit mai cap producció a Turquia. Estic molt contenta perquè hem de normalitzar les coses, i com a dona, haver realitzat una tasca que habitualment és d'homes, no només a Turquia, sinó en general a tot el món, et dona la satisfacció de pensar que ara la porta ja està oberta i que s'anirà normalitzant perquè ja ho faran altres dones.

 

Deia que has tornat perquè no és el primer cop que tu obres aquestes portes com a primera dona dirigint orquestres o òperes a diferents parts del món. És un mèrit innegable per a tu però per les dones, és trist que al s. XXI encara ens trobem assumint aquestes fites?

Jo no ho veig trist, perquè si ho valorem en la proporció d'anys que portem obrint portes i assolint noves posicions directives, al contrari, és per estar contentes que estem obrint-les. En els últims anys la progressió és imparable, no només en el cas de la direcció d'orquestra, sinó a moltes altres professions. A poc a poc estem normalitzant que tenim les mateixes capacitats i que podem assolir els mateixos rols i funcions.

 

Sents una pressió addicional. Et sents més observada?

No. No hi penso en aquest factor. Seria posar-me una pressió extra. Jo el que penso és en realitzar el meu treball de la millor manera possible, amb les màximes potencialitats que soc capaç de donar. Com que soc una professional, haig de fer-ho el millor que puc.

 

I mai has sentit rebuig o sorpresa dels músics d'una orquestra quan s'han trobat que la batuta la porta una dona?

Sorpresa sí, aquí i a molts altres països, però no és una sorpresa en negatiu. No he experimentat mai rebuig, en aquest sentit. En un primer moment sí que els sobta perquè per molts és la primera vegada que els dirigeix una dona. Però quan comences el primer assaig, els músics són molt professionals i veuen que portes una línia clara, que tens un nivell. Passats aquests primers segons s'obliden de si ets alt, baix, home o dona. El feedback sempre ha estat d'emoció, tant per part dels homes com de les dones.

 

He llegit que quan estaves embarassada, vas quedar impressionada en veure unes imatges teves dirigint amb la panxa. Per què et va sobtar?

Són imatges per les quals no tenim la retina acostumada, no les tenim codificades. Vaig fer una assistència de direcció en un assaig per una òpera al Liceu i ens van fer una foto, i quan vaig veure-la, em va sorprendre a mi mateixa. Era una imatge poderosa, perquè si ja costa veure la imatge d'una dona dirigint, embarassada encara més. Em va impactar. En aquest sentit, me'n recordo de l'impacte mediàtic que va suposar la Carme Chacón passant revista a les tropes embarassada.

 

En mirar programacions musicals, sigui del Liceu o l'Auditori, o de festivals de qualsevol mena i estil, les dones són una minoria total. Per què costa tant que les dones estiguin representades en el món musical?

No és en totes les facetes musicals. Pel que fa a intèrprets vocals, per exemple, n'està ple, i ho ha estat sempre. També en l'àmbit instrumental està molt igualat, i tenim grans intèrprets dones. En la direcció musical, o la direcció escènica o artística, la raó de ser poques és que hem començat fa poc, ens hem incorporat tard i vas assolint les direccions quan vas adquirint les capacitats per fer-ho. En pocs anys veurem un tomb en aquest sentit.

 

Quines són aquestes capacitats necessàries?

Són capacitats de lideratge, organització i gestió del temps, i també és importantíssim tenir capacitat tècnica i artística d'un coneixement molt especialitzat. Has d'organitzar els assajos; has de saber liderar un equip que de vegades arriba a les 300 persones; prendre decisions; donar eines perquè tothom se senti millor amb el seu paper... Capacitats per dirigir equips humans, amb totes les complexitats que això implica.

 

En la teva dilatada trajectòria has dirigit òpera, simfònica, ballet, sarsuela, grans produccions, petites produccions... Quins moments han marcat els punts d'inflexió en la teva carrera?

