CONVIURE


Som una ciutat acollidora? Passar de les paraules als fets en matèria d’acollida


En Sofiane viu a un dels pisos compartits que l'entitat ISOM té a Badalona


sofiane-badalona
 En Sofiane (Foto: M. Íbañez)


Míriam Ibáñez - 28/01/20         

twitter share   facebook share

En Sofiane tenia 18 anys quan va iniciar un viatge en pastera des d’Algèria fins a la costa d’Almeria. Començaven les vacances quan va saber que uns quants veïns tenien previst arribar a Espanya i va tenir clar que aquella era la seva oportunitat. Va afegir-se al grup sense avisar al seu entorn més proper, “Ellos no sabían que me iba, no le dije nada a mi familia hasta que llegué a aquí”, comenta, “En Argelia las cosas están mal”, lamenta el jove.

 

Han passat dos anys des que en Sofiane va deixar enrere la seva ciutat. Un temps d’inestabilitat on ha hagut de desplaçar-se contínuament. A Almeria va dormir un parell de nits a una mesquita fins que li van comprar un bitllet de bus cap a Alacant. En arribar va marxar del centre on estava perquè tenia clar que el seu viatge continuava destí Barcelona. Després va arribar a la capital on va ser traslladat a Sant Pere de Ribes i va viure en primera persona la saturació dels centres d’acollida. Ara en Sofiane té 20 anys, i és un dels joves residents en un pis compartit que l’entitat ISOM té a Badalona. Sap que la seva situació és excepcional, “Si cuando llegué me hubieran dejado en la calle por ser mayor de edad, no estaría hablando contigo ahora”, afegeix. Per a ell estar a la ciutat és molt important. El fet de poder arribar en transport públic a l’Aeroport de Barcelona li permet posar-se en contacte amb persones d’Algèria, enviar paquets a la seva família o rebre dolços típics del seu país. Això li fa sentir-se a prop de casa. 

 

La situació d’irregularitat administrativa en què es troba no li permet treballar. L’acompanyament que rep per part d’una educadora l’ajuda a trobar entitats amb projectes educatius on formar-se professionalment. “En Argelia yo solo estudiaba por la familia”, ara, en canvi, no para de buscar cursos. Des que va arribar ha fet formacions de cuina, de cambrer, de rehabilitació d’edificis… a més de classes de castellà i català. En alguns d’aquests cursos ha pogut fer pràctiques que li han facilitat fer contactes i puntualment, treballar en negre. Ara se sent motivat al parlar d’estudiar, sap que li toca formar-se fins que obtingui el passaport, se li concedeixi el permís de residència i l’autorització de treball. El jove és conscient que la seva situació legal és molt diferent de la dels joves menors d’edat però em comenta que el desig d’obtenir papers i poder treballar és una aspiració comuna. “Sabemos que todo ésto va con tiempo, poco a poco…”, diu.

 

Quin és el motiu de la lentitud en la gestió dels permisos dels joves migrants?

L’Albert Parés és advocat social i president de l’Associació Noves Vies, una entitat amb seu a Badalona que defensa davant dels tribunals a menors estrangers no acompanyats. “D’acord amb la normativa un permís de residència es pot tramitar l’endemà que el menor no acompanyat està en un centre de protecció de menors. No hi ha un temps mínim d’espera…“ El Reglament d’Estrangeria estableix que des que els menors estan a disposició dels serveis de protecció poden transcórrer un màxim de 9 mesos per obtenir l’autorització de residència. Segons comenta l’advocat, molts professionals interpreten que aquest és un temps mínim d’espera, “Això és rotundament fals”, explica l’Albert, que atribueix aquest error a una manca d’informació i formació per part d’educadors que treballen als centres de menors. Aquestes males dinàmiques tenen un efecte directe en els joves menors que pateixen situacions d’angoixa innecessàries. A l’Associació Noves Vies s’estan trobant amb molts casos de nois que no tenen cap informació de l’estat dels tràmits que se’ls hi estan gestionant. Tampoc se’ls hi entrega el resguard del permís de residència, apunta l’Albert Parés, que es pregunta pel motiu d’aquestes negligències i qüestiona si són ordres directes de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

 

Pel que fa a l’autorització de treball, un tràmit que facilitaria l’entrada al mercat laboral i la inserció social dels joves quan deixen d’estar tutelats per la DGAIA explica, que la Llei d’Estrangeria hauria de canviar i donar permís de residència i de treball, cosa que ara no és possible. D’altra banda, recorda que la llei permet que els menors entre 16 i 18 anys puguin demanar un permís de treball especial. En aquest cas, l’advocat social apunta a una manca de voluntat per part de la Generalitat per agilitzar els permisos de treball dels menors tutelats, “A vegades sempre ens excusem amb la Llei d’Estrangeria però, actualment, ja hi ha sortides”, afegeix.

 

Quines responsabilitats estan assumint els ajuntaments en matèria d’acollida? 

La voluntat política municipal en matèria de protecció i atenció a la infància i l’adolescència és essencial per a poder acompanyar de manera efectiva als joves tutelats. Iniciatives posades en marxa des de l’intercanvi directe d’experiències amb les entitats socials que gestionen els centres o els diversos serveis. Decisions com la sessió d’espais públics per fer activitats esportives, millorar l’accés a activitats formatives, facilitar l’accés a l’empadronament de manera molt més automàtica… “Entenc que els ajuntaments podrien fer molt més del que estan fent, en general, no només a Badalona”, apunta l’advocat social. 

 

Pel que fa a polítiques socials municipals, l’Albert Parés aprofita per denunciar que per negligències de l’Ajuntament de Badalona el servei d’informació i assessorament per a persones nouvingudes del Consorci de Badalona Sud es troba tancat. Un fet que considera de molt greu perquè des d’allà s’atenien les necessitats jurídiques i es donava suport en tràmits administratius d’estrangeria a la població. “La gent està perdent la nacionalitat perquè els hi vam tramitar nosaltres i ara el servei ha desaparegut”, assegura l’advocat, que a més recorda que la Llei d’Acollida catalana obliga als ajuntaments a oferir aquest servei gratuït.

 

ACTUALITAT

03/04/20

caixa-resistencia

La Xarxa Solidària de Badalona obre una caixa de resistència per recaptar aportacions

Sota el lema #JoAportoBdn, es pretén aconseguir fons per a les persones que es troben en situacions d’extrema vulnerabilitat
Llegir l'article complet
PATRIMONI I HISTÒRIA

01/04/20

rafael-gomez-la-nueve

Mor Rafael Gómez, l’últim supervivent de la companyia ‘La Nueve’ que va alliberar la ciutat de París dels nazis

Va viure durant dos anys a Badalona, abans de ser reclutat a la 'Lleva del Biberó'
Llegir l'article complet
HABITATGE

30/03/20

vaga-lloguer-badalona

Vaga de lloguers a partir de l’1 d’abril

El Sindicat de Llogaters de Badalona s’ha sumat a la convocatòria
Llegir l'article complet
CONVIURE

27/03/20

sant-roc-badalona

Diferents organitzacions de l’àmbit social de Badalona reclamen mesures concretes per fer front a la crisi del Covid-19

La Plataforma Afectats per la Crisi, la Plataforma Afectats per la Hipoteca, la Plataforma Sant Roc Som Badalona, el Sindicat de Llogaters de Badalona i l’Aliança contra la Pobresa Energètica demanen recursos per a Serveis Socials i per fer front a les demandes d’ajut per a l’alimentació
Llegir l'article complet