HABITATGE


La importància del sostre


Gent que vivia al carrer pren la iniciativa per proporcionar una llar a part de les més de dues-centes persones sense sostre que hi ha a Badalona. Les entitats lamenten la manca de serveis públics per atendre el col·lectiu


ningu-dormint-al-carrer
 Can Cabanyes ha acollit fins al 8 d'abril l’exposició ‘Viuen al carrer perquè volen?’, d'Arrels Fundació / Foto: Juan Lemus/Arrels Fundació


Benjamín Recacha García - 09/04/19         

twitter share   facebook share

“Acabo de fregar el terra”. Andrés Peláez, badaloní que les ha vist de tots colors, mostra satisfet l’àmplia sala que, després de mesos de treball, ha esdevingut la llar per a una dotzena de persones que vivien al carrer. M’explica que aquest vespre la família creix amb un nou integrant, un home gran que, després de superar un infart a Can Ruti, no haurà de tornar a dormir al ras. S’emociona, perquè probablement el dia que va decidir ocupar l’antic saló de jocs recreatius del carreró Can Llagosta, el novembre passat, no s’imaginava que li canviaria la vida a tanta gent.

 

Perquè disposar d’un sostre i quatre parets, d’un llit propi, d’un lloc on sopar acompanyat conservant l’autonomia, i sentir-se part d’un grup que construeix un projecte autogestionat des de la solidaritat, fa una diferència molt gran per a aquestes persones que s’han sentit invisibles per a la societat, expulsades del sistema.

 

Ricardo Patrón, gadità de naixement però badaloní des dels cinc anys, il·lumina amb la llanterna del mòbil la sala principal, on hi ha la majoria de llits i efectes personals. “El repte immediat és aconseguir aigua i electricitat”. M’explica que han adequat un bany per dutxar-s’hi, però sense llum i havent-se d’abastir d’aigua de la font, no és gaire còmode.

 

L’Andrés té molts plans per omplir de vida l’immoble on hi havia els antics recreatius Miquel I, abandonat fa anys després que un incendi ho cremés tot. Hi ha dedicat moltes hores a netejar, habilitar espais i contactar amb entitats, comerços i veïns per explicar-los el projecte. “És una casa d’acollida. Un refugi per a gent sense recursos, perquè surti del carrer. Tenir un sostre és bàsic”.

 

La seva il·lusió és no només ser autosuficients, sinó fins i tot obtenir beneficis amb la restauració de mobles, la fabricació d’artesania i posant en marxa l’antic bar, que ara fan servir de magatzem per als aliments i de cuina amb un fogó de càmping. “Volem obrir més llocs com aquest en altres indrets, donar aixopluc a joves amb dificultats, disposar de sales amb ordinadors... I els diners que n’obtinguem els donarem a causes solidàries”, afirma amb convenciment.

 

El Ricardo assenteix. “El respectem molt. És el ‘jefe’ i ens l’estimem per tot el que fa”. “Jo estic molt agraït de poder ajudar. Totes les persones mereixem respecte. No ens poden ningunejar pel sol fet d’haver de viure al carrer”, respon l’Andrés. “Només volem solucionar els nostres problemes i no causar-ne a ningú”, conclou.

 

No sempre aquest esforç solidari és ben rebut. Tant l’Andrés com el Ricardo coneixen bé la duresa de viure al carrer, com afecta la salut física i emocional, i saben que cada persona és un món. “Hi ha gent que acumula molta ràbia per com s’ha sentit tractada, i li costa molt acceptar que la vulguin ajudar”.

 

Posar cara i nom a qui viu al carrer

“Tancar-te en tu mateix és el més normal. Et suggestiones i estàs convençut que ningú no t’ajudarà”. Óscar del Barco ha viscut al carrer en diverses etapes de la seva vida. De jove va caure en mans de la droga. “La recaiguda de qui ha viscut al carrer és dramàtica. Aquestes persones estan tan tocades, que això les enfonsa. Perden la confiança en la societat i en sí mateixes”. Afortunadament, ell va rebre l’ajuda i l’assessorament professional de Projecte Home, i va tirar endavant. Avui és pare i té una feina estable que, donat els preus dels lloguers, li permet pagar-se una habitació.

 

També és membre de la Plataforma Sense Sostre, l’ànima de la qual és Jordi Romeo, activista pels drets de les persones que viuen al carrer, qui fa un any i mig va decidir arremangar-se després de comprovar que la maquinària de l’administració mai no acaba d’arrancar. L’Óscar explica que quan el va conèixer no va dubtar a oferir-se a col·laborar. “Les persones sense sostre necessiten veu, i, si no és el poble, no se la donarà ningú, perquè els polítics ignoren la seva situació”.

 

“Volem ajudar i posar cara i nom a les persones que viuen al carrer, perquè l’ajuntament no crea cap servei per atendre-les”, denuncia Jordi Romeo. Ell mateix va trobar-se en aquesta situació durant nou mesos. “Al principi, dormia on fos, però vaig tenir la sort que un vigilant de l’Hospital de Badalona em va ajudar, i durant cinc mesos vaig dormir a la sala d’espera. S’interessava per mi, parlàvem i m’animava”.