En el meu cas, el fonamental és que soc versàtil, m'han agradat des de petits concerts a piano, ja que jo d'origen soc pianista, com també acompanyar a cantants. He tingut un ventall de possibilitats de treballar i això m'ha enriquit molt per assolir la direcció. Jo crec que el que més puc destacar és que he treballat molt en les trinxeres, en la praxi de trobar-me en diferents situacions i llocs de l'orquestra. Com a produccions destacades, va ser molt important per mi dirigir el Ballet Nacional de Cuba, convidada per la mestra Alicia Alonso, i en aquest cas vaig ser la primera persona espanyola en dirigir el Ballet Nacional de Cuba. També fa un parell de temporades vaig dirigir al Royal Albert Hall de Londres l'English National Ballet amb el Llac dels Cignes de Txaikovski. I aquesta direcció a Istanbul també és important. Però a darrere t'ha de sustentar un treball.

 

I d'estudiar piano al Conservatori del Liceu a dirigir l'English National Ballet, la progressió és gran... Molt gran.

Va ser aproximadament el 1998. Jo estava fent repertoris per sarsuela amb el piano, i amb una de les produccions que feia es va donar la necessitat de què algú havia d'agafar la batuta, i vaig ser jo. En aquell moment, el suport familiar va ser important per decidir-me. Posteriorment, vaig estudiar direcció. Però si no hagués fet aquesta tasca prèvia de fer repertoris, en la qual muntes una sarsuela o una òpera amb el piano, però com si fossis tota l'orquestra, hagués estat difícil. Era un pas molt habitual dels directors d'orquestra, perquè acabes dominant tota l'obra. Ara ha canviat una mica perquè hi ha poques sales de concerts, i la gent arriba a la direcció des dels conservatoris, normalment.

 

En aquest sentit, caldria més cultura musical perquè hi hagi més sales de concerts? O cal més inversió de les administracions?

Tenim molt bon nivell musical en l'àmbit professional. La tasca educativa està força ben sustentada, però el que no tenim són teatres de nivell baix i mitjà com sí existeixen a altres països. Tenim grans espais, però quan surts del conservatori és obvi que no aniràs al Liceu directament, és necessari agafar tables a altres espais. Com que aquests passos intermedis són gairebé inexistents, és com si tinguessis una escala sense esglaons. Això provoca que molta gent hagi de marxar fora per fer aquest itinerari, i assolir la praxi professional. La cultura en els últims anys recau molt en l'Administració, perquè sustenta els teatres, que solen ser deficitaris, però també s'ha de crear un públic, i aquesta ha de ser una tasca educativa que es pot fer a casa, penso.

 

Ets de Barcelona però vius des del 2005 al barri de Canyet. Et sents reconeguda a la teva ciutat adoptiva?

Sí, estic molt feliç i agraïda en aquest sentit. Aquest pròxim 6 d'abril em donaran la Guineueta del Teatre Zorrilla, i m'emociona molt aquest premi. Penso que Badalona és una ciutat amb moltes potencialitats i amb molta gent molt interessant a tots nivells, des de la part artística a les parts tècniques. Com a badalonina d'adopció que soc, puc dir-ho: a Badalona tenim molt potencial i podem fer moltes coses molt interessants.


ACTUALITAT

24/05/19

juan-miguel-lopez-ciudadanos

“Volem un govern constitucionalista que deixi estar tot aquest cercle viciós de la independència”

Entrevistem a Juan Miguel López, candidat de Ciutadans a l'alcaldia de Badalona per les properes eleccions del 26 de maig
Llegir l'article complet
CONVIURE

24/05/19

casal-dels-infants

Més recursos per a les necessitats dels barris i més oportunitats pels seus infants

El Casal dels Infants ha elaborat un recull de propostes de cara a les eleccions municipals del 26 de maig que consideren prioritàries per poder aconseguir uns barris més justos i amb més oportunitats
Llegir l'article complet
CONVIURE

24/05/19

plataforma-sense-sostre

La plataforma Badalona Acull reclama a les candidatures més polítiques d'inclusió i cohesió

El col·lectiu de defensa dels drets de les persones migrades i refugiades va fer arribar les seves propostes als partits que es presenten a les eleccions d'aquest diumenge i conclou que només les recullen de forma integral Badalona en Comú Podem i la Badalona Valenta
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

23/05/19

david-torrents-badalona

“L’objectiu de ciutat hauria de ser que la Badalona Valenta, els Comuns i nosaltres poguéssim obtenir 14 regidors”

Entrevistem a David Torrents, candidat a l'alcaldia per Junts per Catalunya-Badalona en les properes eleccions municipals del 26 de maig
Llegir l'article complet