CONVIURE


“Podem estudiar i arribar lluny sense deixar de ser gitanos”


Parlem sobre la comunitat gitana amb Mercedes Porras Soto, presidenta de la Fundació Privada Pere Closa, una entitat badalonina que treballa per l'èxit educatiu dels infants gitanos, avui que se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano, el 8 d'abril


mercedes-porras-pere-closa-comunitat-gitana
 Mercedes Porras, al seu despatx / S. Rodríguez


Silvia Rodríguez Gómez - 08/04/19         

twitter share   facebook share

El 8 d'abril de 1971 es va realitzar a Londres un congrés internacional molt rellevant per a la comunitat gitana. Allà es van acordar alguns elements d'identificació tan importants per qualsevol poble com la seva bandera, el seu himne i la normalització de la seva llengua. Han passat dècades des de llavors, però la comunitat gitana celebra cada 8 d'abril el seu dia, una jornada intensa on es tiren pètals als rius per recordar els avantpassats i on es posen sobre la taula les desigualtats estructurals que encara pateix la minoria ètnica més nombrosa d'Europa, formada per deu milions de persones. Parlem d’això i més amb Mercedes Porras Soto, presidenta de l'entitat gitana badalonina Fundació Privada Pere Closa.

 

 

S'apropa el 8 d'abril, Dia Internacional del Poble Gitano, un dia per celebrar i també per posar moltes qüestions sobre la taula. Quines són avui dia les vostres reivindicacions?

Les coses no han canviat gaire, així que les nostres reivindicacions són les mateixes des de fa anys. Per una banda, el més important és que es pugui conèixer realment com és la nostra comunitat, deixar fora prejudicis i estereotips, que ens vegin com a veïns i veïnes, com qualsevol altre, amb normalitat. Aconseguint això, moltes de les altres reivindicacions podrien canviar i anar a millor. Sembla mentida, però anem a pitjor en aquest sentit. No a Badalona, però en general està creixent molt l'antigitanisme.

 

 

En l'àmbit europeu, estatal i regional s'estan aplicant moltes polítiques públiques per assolir la inclusió social de la comunitat gitana. Són efectives, però?

Jo penso que no són del tot efectives, o no totes són efectives. Hi ha algunes mesures i idees, en el marc del Pla Integral del Poble Gitano, o del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona, que també estem intentant fer a Badalona, que són bones, però no acaben d'arribar a la comunitat.

 

 

Hi ha molts estudis que analitzen la desigualtat estructural que pateix la població gitana, i les dades són alarmants: 50% de gitanos assegura que ha patit discriminació a l'hora de buscar feina; 8 de cada 10 està en risc de pobresa; l'esperança de vida és 10 anys inferior a la mitjana...

Són dades molt bèsties, com és possible que això passi a Europa al S. XXI? Crec que tothom té una part de responsabilitat en el que passa. Generalitzo, però nosaltres de vegades tenim poques expectatives sobre nosaltres mateixos. Cal saber que podem promocionar a la vida, estudiar i arribar lluny sense deixar de ser gitano. Però, pel fet de ser gitanos, anem amb una motxilla al darrera plena d'experiències molt properes que no han estat bones. Igualment, crec que això no és motiu per deixar de lluitar, hem de continuar perquè la nostra cultura està en risc. Per la part que em toca com a representant d'una entitat educativa, la primera pedra és donar importància a l'educació i la formació. No conec a cap gitano o gitana que hagi estudiat i s'hagi format que no tingui treball. Les oportunitats apareixen si estàs qualificat.

 

 

En aquest sentit, aquesta fundació neix l'any 1998 amb l'objectiu de facilitar l'accés a l'educació i la formació a la joventut gitana. Des de llavors, segueix sent difícil per al jovent gitano formar-se?

M'agradaria dir que hi ha hagut canvis. Sí que és veritat que coneixem a molts infants i joves que sense tenir cap entitat al darrere i només amb el suport de la seva família i l'equip docent, estan estudiant. Però no són molts més que abans, i encara tenim problemes com l'absentisme, l'abandonament escolar... D'altra banda, els infants que estan en els nostres projectes educatius tenen un alt percentatge d'èxit escolar, que és el nostre objectiu.

 

 

Com aconseguiu aquest èxit escolar?

Tenim diversos projectes. Un d'ells és el programa ‘Siklavipen Savorença’. Està implantat a cinc barris de Catalunya, entre ells a la zona Badalona Sud, i treballem amb infants no absentistes, sota el paraigua de la prevenció de l'abandonament escolar. Es treballa braç a braç amb les famílies i amb els centres educatius. Amb aquest projecte aconseguim que el 100% dels infants passin amb molta normalitat de Primària a Secundària. Després treballem perquè també es graduïn d'ESO, i un alt índex, entorn del 90%, ho fan. I molts continuen amb estudis postobligatoris. Després també tenim el projecte ‘Promoció Escolar’, més enfocat a pal·liar l'absentisme. És un projecte complicat perquè et trobes amb dificultats, amb famílies on l'absentisme està molt arrelat, però estem aconseguint fites.

 

 

Amb les famílies que puguin ser reticents amb l'escola, com treballeu?

És un treball de picar pedra, de molts anys, de fer molt seguiment dels seus fills i sobretot de fer creure que si estudies no deixes de ser gitano i tindràs moltes més oportunitats a la vida, que elles mateixes creguin en les possibilitats dels seus fills. De vegades no hi ha confiança per experiències pròpies, i de vegades perquè veuen l'escola com un lloc molt aliè als nostres costums. Establim relacions de confiança de veritat i mostrem referents positius, perquè de vegades hi ha famílies que no coneixen cap gitano o gitana que hagi estudiat i que li vagi bé a la vida, i és important.