 

Viure al carrer deteriora molt, així que “s’agraeix quan algú se t’apropa i t’ofereix ajuda”, afirma el Jordi. “Per què quan veiem una persona sense llar canviem de vorera? Per què no provem a parlar amb ella? No passa res”. Això precisament és el que fa ell, juntament amb els dos companys més actius de la plataforma. “Portem 35 casos, i a prop de la meitat ja els hem donat resposta. La solució ha de començar per oferir un sostre”.

 

L’impulsor de la Plataforma Sense Sostre explica que cada cop hi ha més gent que acut a ells, pel boca orella, i per mitjà de les xarxes socials i de la Plataforma d’Afectats per la Crisi (PAC), de la qual forma part. De fet, mentre parlem rep la trucada d’una noia a qui han ofert una solució habitacional fora de Badalona per a ella, la seva parella i la seva filla, que es veuen al carrer d’un dia per l’altre, sense recursos per llogar un habitatge. “L’accepten”, confirma el Jordi amb un somriure. “No tenim res més que voluntat i treball, però a vegades amb això n’hi ha prou per ajudar a qui més ho necessita”.

 

Tant ell com l’Óscar són molt crítics amb la manca de voluntat que, segons denuncien, té l’ajuntament per aportar solucions vàlides per a les persones que viuen al carrer, i alerta que el perfil dels “sense sostre” ha canviat molt en els darrers anys. “Qualsevol pot acabar dormint al carrer”.

 

“Quan vas a Serveis Socials, el primer que et pregunten és quins ingressos tens, i si en tens algun, et diuen que lloguis una habitació. Com? Què he de fer, triar entre dormir a cobert o menjar? No hi ha empatia”, lamenta Óscar del Barco.

 

Jordi Romeo denuncia la desprotecció que pateixen les persones que dormen al carrer, exposades a la violència producte de l’aporofòbia, i mancades dels drets més fonamentals. “Calen solucions urgents. Hi ha més de dues-centes dormint al carrer a Badalona sense que l’administració se’n faci càrrec”.

 

La Plataforma Sense Sostre reclama entre les mesures urgents que hauria d’engegar l’ajuntament l’empadronament automàtic, necessari per disposar de la targeta sanitària; un refugi, obert les 24 hores, que atengui de forma integral les necessitats bàsiques de les persones; psicòlegs que donin una atenció individualitzada; un menjador social dimensionat per a la necessitat real d’aquest servei, que actualment atén cinquanta persones diàries, només al migdia. “Hi ha més gent esperant fora que dinant”, critica Óscar del Barco.

 

229 persones sense llar

La Taula Sense Llar de Badalona va néixer fa dos anys arran del primer recompte de persones que dormien al carrer. “Les entitats ens vam adonar que les dades eren prou significatives com per fer-hi alguna cosa, i vam constatar la necessitat de tenir un punt de trobada per començar”, recorda Xavier Oncins, vicepresident de Folre, el centre diürn de Càritas que atén les persones sense sostre al carrer Arnús.

 

La taula la integren la regidoria de Serveis Socials, Càritas, la Fundació Roca i Pi, la Fundació Mambré, la Fundació Acollida i Esperança i la Creu Roja del Barcelonès Nord. “L’ajuntament va a remolc”, lamenta Oncins, qui assenyala que l’equip d’atenció municipal a les persones sense llar consta d’una sola persona. “La taula és un element de pressió a l’administració. L’ajuntament hi forma part i, per tant, no s’hi pot excusar”.

 

El maig de l’any passat es va fer el segon recompte, amb l’aportació de prop de dos-cents voluntaris. S’hi van detectar 57 persones que dormien al carrer i altres 172 persones sense llar (27 en centres d’acollida, 31 en pisos d’acollida, 83 en habitatges inadequats, com assentaments en naus industrials, 15 en barraques i 16 en pensions o habitacions pagades per entitats).

 

“És un problema creixent. Els sense llar són cada cop més joves i hi ha més dones”, adverteix Xavier Oncins. Els recursos municipals són molt escassos, i han de ser les entitats les que assumeixin aquesta mancança. Per exemple, segons explica Josep Anton Caubet, representant de la comissió social de la Fundació Roca i Pi, l’operació hivern per donar aixopluc les persones que dormen al carrer l’ha assumit l’entitat, que la va mantenir activada durant quaranta dies, acollint vint persones per nit. “No donàvem més a l’abast”.

 

“Hi ha molta gent en el llindar de la pobresa extrema”, que potser ara no apareix en les estadístiques de sense llar, però podria caure-hi en qualsevol moment, alerta Caubet. “Falta acompanyament, professionals que acompanyin, assessorin i proposin”, assenyala, i reivindica que s’obrin els ulls a la realitat d’un col·lectiu “estigmatitzat”, a qui l’administració no para atenció ni hi aporta recursos.

