Jordi Albaladejo, historiador - 31/01/20
El 27 de gener de l’any 2000, ara fa vint anys, va ser enderrocat l’edifici blanc de l’emblemàtica discoteca Titus com a conseqüència de l’aplicació de la Llei de Costes. Després de les destrosses provocades al litoral pels dies de fúria del temporal Glòria, repassem una sèrie de notes històriques de can Titus, ubicat a la platja de Badalona durant 120 anys. Sense dubte, cal seguir avançant i actualitzant en clau de futur el model d’ocupació urbanística i d’infraestructures, així com de mobilitat, a nivell general en la franja marítima mediterrània i badalonina en particular.
El banys d’en Titus
Des de la segona meitat del segle XIX, la popularització de la platja com espai d’esbarjo es va vincular a l’estiueig, al temps lliure i a la creixent cultura higienista de l’activitat física que desenvolupava la burgesia. L’afany de modernitat tenia correspondència en els nous hàbits socials.
El primer negoci de banys a la platja badalonina va ser els d’en Titus, l’any 1880. El seu impulsor va ser Francesc Fonollà i Giralt (1835), conegut també com Titus. Tot i ser fill d’un patró pescador, una malaltia li va fer canviar un futur dedicat al treball dins del mar per una vida laboral al trencar de les onades. L’origen del negoci fou l’encàrrec del majordom dels senyors Sabadell, els propietaris del Mas Ram, perquè volien un espai per facilitar la seva estada a la platja de Badalona. Va esdevenir una activitat estiuenca insòlita a la vila, ja que la platja havia estat tradicionalment ocupada pels pescadors. Al principi, en Titus muntava per a l’ocasió una tenda de campanya a la sorra davant de la desapareguda corderia de Cal Colom, on els Sabadell podien canviar-se i gaudir del bon temps a la sorra i de l’aigua del litoral. Quan marxaven, desmuntava la tenda i la guardava a la corderia.
L’experiència reeixí quan Fonollà Titus decideix instal·lar l’any 1880 unes barraques de fusta desmuntables per a homes i dones davant de la platja del carrer de Prim. Així van néixer els Banys d’en Titus. El setmanari El Eco de Badalona ho va publicar durant cinc setmanes amb un article titulat ‘Badaloneses a bañarse’.
El caràcter emprenedor i jovial de l’amfitrió va acompanyar l’arrelament del negoci. L’any 1882 ja hi havia sis casetes de fusta i un petit restaurant. Un client va proposar de donar un nom a l’establiment i en Titus va acollir la idea i el va nomenar ‘El Tiburón, baños de pila y oleaje’.
La popularitat dels banys entre els badalonins i els visitants forans va fer palesa en un article periodístic a La Barretina, publicació barcelonina en què, dins d’un número dedicat a Badalona l’agost de 1894, hi apareixia el retrat d’en ‘Titus dels banys’. L’any 1898 li va sortir competència quan van obrir les portes els banys La Concha Badalonesa de Josep Carbonell, situat a un edifici de fusta prop de l’estació de tren. En aquella època la gent es banyava a ‘marc’ (localisme badaloní), utilitzant botes ancorades a l’aigua i una corda a la sorra fixada a una estaca, per tal que ajudés a entrar i sortir de l’aigua a les persones que no sabien nedar.
La popularitat del bany va anar-se estenent i la platja cada vegada registrava més concurrència: treballadors fabrils al sonar les sirenes de sortida als migdies d’estiu, famílies i pescadors. El peixater Joaquim Blanch Quimarro va muntar uns banys davant del carrer de Sant Pau (origen de La Doncella de la Costa). La moda de bronzejar-se la va caricaturitzar el ninotaire badaloní Jaume Passarell, aconseguint que cada cop més gent anés a la platja.
