HISTòRIA


Per què cal celebrar el mes de la Història Negra?


Durant aquest mes es posa l'èmfasi en fer més visibles les contribucions de les persones d’ascendència africana en la història i la cultura nord-americana


frederick-douglass
 Frederick Douglass (Foto: Wikipedia)


Màrius Alfambra - 21/02/20         

twitter share   facebook share

Als Estats Units, des de l’any 1976, febrer és sinònim de Black History Month. Durant aquest mes es posa l'èmfasi en fer més visibles les contribucions de les persones d’ascendència africana en la història i la cultura nord-americana. Aquest esdeveniment té origen en la setmana de la Història Negra, una celebració que es duia a terme la segona setmana de febrer, ja que coincidia amb les dates de naixement de dues figures cabdals en l’abolició de l’esclavitud als Estats Units: Abraham Lincoln i Frederick Douglass.

 

El president Lincoln, motivat per interessos polítics dins del marc de la Guerra de Secessió i no pas per una vocació humanitària, va ser responsable de posar fi a l’esclavitud amb la Proclamació d’Emancipació de 1863. D’altra banda, Frederick Douglass i la seva condició d’esclau fugitiu, escriptor i orador autodidacta, fundador d’un diari antiesclavista (‘The North Star’) i incansable lluitador per l’emancipació dels negres i les persones oprimides, el van situar com un dels primers grans referents de la negritud.

 

«When I runaway from slavery, it was myself; when I advocated emancipation, it was for my people; but when I stood up for the rights of woman, self was out of the question.»

Frederick Douglass

 

En el canvi del segle XIX al XX, un cop materialitzada l’emancipació, la petita burgesia negra nord-americana va començar a reconnectar amb les arrels, a recuperar la identitat perduda durant segles d’esclavitud i, fins i tot des d’alguns sectors, a promoure el retorn a l’Àfrica. La impossibilitat d’erigir-se com a ciutadania de ple dret en una societat caracteritzada pel racisme i construïda sota la consigna «separats però iguals», va conduir inevitablement al naixement de moviments culturals, polítics i filosòfics com el nacionalisme negre o el panafricanisme, idees que van trobar en el Harlem Renaissance l’ecosistema idoni on desenvolupar-se. Aquesta primera negritud sorgida en el període d’entreguerres va ser un fenomen nord-americà que va estendre’s al continent africà i a les diferents comunitats de la diàspora i va dotar d’un fons cultural a les futures generacions.

 

«We are organized not to hate other men, but to lift ourselves and to demand respect of all humanity»

Marcus Garvey

 

Durant la primera meitat del segle XX es van registrar múltiples peticions al congrés reclamant drets civils fonamentals, però com va dir Frederick Douglass, el poder no concedeix res sense lluita, sigui moral o física. A partir dels anys cinquanta, les reivindicacions del moviment pels drets civils es van començar a traduir en mesures legislatives com l’eliminació de la discriminació en els contractes laborals, la declaració d’inconstitucionalitat de la segregació escolar i la protecció del dret a vot de la població negra. Tot i això, la segregació i la discriminació van seguir formant part de la quotidianitat dels negres nord-americans. Episodis com el del “Diumenge sagnant” a Birmingham o la dura repressió de mobilitzacions pacífiques com la de 1965 a Selma, van provocar un canvi de paradigma en la consciència de la comunitat negra nord-americana i, durant la segona meitat de la dècada dels seixanta, va submergir-se en un cicle de fortes mobilitzacions. Alhora que la lluita pels drets civils, el Black Power i la radicalització d’organitzacions com els Black Panthers revolucionaven la societat nord-americana, Àfrica seguia immersa en els moviments d’independència que intentaven alliberar el continent del domini colonial europeu. Malgrat la consecució progressiva de certs drets socials i polítics, els moviments van ser neutralitzats i líders com Martin Luther King, Malcolm X, Fred Hampton, Amílcar Cabral, Patrice Lumumba o Steve Biko van ser assassinats. Tots ells han esdevingut símbol de la negritud i inspiració per als nous referents del panafricanisme i el pensament decolonial del segle XXI.

 

«True peace is not merely the absence of tension; it is the presence of justice»

Dr. Martin Luther King Jr.

