CONVIURE


Prevenir o perseguir? Una anàlisi de les dades de delinqüència de Badalona


L'article reflexiona sobre com es mesura la delinqüència i els factors de risc que poden propiciar-la. Entre ells, cita l’alta densitat de població, la pobresa, el deteriorament d’edificis i carrers, la barreja d’usos urbans i la baixa estabilitat de la població resident


analisi
 


Roger Mancho Fora, Sociòleg i Criminòleg expert en delinqüència juvenil, anàlisi de dades i gestió del risc (@rogermnf) - 28/06/19         

twitter share   facebook share

Fa pocs dies l’Ajuntament es feia ressò de les darreres dades sobre delinqüència publicades pel Ministeri de l’Interior en el Balanç de la criminalitat, que es publica trimestralment (però amb retard). Aquestes dades fan referència al primer trimestre del 2019 i apunten a una reducció d’un 3,9% dels delictes respecte al mateix període de l’any anterior, la qual cosa és una bona notícia es miri com es miri.

 

La delinqüència es mesura “de diverses maneres i cadascuna d’elles accentua uns aspectes o d’altres. No hi ha una manera bona, sinó que depèn sempre de què volem saber”

 

Abans, però, cal fer-se una pregunta important: com es mesura la delinqüència? Doncs de diverses maneres i cadascuna d’elles accentua uns aspectes o d’altres. No hi ha una manera bona, sinó que depèn sempre de què volem saber. Així, les dades poden ser policials (fets denunciats), judicials (les sentències) o penitenciàries (execució de penes i mesures). També podríem preguntar a una part de la població si ha patit algun delicte, si l’ha denunciat, com de segur se sent o quanta confiança té en la policia (com fa l’Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya des de 1999) i, fins i tot, podríem preguntar a la gent pel seu propi comportament delictiu (autoinformades). En general, si el que volem saber són els nivells de delinqüència d’una ciutat, el més adient és utilitzar dades policials, que bàsicament són dades de denúncies, però caldria acostumar-nos a contextualitzar-les i a comparar-les amb d’altres dades per tenir una fotografia més completa. 

 

Tornant a les dades, la reducció es deu principalment al descens de tres delictes: els furts (-10%), les lesions (-21%) i els robatoris en domicili (-20%). Aquests tres delictes junts representen al voltant d’un terç de tota la delinqüència de Badalona. Però, també augmenten certs delictes: la sostracció de vehicles (+6%), el robatori amb violència o intimidació (+11%) o els delictes contra la llibertat sexual (+25%), que requereix un anàlisi específic per la seva gravetat. Un cas a destacar és la baixada de gairebé un 60% dels delictes de tràfic de drogues, però representen molt pocs casos i aquesta reducció pràcticament no té efecte en la taxa general. Per acabar, les dades del Ministeri no aporten informació sobre el tipus de delicte en un 49% dels casos, la qual cosa fa molt difícil fer anàlisis més completes.

 

Si comparem les dades de Badalona amb les de la resta de la província de Barcelona, veiem que en ambdós casos la tendència fins al 2016 va ser d’estabilitat. A partir d’aleshores, les dues taxes van començar a augmentar amb diferents intensitats fins a l’any 2018, que es van frenar. Cap al tercer trimestre, a la província de Barcelona va començar un descens lleu de la taxa de delinqüència, que s’ha mantingut durant els dos darrers informes. A Badalona, en canvi, durant el segon trimestre del 2018 es va trencar la tendència a l’alça que s’havia mantingut des de 2016 (i això és bo), però la taxa ha pujat o baixat en els darrers Balanços de la Criminalitat sense una explicació massa clara. És a dir, que un trimestre puja i a l’altre baixa, però en conjunt som allà on érem.

 

Crec necessari acabar amb algunes reflexions generals sobre la seguretat. Badalona, des de fa molts anys, té la fama de ser una ciutat problemàtica, amb taxes altes de delinqüència, una mena de jungla on pot passar de tot, en qualsevol moment i a qualsevol lloc. Però, de fet, si ens molestem a calcular les taxes a partir de les dades del Balanç de la Criminalitat, el que observem és que Badalona té 58 delictes per cada 1.000 habitants. Això la situa en la meitat alta de les ciutats grans amb més delinqüència, amb nivells semblants a ciutats com Mataró, Cornellà o Castelldefels, però allunyada de ciutats com L’Hospitalet (64) i Sant Adrià del Besòs (92), per no parlar de Barcelona (120).

 

La delinqüència no és “tant una qüestió de tipus de persones, sinó de tipus de llocs: quan les condicions de vida són més desfavorables es produeixen tota mena de problemes socials, educatius, de convivència i, també, de delinqüència”

 

Una altra qüestió que cal destacar és que la majoria de les ciutats amb taxes altes de delinqüència pertanyen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Això es deu a que la delinqüència, almenys la delinqüència comuna, és un fenomen típicament urbà. Fa més de 75 anys, Shaw i McKay ho van estudiar i, com qui no vol la cosa, van acabar formulant la Teoria de la desorganització social, o Escola de Chicago, una de les més importants de la criminologia, que situa l’explicació de la delinqüència en cinc factors principals: l’alta densitat de població, la pobresa, el deteriorament d’edificis i carrers, la barreja d’usos urbans i la baixa estabilitat de la població resident. Van observar que les zones de les ciutats on es concentraven aquests factors coincidien amb les zones amb més delinqüents. Així van demostrar que la delinqüència no era tant una qüestió de tipus de persones, sinó de tipus de llocs: quan les condicions de vida són més desfavorables es produeixen tota mena de problemes socials, educatius, de convivència i, també, de delinqüència.

 

Malauradament, moltes polítiques de seguretat ignoren aquests factors i tracten la delinqüència com un problema d’individus concrets, fins i tot de “malalts”, a qui cal tractar amb més duresa, perseguir-los fins que marxin o posar-los tots a la presó. Fins que no siguem conscients de la importància d’intervenir en aquests problemes, a l’hora de prevenir la delinqüència, serà difícil fer una interpretació útil de les dades. Si no, ens estranyarem quan la taxa de delinqüència segueixi igual i no se’ns acudirà preguntar-nos en què ens hem equivocat.


EDUCACIÓ

13/09/19

benvinguda-a-l-escola

De formigues i gegants

Cristina Sánchez, Secretària de FAMPAS de Badalona, reflexiona sobre els nous reptes del curs escolar a la ciutat.
Llegir l'article complet
SANITAT

14/08/19

wildsouls

L’abraçada animal que cura

L’associació badalonina Wild Souls aconsegueix millorar la qualitat de vida de persones amb diversitat funcional i gent gran gràcies a teràpies amb gossos i gats, molts d’ells a la vegada rescatats de l’abandonament.
Llegir l'article complet
EDUCACIÓ

01/08/19

joves-per-l-exit-creu-roja

Joves per l’èxit, una segona oportunitat per estudiar

La Creu Roja posa en marxa un programa de suport a joves que van abandonar els estudis abans d’hora i ara ho volen tornar a intentar.
Llegir l'article complet
CULTURES

25/07/19

l-andrea-tarazon-i-la-sara-perez-amb-la-samarreta-de-donna-de-lotta

L’art fet per dones també forma part de la història

Les badalonines Sara Pérez i Andrea Tarazón reivindiquen el paper de les dones dins i fora del món artístic, a través del projecte creatiu Donna de lotta. Un espai on reflexionen i visibilitzen l’art amb perspectiva feminista.
Llegir l'article complet