 

 

I l'escola, ha fet l'esforç d'apropar-se més a la comunitat gitana?

Depèn dels docents. Hi ha qui són molt bons professionals i fan tot el possible, perquè creuen en la potencialitat de l'alumnat gitano, i s'apropen amb la mirada neta a les famílies, sense prejudicis, i hi ha qui no. I això és fonamental, que l'escola tingui una altra visió del que som nosaltres. No obstant això, conec la feina que fan, i reconec que en determinats centres el treball amb comunitat gitana és molt difícil.

 

 

Segons diversos informes, la majoria de les persones gitanes que arriben a la universitat són dones. Bona dada per trencar amb els tòpics.

És cert. Jo penso però que és un reflex de la societat majoritària, on també hi ha més dones a la universitat. En general, per les famílies gitanes és un orgull quan un noi o noia fa una bona trajectòria acadèmica. El problema és que els nanos, a determinades edats, tenen la capacitat de decidir si continuen o no, i a vegades decideixen que no volen continuar. I això per moltes famílies gitanes és un desastre. És molt complicat que en determinades edats tornin als estudis quan s'han despenjat. Però és cert que quan passen la fase de l'adolescència molts volen tornar, perquè s'adonen que necessiten estudiar. I en aquest sentit hi ha un parell d’iniciatives molt bones des del Pla Integral del Poble Gitano com són un curs perquè es treguin el graduat de l'ESO i un altre curs d'accés a la universitat per majors de 25 anys. Són gratuïts, i tenen molt bons resultats.

 

 

Moltes de les persones que avui dia lideren el moviment gitano són dones. Sou el motor de la comunitat?

Majoritàriament, la mare és la que transmet la cultura als fills i només fent aquesta transmissió, és un motor de la cultura. I com a dona en general, tenim una manera de ser, una força i una empenta... Som les dones gitanes les que arribem a la universitat, les que sortim fora a treballar i les que tenim més clar que els fills han d'estudiar... Sí, en 40 anys, qui ha evolucionat més, qui mira endavant amb més perspectiva, és la dona gitana.

 

 

Arrossegueu històricament aquesta motxilla de prejudicis i estereotips que us han llastrat molt de temps. Com feu front en el vostre dia a dia?

És una qüestió molt dura, però el que no podem fer els gitanos és posar com excusa que durant la història, pel fet de ser gitanos, ens han perseguit, ens han matat i ens han prohibit parlar el nostre idioma, que és veritat, però no podem tancar-nos pensant en això. El que hem de fer és donar-nos a conèixer i de manera positiva, tot el que estem fent en l'àmbit de la salut, de l'educació, de la cultura... Formem part de la societat majoritària i hem de donar exemple. Com? Amb normalitat, complint les normes i les lleis de convivència, sent gitanos, però vivint com tothom sense perdre la nostra cultura. Conviure i viure amb la resta. Treballar, estudiar fa que la teva identitat es consolidi. I això ho hem de fer nosaltres.

 

 

Des d'aquesta casa també treballeu per difondre la cultura gitana, molt diversa i rica i de la qual molta gent només reconeix el vostre paper dins el flamenc...

Hi ha molt més, és clar. Pel caràcter de la nostra entitat, el que fem és vincular la nostra cultura al món de l'educació, amb diferents projectes. A primària fem el 'Conte rromanè', on s'expliquen contes populars gitanos on s'introdueixen conceptes de la nostra cultura com la història, llengua, tradicions, a través dels contes. A secundària fem xerrades molt interactives, normalment a escoles on hi ha població gitana, però també on no hi ha, perquè coneguin la nostra cultura. I un projecte relativament nou, que ens agrada molt a tots, és el 'Teatre rromanò'. Cada any s'escull un centre i durant un trimestre es prepara, en horari lectiu, una representació amb els nanos de sisè de primària on s'escenifiquen tres contes populars gitanos. La funció final es fa al Teatre Principal, que s'omple sempre, i els personatges són gitanos, però qualsevol infant, sigui quina sigui la seva cultura, s'està ficant en la pell d'una persona gitana, és el súmmum de la interculturalitat, un altre aspecte que treballem molt. Els gitanos sols no anirem enlloc, volem anar-hi de la mà de la resta de persones. Altres entitats no ho veuen tant clar, però nosaltres sí.

 

 


EDUCACIÓ

24/04/19

escape-room-badalona

Les biblioteques de Badalona es transformen en 'escape rooms'

Biblioteques i Fura dels Baus impulsen un projecte per apropar la lectura i els llibres als joves a través de les noves tecnologies i l'entreteniment
Llegir l'article complet
CULTURES

23/04/19

quinze-aniversari-saltamarti

“El negoci digital va contra la nostra manera d’entendre la vida i la societat”

Saltamartí celebra els quinze anys amb optimisme, perquè “les llibreries som necessàries”, malgrat que a Badalona “falten polítiques en suport del llibre i la lectura”
Llegir l'article complet
CULTURES

23/04/19

image1

L'Independent celebra Sant Jordi

Celebrem la diada de Sant Jordi apostant pel periodisme compromès i de proximitat i amb els autors i autores locals
Llegir l'article complet
OCUPACIÓ

23/04/19

image1

Deu anys amb el finançament congelat

La Fundació Badalona Capaç reclama que les administracions moguin fitxa per garantir la continuïtat dels Centres Especials de Treball
Llegir l'article complet