ECONOMIA SOCIAL


Com la teva forma de consumir pot canviar el món


'Consum responsable i mercat social: un repte cooperatiu', darrer debat del cicle 'Qui Pensa Badalona' va analitzar l'economia social i solidària i com les decisions de consum afecten i molt a la salut del planeta i dels éssers humans


image1
 Anna Abellan, Rubèn Suriñach i Jose Manuel Alonso, durant el debat / S. R.


Silvia Rodríguez Gómez - 15/04/19         

twitter share   facebook share

Què podem fer els consumidors per comprar sota criteris ètics i mediambientals? El mercat social és prou gran per satisfer les necessitats de consum? Què determina que una organització formi part d'aquest mercat social? Aquestes i moltes més preguntes van centrar part del debat 'Consum responsable i mercat social: un repte cooperatiu', darrera trobada del cicle 'Qui Pensa Badalona', i que es va celebrar el passat dijous 11 d'abril al Centre Cívic de Can Pepus.

 

El debat, coorganitzat aquest cop entre l'Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i l'Associació Cultural L'Independent de Badalona, impulsora de la resta del cicle, va reunir a tres activistes del consum responsable i que treballen des de diferents àmbits perquè els consumidors puguin fer compres amb valors, allunyades del mercat capitalista que només busca beneficis milionaris a costa de l'explotació laboral, de crear necessitats artificials sota agressives campanyes de màrqueting o de destrossar el medi ambient del nostre planeta.

 

L'economista Rubèn Suriñach, membre de la comissió de Balanç Social de la Xarxa d'Economia Solidària (XES), va fer una radiografia detallada del sector gràcies a una eina que impulsa la seva plataforma, l'Informe del Mercat Social, un estudi que quantifica amb xifres les organitzacions que formen part del mercat social, quins requisits compleixen per formar part de l'economia social, i quin volum de negoci i treball generen, entre d'altres.

 

Per començar, Suriñach va indicar que l'economia social i solidària està formada per empreses i organitzacions 'de rostre més humà' formada principalment per cooperatives i organitzacions sense ànim de lucre i autònoms que posen les persones al centre, vetllant per un impacte positiu en l'àmbit social i ambiental, i que fomenten la democràcia econòmica. Encara amb molt marge per créixer, avui dia, segons va apuntar Suriñach amb dades de l'informe del Mercat Social 2018, les organitzacions sòcies de la XES (181) impliquen aproximadament a 194.000 persones, donen feina a 6.100 i generen un volum d'ingressos de 213 milions d'euros. També va posar en coneixement l'eina Pam a pam, un mapa virtual on es poden conèixer més de 700 iniciatives d'economia social i solidària en tot el territori català. En aquesta línia, Suriñach va apuntar com a indispensable i necessari establir mecanismes que permetin connectar molt millor totes les iniciatives de l'economia social i solidària, que tinguin més visibilitat i posicionament, ja que considera que el mercat està disgregat encara.

 

Per aquest motiu va assenyalar com a objectiu prioritari potenciar la xarxa territorial local d'organitzacions que es sumen a les economies transformadores, i en aquest sentit, va indicar que l'administració hauria d'apostar decididament pel foment d'aquest tipus d'organitzacions. Suriñach va donar a conèixer la campanya que la XES ha presentat fa pocs dies, adreçada principalment a incidir en les propostes de les diferents formacions polítiques de cara a les eleccions municipals de maig a les quals proposa 15 mesures per impulsar l'economia social i solidària en l'àmbit local. Entre elles, per exemple, demanen que hi facilitin l'assessorament, la formació i l'acompanyament a les persones que volen impulsar projectes d'economia social; facilitar l'accés al finançament a través de les finances ètiques; o també que la compra i contractació publica prioritzi les empreses de l'economia social i solidària, com ha fet l'Ajuntament de Barcelona, segons va apuntar Suriñach.

 

També va intervenir al debat Jose Manuel Alonso, membre de la Cooperativa Opcions de Consum Responsable, qui va apuntar a les lògiques internes de cada individu davant l'impuls del consum. Alonso va assenyalar que actualment, la narrativa imperant és el desenvolupament social des de l'òptica del benestar material i el consum, on s'associa indiscutiblement que 'el benestar material és benestar personal'.

 

En contra d'aquesta lògica, Alonso va recordar que cada cop hi ha més gent que trenca amb aquesta dinàmica i en aquest sentit va repassar alguns moments històrics del moviment antiglobalització, com les multitudinàries manifestacions contra la cimera de l'Organització Mundial del Comerç a Seattle, el 1999, quan el discurs ecologista i contra el consum desorbitat va començar a guanyar presència fins a sumar a milions de persones que saben del poder transformador d'un consum més responsable, encara que també van sobrevolar durant el debat les ingents quantitats d'esforços econòmics i materials que els lobbys de les grans multinacionals utilitzen per trencar aquests discursos alternatius i per aconseguir legislacions que els afavoreixen.

 

Per altra banda, Anna Abellan, coordinadora de l'Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord, va apuntar a la necessitat de sumar eines per dinamitzar els mercats socials, així com fomentar espais d'intercooperació entre totes les organitzacions que hi estan implicades. Abellan, membre també de la Cooperativa La Sargantana, va opinar que com a societat i com a empreses, cal replantejar-se el model de creixement, ja que segons apunta, 'créixer no vol dir generar cada cop beneficis, sinó generar un model que permeti conciliar millor o establir millors relacions amb el territori'.

 

El públic va voler també dir la seva, i alguns van apuntar a la poca facilitat d'accés a segons quins mercats socials, per desconeixement i falta d'informació, o també els preus elevats d'alguns productes. En aquest sentit, Anna Abellan va explicar que l'Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord presentarà en pocs mesos una eina per conèixer detalladament totes les organitzacions que impulsen mercat social a Badalona, per facilitar la seva visibilitat i que els consumidors puguin triar-les i potenciar l'economia social i solidària.


CONVIURE

15/11/19

ajuntament-badalona

La participació ciutadana a través dels canals municipals

Analitzem l’efectivitat dels òrgans de participació de l’Ajuntament de Badalona
Llegir l'article complet
MOVIMENTS SOCIALS

11/11/19

favb-badalona

Com valora el moviment veïnal la participació a Badalona?

Un dels principals reptes de l'associacionisme badaloní és aconseguir generar una xarxa associativa en l'àmbit de ciutat
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

11/11/19

eleccions-generals-badalona

El PSC torna a guanyar a Badalona

En Comú Podem i ERC, la segona i la tercera força més votada
Llegir l'article complet
MUSEU I EXPOSICIONS

08/11/19

patufet-espai-betulia

Badalona acull l’exposició “Patufet, on ets?”

L’Espai Betúlia exposarà l’obra d’Aureli Capmany fins al gener
Llegir l'article complet