L’any 1928, el balneari El Tiburón, amb Joan Fonollà Garriga al capdavant (fill del fundador, pescador d’ofici i nedador addicte), va ser ampliat amb un edifici permanent d’obra i una concessió de les autoritats de vint anys. En aquella època el Club Femení i d’Esports de Barcelona era un dels usuaris. L’any 1929, una colla d’amics que coincidien a la barberia de can Minobis al carrer Sant Isidre i en el tram de platja al costat de la caserna dels carrabiners, van ser l’embrió del Club Natació Badalona, legalitzat el 1930.
Joan i Francesc Fonollà i Garí, la tercera generació, ajudaren al seu pare en el negoci. Francesc Fonollà Titus va esdevenir un gran nedador primer del Club Natació Badalona durant els anys trenta i, més tard, del Club Natació Barceloneta. Francesc Fonollà va esdevenir directiu del CN Badalona. L’any 1942, el comerciant i regidor Sr. Poch va obrir els banys Mar i Cel, origen del Club Nàutic Bètulo, esdevenint així el primer establiment amb pista de ball. A més, es van instal·lar un reguitzell de merenderos, els banys de Joan Sayol Belluguet i unes cases de bany. Aquest model d’ocupació, sovint precari i de temporada, va imposar-se a la platja badalonina. El balneario el Tiburón, que comptava amb una àmplia experiència de serveis, aconseguí renovar la concessió vint anys més el 1948 i diversificà les seves activitats a la seva sala, consolidant-se com un espai de celebracions i centre social de referència.
El gener de 1961, va morir Joan Fonollà (pare) i d’acord amb el testament, Joan i Francesc Fonollà, van dividir-se la propietat en dos negocis: El Tiburón se’l va quedar en Joan i El Titus ho va regentar en Francesc, recuperant així la primera denominació popular. El Titus es va renovar i va començar a organitzar convencions, celebracions i concerts en directe: Los Sirex, Los Bravos, Los Salvajes, Los de la Torre. A més, va formalitzar-se el Titus Club Natació i un equip de ping-pong va arribar a ser campió estatal juvenil repetidament entre 1965-1968.
La mort sobtada de Francesc Fonollà l’any 1967, va portar a la seva dona Mercè Ferrer i als seus fills, Ramon i Mercè Fonollà i Ferrer, al capdavant del negoci. La contaminació d’origen industrial de la platja va fer prendre més importància a la sala de ball (el 1969 obtenen l’autorització de ‘bailes públicos’), el restaurant i la terrassa. El Titus es convertí principalment en discoteca, lloc de trobada i d’oci de la joventut en avançar els anys setanta. L’any 1980 fou el darrer any de l’activitat del restaurant i el 1985 el negoci aconseguí una concessió fins l’any 2000.
La discoteca com a punt d’esbarjo i de festes es popularitzà més enllà de la ciutat, especialment pels vincles amb el món del bàsquet (era habitual trobar-se entrenadors i jugadors), per la situació privilegiada del local davant de la mar i pel fet d’esdevenir un establiment amb ambient escollit i unes pautes de relació social. Diverses generacions de badalonins i badalonines han tingut en el Titus un local de sociabilitat informal on ballar, divertir-se i enamorar-se. L’espasa de Dàmocles de la concessió de l’establiment a la platja, tot i els recursos interposats, finalment va sentenciar-lo i va ser enderrocar fa vint anys. La discoteca Titus es traslladà d’espai i continua a Badalona a la zona de Can Ribó, si bé això ja forma part d’una altra història.
02/04/25
Campanya cívica contra l’autorització a Badalona de fins a 22.000 habitatges turístics a partir de 2026
28/03/25
L’empresa de criptomonedes que va contractar el pavelló olímpic de Badalona, a punt d’anar a judici per ‘criptosecta’
28/03/25
La Diada per l’Educació Pública reivindica a Badalona més suport i compromís cap a l’educació inclusiva
28/03/25
Anticapitalistes celebra la XIII edició de la seva escola de primavera a Badalona.
