COOPERATIVISME


“Volíem demostrar que es podia engegar un projecte d’una manera diferent”


Entrevistem a Capfoguer, una cooperativa de Santa Coloma de Gramenet que produeix cerveses artesanals i gestiona un bar-restaurant


cerveses-artesanals-capfoguer
 Cerveses artesanals de Capfoguer (Foto: Capfoguer)


Olaya Marín - 10/01/20         

twitter share   facebook share

- Com neix Capfoguer?

L’any 2008 vam decidir començar a produir cerveses artesanals i, des de llavors, hem anat professionalitzant la producció a través d’una cooperativa. Al principi treballàvem a una fàbrica petita, però després vam decidir fer el salt i ens vam convertir en una fàbrica de cerveses legalitzada a través d’una cooperativa. 

 

- Per què vau decidir crear una cooperativa?

Volíem demostrar que es podia engegar un projecte d’una manera diferent. Volíem generar una referència a un territori on la realitat cooperativista és quasi inexistent i  on hi ha molt poca experiència en aquest àmbit. Per nosaltres és important demostrar a la ciutadania del Barcelonès Nord, però sobretot a la de Santa Coloma de Gramenet, que es pot generar una activitat empresarial d’una manera democràtica. És a dir, un espai on els treballadors siguin els propietaris dels seus mitjans. A més, hem detectat que el model cooperativista no es visibilitza a les eines municipals d’assessorament empresarials, tot i que últimament hi ha espais com l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord i altres entitats que sí fan aquesta feina. En definitiva, creiem que necessitem projectes que es vagin consolidant per dir: d’acord, la pràctica sustenta la teoria.

 

- La cooperativa us dona més seguretat que no pas altres formes jurídiques com una societat limitada?

Si dues persones es llencen a un projecte de certa envergadura amb una gran inversió, al final estan arriscant molt. Però si hi ha un coixí social darrere, es fa més fàcil tirar les coses endavant. Si això va malament, no hipotecarem la resta de la nostra vida. És cert que de vegades costa arribar a acords perquè hi ha moltes veus que hi participen. 

 

- Com us organitzeu?

Ara mateix ens trobem fent un canvi. El local que tenim com a restaurant i bar de cerveses l’estem encarant com un espai més nocturn i de fabricació de cerveses artesanals. En quant a la manera de funcionar, ara mateix som dos cooperativistes, tot i que abans érem quatre. La idea és que la resta de treballadors es facin cooperativistes amb nosaltres, ja que som nou persones treballant.

 

- Com feu front a la gran indústria de la cervesa?

Nosaltres apostem per fer una cervesa que tingui ingredients de qualitat, però que es fabriqui amb una consciència social al darrere. És a dir, que hi hagi un discurs social. No volem oferir una cervesa artesanal perquè es fabriqui d’una manera determinada o tingui uns ingredients concrets, sinó que volem que es fabriqui tenint en compte els treballadors i els materials que es compren. Que sigui artesanal, de proximitat i local són valors que tenim en compte. Però creiem imprescindible el fet d’incorporar nous criteris. Per exemple, les receptes de les cerveses van variant segons els ingredients que hi ha al mercat. Ara hem vist que s’ha començat a maltejar aquí, doncs bé, amb això podem deixar de comprar alguns productes que només podíem aconseguir a Europa. Apostem per fer una producció de proximitat, és per això que hem aconseguit el certificat del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrícola Ecològica). La part social és causada per la manera com ens estructurem i l’organització democràtica del treball.

 

- Voleu ser l’alternativa?

Sí, volem donar aquesta opció. No volem desbancar a les grans marques, ja que és econòmicament inviable, però sí que volem anar agafant terrenys a espais alternatius que fins ara no havien substituït la cervesa industrial per l’artesana. Moltes festes populars de vegades cauen en certes contradiccions, ja que ofereixen cerveses industrials i obvien l’opció d’oferir una de caràcter més social. És per aquesta raó que un dels nostres objectius és oferir productes que siguin coherents amb aquest tipus d’espais.

 

- Teniu una bona acollida als negocis locals?

Sí, hem hagut d’anar darrere, però al final hem aconseguit que la gent ens vagi coneixent i els hi agradi la nostra cervesa. Ara hem tancat  el restaurant al migdia per dedicar-nos a la cervesa i valorant com ens volem moure. Actualment, som a un queviures de Barcelona, però també distribuïm a esdeveniments, entitats cooperatives o en l’àmbit privat. Aquest últim any ens hem dedicat molt a aprofundir i professionalitzar la nostra feina, ja que hem controlat encara més els diferents processos de producció i hem dedicat temps i esforç en seguir formant-nos. Sí, som una cooperativa, però al final la cervesa ha d’estar bona i els costos han d’estar ben controlats. Hem fet un salt qualitatiu respecte al producte i la professionalització i la gestió professional. Ara sentim que ho tenim tot molt més controlat i això ens fa sentir més segurs. Al principi teníem por, ja que aquí la gent té molt clar la cervesa que vol beure i costava que vinguessin a un espai on només oferíem aquest tipus de cervesa. Però actualment la gent ja ve a buscar-la i sap què consumirà si ve aquí.


ACTUALITAT

10/07/20

xarxa-solidaria-de-badalona

La xarxa solidària de Badalona: molt més que 40.000 àpats repartits durant pandèmia

L’epidèmia de la covid-19 ha fet aflorar les grans necessitats que tenen les persones a la ciutat i també ha fet palesa la solidaritat que, sense esperar a l’acció oficial, ha fet bó el lema: «només el poble salva el poble»
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

08/07/20

image1

L’efecte letal de la covid 19 a les residències de gent gran de Badalona i comarca

La pandèmia ha causat morts a residències de Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià. Residències que tenen grandària diferent i són privades o públiques. L’independent fa un primer recompte amb dades de la Generalitat
Llegir l'article complet
CULTURES

08/07/20

cartell-de-les-festes-confinades-de-maig

La comissió de festes titlla de «decisió política» la suspensió pel govern Albiol dels concerts de Festa Major

Critiquen que la justificació per no celebrar els actes musicals fos que a la ciutat no hi ha espais on puguin assistir els seus 224.000 veïns i veïnes
Llegir l'article complet
CONVIURE

07/07/20

platja-badalona-abocament-residus-pluja-canvi-climatic

'Bandera Negra' per a Badalona

Per primera vegada Badalona apareix a l'informe 'Banderes Negres' d'Ecologistes en Acció per la contaminació del mar causada pels abocaments d'aigües residuals
Llegir l'article complet