B. Recacha / J. Torres / S. Rodríguez - 22/03/19
La mare del mono del Pont del Petroli
Susana Ruiz, escultora
Potser el seu nom no resulta familiar per a aquelles persones que no estiguin molt lligades a l’actualitat o a l’escena artística badalonina, però milers de veïns i veïnes no s’haurien pogut fer la ja tradicional foto amb el ‘mono’ del Pont del Petroli sense ella, la seva autora. I probablement sense la Gargallo. “L’escultura hi és gràcies a la Gargallo”, explica l’artista, que va cursar un grau superior a l’institut badaloní. Ruiz va desenvolupar aquesta idea quan estudiava a la Pau Gargallo i va rebre “el 100% de suport i respecte” per part de la institució, abans de convertir el projecte en un emblema de ciutat.
“El meu pas per l’escola va ser un abans i un després, va ser un trampolí. Té els millors tallers de la ciutat i de l’entorn, i portar les línies a un altre centre sense aquesta infraestructura no tindria sentit”, considera la Susana, que aquests dies ha estat present a les assemblees que s’han dut a terme a la Pau Gargallo.
Les escultures impossibles que floten
David Moreno, escultor i professor
Les escultures flotants del David Moreno són al·lucinants. Va marxar a Rotterdam en busca d’oportunitats, i ara és docent i escultor de capçalera a galeries d’art de Barcelona, París i Lisboa. Les seves obres s’han exposat arreu del món, i no dubta que una de les claus del seu èxit té a veure amb la dècada llarga que va estudiar a la Pau Gargallo. “T’hi ensenyen a pensar. L’equip docent s’involucra molt. A mi m’han ajudat fins i tot després de marxar. Primer van ser professors i ara són amics”.
Moreno creu que Badalona hauria de posar en valor el patrimoni públic i de qualitat que significa la Pau Gargallo, i considera un error “segregar una part de la formació, ja que la dinàmica i l’energia grupal es dissiparà”. “Badalona hauria d’invertir més recursos en cultura, facilitar i condicionar més espais. És una llàstima que els productors artístics de la ciutat acabin marxant”, lamenta.
Tecno-aranyes i dimonis de fusta
Pau Jurado, escultor, dissenyador, manyà
Amb la ‘Tecno-Aranya’, una escultura cinètica motoritzada, Pau Jurado, juntament amb Llorenç Guàrdia, van guanyar el Premi ‘Talent Jove’ dels Premis Nacionals d’Artesania. Era el projecte final del Grau Superior d’Escultura, que “ens va permetre entrar de cap al món laboral” i col·aborar amb la Fura dels Baus.
Aquest artista i artesà multidisciplinar (fa escultures, és manyà, dissenya inflables artístics i treballa a la Mobba, on participa en la construcció del dimoni de Sant Anastasi) té molt bones paraules per a la Pau Gargallo. “Hem sigut sempre una família, hem compartit idees constantment. Sobretot vaig aprendre a aprendre”.
Jurado reclama la inversió necessària en un centre singular. “Com alumne de batxillerat compartia una essència amb els treballs dels alumnes de Grau, que em mostraven el que podria fer segons el camí que escollís, si volia cursar un Grau superior. En un altre centre hauria acabat fent Belles Arts com tothom”.
Escampant art pels carrers del món
Elisa Bascón, dissenyadora gràfica i artista de carrer
La dissenyadora i artista Elisa Bascón va estar durant set anys vinculada a la Pau Gargallo, primer cursant el Grau Superior en Arts Aplicades a l’Escultura i després fent un Grau de Disseny Gràfic. A més a més, va treballar-hi un temps a la biblioteca i a la reprografia del centre. Recorda un ambient “molt proper i una gran qualitat en l’ensenyament, a pesar dels escassos recursos que teníem a vegades”, diu. Des de que va sortir de la Gargallo fins l’actualitat, Bascón ha treballat en diferents agències de publicitat com a dissenyadora gràfica.
Però a banda d’això, cultiva un “hobby” molt engrescador aplicant algunes de les tècniques que va aprendre durant el seu pas per l’EASD Gargallo. L’Elisa elabora diferents creacions amb les típiques llambordes barcelonines en forma de flor i les escampa arreu del món, durant els seus viatges.
Viatge cap a la recerca lúdica del disseny
Ramón Carreté, dissenyador gràfic
El Ramon Carreté és un exalumne de l’EASD Pau Gargallo amb una dilatada carrera com a dissenyador gràfic, desenvolupada en part a la ciutat. Dirigeix un estudi de disseny i comunicació gràfica, especialitzat en imatge corporativa, tipografia i direcció d’art, amb vint-i-cinc anys de trajectòria.
Va acabar estudis de grafisme a la Gargallo a principis dels anys vuitanta. Recorda el seu pas pel centre com una “època molt increïble” per “l’ambient de llibertat” que s’hi respirava “molt diferent al que hi havia en altres centres” i per la bona entesa que hi havia entre l’alumnat i el professorat. D’aquells anys, diu, va sorgir “aquest interès que continuo tenint per la tipografia, per la comunicació gràfica i per la recerca lúdica del disseny”. Davant la decisió de eliminar pel moment una línia de batxillerat, Ramon es sent “molt trist”. “És un fracàs”, lamenta.
De Badalona a arreu del món
Fran Recacha, pintor i il·lustrador
Els quadres de Fran Recacha han recorregut mig món, amb exposicions a Regne Unit, França, Estats Units i fins i tot Xina Taipei. També en diverses galeries de Barcelona i Eïvissa, i llocs tan emblemàtics per a la cultura com L’Auditori i el Gran Teatre del Liceu.
“El pas per la Pau Gargallo va ser fonamental”, afirma. “Allà vaig descobrir la pintura amb cavallet i altres disciplines com el gravat, la fotografia, la ceràmica o el disseny”. Conserva molt bon record de professors i companys. “Els professors van saber transmetre la passió per totes les disciplines artístiques que s’hi ensenyaven, ens feien pensar i anar més enllà simplement dels temes que tocàvem. Compartir tot allò amb companys interessats en la creativitat va ser molt motivador”. Recacha creu que “cal protegir i potenciar la Gargallo, perquè l’educació que s’hi dóna és d’un nivell molt alt, tant professional com humà”.
30/04/25
Cicle de novel·la negra a l’Espai Betúlia de Badalona