COOPERATIVISME


“Volíem demostrar que es podia engegar un projecte d’una manera diferent”


Entrevistem a Capfoguer, una cooperativa de Santa Coloma de Gramenet que produeix cerveses artesanals i gestiona un bar-restaurant


cerveses-artesanals-capfoguer
 Cerveses artesanals de Capfoguer (Foto: Capfoguer)


Olaya Marín - 10/01/20         

twitter share   facebook share

- Com neix Capfoguer?

L’any 2008 vam decidir començar a produir cerveses artesanals i, des de llavors, hem anat professionalitzant la producció a través d’una cooperativa. Al principi treballàvem a una fàbrica petita, però després vam decidir fer el salt i ens vam convertir en una fàbrica de cerveses legalitzada a través d’una cooperativa. 

 

- Per què vau decidir crear una cooperativa?

Volíem demostrar que es podia engegar un projecte d’una manera diferent. Volíem generar una referència a un territori on la realitat cooperativista és quasi inexistent i  on hi ha molt poca experiència en aquest àmbit. Per nosaltres és important demostrar a la ciutadania del Barcelonès Nord, però sobretot a la de Santa Coloma de Gramenet, que es pot generar una activitat empresarial d’una manera democràtica. És a dir, un espai on els treballadors siguin els propietaris dels seus mitjans. A més, hem detectat que el model cooperativista no es visibilitza a les eines municipals d’assessorament empresarials, tot i que últimament hi ha espais com l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i altres entitats que sí fan aquesta feina. En definitiva, creiem que necessitem projectes que es vagin consolidant per dir: d’acord, la pràctica sustenta la teoria.

 

- La cooperativa us dona més seguretat que no pas altres formes jurídiques com una societat limitada?

Si dues persones es llencen a un projecte de certa envergadura amb una gran inversió, al final estan arriscant molt. Però si hi ha un coixí social darrere, es fa més fàcil tirar les coses endavant. Si això va malament, no hipotecarem la resta de la nostra vida. És cert que de vegades costa arribar a acords perquè hi ha moltes veus que hi participen. 

 

- Com us organitzeu?

Ara mateix ens trobem fent un canvi. El local que tenim com a restaurant i bar de cerveses l’estem encarant com un espai més nocturn i de fabricació de cerveses artesanals. En quant a la manera de funcionar, ara mateix som dos cooperativistes, tot i que abans érem quatre. La idea és que la resta de treballadors es facin cooperativistes amb nosaltres, ja que som nou persones treballant.

 

- Com feu front a la gran indústria de la cervesa?

Nosaltres apostem per fer una cervesa que tingui ingredients de qualitat, però que es fabriqui amb una consciència social al darrere. És a dir, que hi hagi un discurs social. No volem oferir una cervesa artesanal perquè es fabriqui d’una manera determinada o tingui uns ingredients concrets, sinó que volem que es fabriqui tenint en compte els treballadors i els materials que es compren. Que sigui artesanal, de proximitat i local són valors que tenim en compte. Però creiem imprescindible el fet d’incorporar nous criteris. Per exemple, les receptes de les cerveses van variant segons els ingredients que hi ha al mercat. Ara hem vist que s’ha començat a maltejar aquí, doncs bé, amb això podem deixar de comprar alguns productes que només podíem aconseguir a Europa. Apostem per fer una producció de proximitat, és per això que hem aconseguit el certificat del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrícola Ecològica). La part social és causada per la manera com ens estructurem i l’organització democràtica del treball.

 

- Voleu ser l’alternativa?

Sí, volem donar aquesta opció. No volem desbancar a les grans marques, ja que és econòmicament inviable, però sí que volem anar agafant terrenys a espais alternatius que fins ara no havien substituït la cervesa industrial per l’artesana. Moltes festes populars de vegades cauen en certes contradiccions, ja que ofereixen cerveses industrials i obvien l’opció d’oferir una de caràcter més social. És per aquesta raó que un dels nostres objectius és oferir productes que siguin coherents amb aquest tipus d’espais.

 

- Teniu una bona acollida als negocis locals?

Sí, hem hagut d’anar darrere, però al final hem aconseguit que la gent ens vagi coneixent i els hi agradi la nostra cervesa. Ara hem tancat  el restaurant al migdia per dedicar-nos a la cervesa i valorant com ens volem moure. Actualment, som a un queviures de Barcelona, però també distribuïm a esdeveniments, entitats cooperatives o en l’àmbit privat. Aquest últim any ens hem dedicat molt a aprofundir i professionalitzar la nostra feina, ja que hem controlat encara més els diferents processos de producció i hem dedicat temps i esforç en seguir formant-nos. Sí, som una cooperativa, però al final la cervesa ha d’estar bona i els costos han d’estar ben controlats. Hem fet un salt qualitatiu respecte al producte i la professionalització i la gestió professional. Ara sentim que ho tenim tot molt més controlat i això ens fa sentir més segurs. Al principi teníem por, ja que aquí la gent té molt clar la cervesa que vol beure i costava que vinguessin a un espai on només oferíem aquest tipus de cervesa. Però actualment la gent ja ve a buscar-la i sap què consumirà si ve aquí.


SANITAT

14/02/20

can-ruti-cristina-vilaplana-roger-paredes-badalona

La UE atorga 16 milions d’euros a Can Ruti per dos projectes sobre malalties infeccioses

Un dels dos estudis investigarà el paper del microbioma intestinal en els casos d’infecció pel VIH i l’altre el potencial dels antiinflamatoris com a tractament adjuvant de la tuberculosi.
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

14/02/20

ajuntament-de-badalona

Guanyem Badalona i el PSC es reuneixen per iniciar negociacions de pressupost i de govern

La primera reunió de negociació es produirà en una setmana
Llegir l'article complet
CULTURES

13/02/20

rambla-de-les-floristes-barcelona-badalona-teatre-zorilla

Activitats que pots fer aquesta setmana a Badalona

Agenda del 13 al 16 de febrer
Llegir l'article complet
MEDI AMBIENT

07/02/20

merce-rius-anar-a-mar

Mercè Rius proposa diferents accions locals per minimitzar l’impacte sobre el mar

La directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat va participar al cicle ‘Anar a Mar’ organitzat pel Port de Badalona i l’Escola del Mar
Llegir l'article complet