 

Aquesta suma d’experiències i lluites compartides entre l’Àfrica i la diàspora ha seguit potenciant una nova subjectivitat africana, una identitat cada vegada més capaç de desmarcar-se del pensament hegemònic occidental. Conèixer i reflexionar sobre aquesta consciència negra històrica, denunciar les desigualtats que persisteixen i identificar les diferents formes que adopta el racisme i el neocolonialisme en el segle XXI també és un dels objectius del Black History Month.  No es tracta d’idealitzar la causa dels negres, ni tampoc reivindicar una identitat arcaica africana, doncs com va explicar Frantz Fanon, «tan malalt és aquell que adora els negres com el que els abomina». No es tracta de fer visible la història negra des d’un punt de vista romàntic, sinó introduir-la, tal com es mereix, en les pàgines de la història de la humanitat.

 

Davant la creença que el fenomen de l’esclavitud i el colonialisme són quelcom llunyà en l’espai i el temps, cal recordar que a casa nostra també van existir, que Espanya va ser l’últim territori en abolir l’esclavitud el 1866 i que Guinea Equatorial fins al 1968 va ser colònia espanyola. Publicacions recents com “Traficants d’ànimes” de Gustau Nerín o “Negreros y esclavos” de Martín Rodrigo mostren com la Barcelona del segle XIX va ser la punta de llança d’aquest colonialisme espanyol. Tant és així que en aquella època, i especialment a Cuba, català era sinònim de “negrero”. Aquests estudis històrics rigorosos expliquen com certes famílies catalanes es van enriquir de la “trata” atlàntica i de l’explotació de mà d’obra esclava en plantacions de sucre i tabac a les Antilles. En aquest sentit, també afirmen que aquesta acumulació de capital va servir per finançar part del procés d’industrialització de Catalunya.

 

A tall de conclusió, voldria reflexionar sobre la idea, sovint molt estesa, que la societat ha progressat molt i que el racisme és cosa del passat. Si bé és cert que s’ha avançat en molts aspectes hem d’evitar ser autocomplaents i preguntar-nos quines formes de dominació i discriminació persisteixen en l’actualitat. Responent a l’afirmació d’un periodista que feia referència al progrés de la societat nord-americana, Malcolm X va respondre:

 

«If you stick a knife in my back nine inches and pull it out six inches, there’s no progress. If you pull it all the way out, that’s no progress... The progress is healing the wound that the blow made. And they won’t even admit the knife is there!»

Malcolm X

 

Malgrat que des de la nostra posició de comoditat estiguem convençuts que no hi ha cap ganivet clavat, potser hauríem de posar-ho en dubte i comprovar si encara hi és, assegurar-nos de treure’l i després fer tot el possible per a curar la ferida. Per tot això caldria celebrar el Mes de la Història Negra i que aquest estigui liderat per una comunitat afro-descendent molt viva, conscient i plena de referents cada vegada més visibles tant a Catalunya com arreu de l’Estat Espanyol.

 

ACTUALITAT

03/04/20

caixa-resistencia

La Xarxa Solidària de Badalona obre una caixa de resistència per recaptar aportacions

Sota el lema #JoAportoBdn, es pretén aconseguir fons per a les persones que es troben en situacions d’extrema vulnerabilitat
Llegir l'article complet
PATRIMONI I HISTÒRIA

01/04/20

rafael-gomez-la-nueve

Mor Rafael Gómez, l’últim supervivent de la companyia ‘La Nueve’ que va alliberar la ciutat de París dels nazis

Va viure durant dos anys a Badalona, abans de ser reclutat a la 'Lleva del Biberó'
Llegir l'article complet
HABITATGE

30/03/20

vaga-lloguer-badalona

Vaga de lloguers a partir de l’1 d’abril

El Sindicat de Llogaters de Badalona s’ha sumat a la convocatòria
Llegir l'article complet
CONVIURE

27/03/20

sant-roc-badalona

Diferents organitzacions de l’àmbit social de Badalona reclamen mesures concretes per fer front a la crisi del Covid-19

La Plataforma Afectats per la Crisi, la Plataforma Afectats per la Hipoteca, la Plataforma Sant Roc Som Badalona, el Sindicat de Llogaters de Badalona i l’Aliança contra la Pobresa Energètica demanen recursos per a Serveis Socials i per fer front a les demandes d’ajut per a l’alimentació
Llegir l'article complet