 

Els dos integrants de la Taula Sense Llar reclamen “més sensibilitat” per part de l’administració local, i que demostri “voluntat política” per aportar-hi solucions, per exemple, amb la cessió d’espais i facilitant l’empadronament. També reclamen una aposta per l’acompanyament, dotant els equips de carrer dels professionals necessaris, i alerten que “la reorganització dels Serveis Socials és una emergència”. “Cal dignificar aquestes persones, però hi ha vegades que els polítics no només no lideren sinó que posen pals a les rodes”, lamenten.

 

Malgrat la manca de lideratge i de recursos per part de l’ajuntament, les entitats no s’estan de braços creuats, i anuncien, per exemple, que pròximament el menjador funcionarà dotze hores cada dia i que estan treballant perquè Badalona disposi de prou llars d’emergència perquè no hi hagi gent dormint al carrer.


ocupants-de-l-antic-local-de-jocs-recreatius

 

Reconnectant vides a l'àmbit dels municipis del Besòs

 

El Consorci del Besòs ha presentat el projecte Reconnectant al Besòs a la convocatòria de les Urban Innovative Actions (UIA), que subvenciona amb fons europeus aquelles iniciatives de transformació urbana que es poden incorporar al “saber europeu” per tal de ser aplicades en altres ciutats. Els projectes reben fins a un 80% del pressupost necessari per al seu desenvolupament.

 

Reconnectant al Besòs preveu l’acompanyament a persones en situació d’alta vulnerabilitat residencial de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs, Montcada i Reixac i els districtes barcelonins de Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris, amb una inversió prevista de 5,5 milions d’euros en tres anys per atendre 300 persones que viuen al carrer, que passen la nit en algun lloc però la major part del dia són al carrer, o que viuen en habitatges molt precaris.

 

La gestora de projectes de l’àmbit social del Consorci del Besòs, Marta Giralt, explica que es tracta d’un projecte amb vocació de servei, donat que la intenció és posar-lo en marxa idependentment que sigui triat per les UIA, i que es mantingui en el futur.

 

“Crearem un model propi d’acompanyament a aquestes persones, que incidirà en diferents aspectes, començant per la solució habitacional”, assenyala. El servei preveu dotar 150 persones d’una llar, mitjançant lloguers socials o privats, i atendre altres necessitats, com la recerca de feina, les habilitats socials, les de l’àmbit jurídic, i la salut.

 

Per tal que la iniciativa tiri endavant, el Consorci del Besòs hi ha implicat les organitzacions que coneixen de primera mà la situació de les persones sense sostre, com són l’Obra Hospitalària de Sant Joan de Déu, Càrites i la Fundació Formació i Treball.

 

En cas que no rebi la subvenció europea, Reconnectant al Besòs es redimensionarà per tal de ser sostenible amb menys recursos, però, segons afirma la Marta Giralt, es posarà en marxa igualment per acompanyar un centenar de persones, amb la solució residencial com a objectiu primer i necessari. “No podem enganyar aquestes persones, l’habitatge ha d’estar garantit”. Confia que els resultats de la intervenció comencin a ser visibles a principi de l’any que ve, i que la configuració dels ajuntaments després de les eleccions municipals del maig no suposi cap obstacle. De fet, el Ple de Badalona va aprovar per unanimitat al gener una moció de suport al projecte.

 

Mentre no s’executa, però, les necessitats de les persones que viuen al carrer continuen ben vives. La Marta Giralt apunta que el 60% d’aquestes persones fa menys de dos anys que suporten la situació, cosa que significa un canvi evident en el perfil del col·lectiu.

 

Independentment de l’aplicació del Reconnectant al Besòs, “l’administració hauria de garantir uns serveis de primera acollida i baixa exigència, com menjadors, taquilla, dutxes, acolliment temporal, etc” que ara mateix són clarament insuficients.

EDUCACIÓ

24/04/19

escape-room-badalona

Les biblioteques de Badalona es transformen en 'escape rooms'

Biblioteques i Fura dels Baus impulsen un projecte per apropar la lectura i els llibres als joves a través de les noves tecnologies i l'entreteniment
Llegir l'article complet
CULTURES

23/04/19

quinze-aniversari-saltamarti

“El negoci digital va contra la nostra manera d’entendre la vida i la societat”

Saltamartí celebra els quinze anys amb optimisme, perquè “les llibreries som necessàries”, malgrat que a Badalona “falten polítiques en suport del llibre i la lectura”
Llegir l'article complet
CULTURES

23/04/19

image1

L'Independent celebra Sant Jordi

Celebrem la diada de Sant Jordi apostant pel periodisme compromès i de proximitat i amb els autors i autores locals
Llegir l'article complet
OCUPACIÓ

23/04/19

image1

Deu anys amb el finançament congelat

La Fundació Badalona Capaç reclama que les administracions moguin fitxa per garantir la continuïtat dels Centres Especials de Treball
Llegir l'article complet