CONVIURE


Col·lapse dels residus municipals: emergència climàtica i estafa ecosocial


L'Àrea Metropolitana de Barcelona va generar l'any 2018 un total d'1,5 milions de tones de residus. El fracàs de la recollida selectiva a Catalunya es concentra a l’àmbit metropolità i especialment al Barcelonès, comarca on s’obtenen els pitjors resultats. Badalona només recull el 27%.


accio-reivindicativa-d-els-verds-de-badalona-per-al-tancament-de-la-incineradora-tersa-de-sant-adria-de-besos-i-en-defensa-de-l-estrategia-catalana-del-residu-zero
 Acció reivindicativa d’Els Verds de Badalona per al tancament de la Incineradora TERSA de Sant Adrià de Besòs i en defensa de l’Estratègia Catalana del Residu Zero


Francesc Alfambra, biòleg i ecologista - 16/06/20         

twitter share   facebook share

La pandèmia global del coronavirus, la progressió geomètrica de la infecció i la pèssima gestió del govern espanyol ens ha portat al col·lapse del sistema sanitari públic, ja prou afeblit per les contínues retallades i privatitzacions. Des que la Covid-19 monopolitza l’agenda informativa, han desaparegut l’emergència climàtica, la pandèmia de la fam, la contaminació atmosfèrica i els camps de refugiats, entre altres. Immersos en aquesta distopia gairebé orwel·liana, cal saber que n’hi ha d’altres pandèmies, sense mesures urgents, però tant o més mortíferes que la del coronavirus. Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de l’ONU, el canvi climàtic és una d’elles. D'altra banda, l'’Institut Max Planck i la Universitat de Mainz (Alemanya) va constatar que el 2015 van haver al món 8,8 milions de morts prematures per la contaminació atmosfèrica associada a la crema de combustibles fòssils: 800.000 morts a Europa, 40.000 a l’Estat espanyol i més de 3.000 a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

 

Les incineradores, els abocadors i les cimenteres són plantes de tractament finalistes dels residus que contaminen significativament. Aquestes tecnologies de final de canonada, brutes, obsoletes i molt contaminants, generen grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle (GEH) responsables de l’escalfament global i del canvi climàtic. Un 20% de les emissions de GEH a Catalunya són atribuïbles al tractament finalista dels residus. A més de CO₂, metalls pesants i partícules també emeten dioxines i furans molt cancerígens i d’altres compostos orgànics persistents tòxics i perillosos. Les emissions d’incineradores i cimenteres -que cremen Combustibles Derivats dels Residus (CDR)- de Catalunya superen les del parc automobilístic català. La mortalitat de la pandèmia del coronavirus s’ha vist clarament accentuada entre les poblacions residents a regions amb alts índex de contaminació atmosfèrica. 

 

La tragèdia de Zaldívar, un indicador de l'infart de les deixalles

El 6 de febrer d'enguany, l'esllavissament de milers de tones d'escombraries a l'abocador de Zaldívar (Biskaia) va tallar l'autopista AP-8 Bilbao-Sant Sebastià i va sepultar dos treballadors, encara desapareguts. El mortal sinistre va evidenciar la manca de mesures de seguretat, la manipulació i falsejament de les mesures reals de dioxines i furans i l'abocament il·legal de 15 mil tones d'amiant, per part de l'empresa propietària Verter RecyclingZaldivar és la punta d'un iceberg d'infart dels residus municipals que arrosseguem des de fa més de 25 anys.

 

El col·lapse dels residus municipals a Catalunya

La nostra societat ha confós la qualitat de vida amb l'acumulació compulsiva de béns i serveis. Els valors consumistes i la cultura d'un sol ús propis del nostre estil de vida, són incentivats sistemàticament pel model socioeconòmic capitalista de producció i consum. Ambdós són responsables de l'astronòmic i insostenible volum de residus que generem. Els residus generats diàriament a l'AMB omplirien la plaça de Sant Jaume, una illa de l'Eixample cada setmana i l'estadi del Camp Nou cada mes! Cada dia s'introdueixen 51 milions d'envasos d'un sol ús al mercat espanyol, 18.000 milions cada any. 


La majoria de ciutadans es limiten a dipositar cada dia la bossa de les escombraries, esperant que durant la nit, per art d'encanteri, es produeixi el miracle de la seva desaparició. Així, l'endemà els contenidors tornen a estar buits per tornar-los a omplir. No som criatures per creure en miracles, pel que ens hauria de preocupar on van a parar, què se'n fa i quan costa el tractament dels nostres residus. Quants generem? Quants es reciclen? Quants s'aboquen? Quants s'incineren? Amb quines repercussions?

 

Segons l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), l'any 2018 vam generar a Catalunya 3,98 milions de tones de residus municipals. Un 3,5% més que el 2017, amb 1,43 kg/hab/dia i 523 kg/hab/any. És a dir, més de mitja tona per habitant/any i per sobre de la mitjana espanyola (475kg/hab/any) i de l'europea (509 kg/hab/any 2017). Segons l'ARC, la mitjana de la recollida selectiva neta dels residus municipals a Catalunya de l'any 2017 va ser del 32% i la del 2018 del 33,4%. Malgrat que la Unió Europea exigeix arribar al 50% l'any 2020, i el Pla de Prevenció i Gestió de Residus de Catalunya (PRECAT20) preveia arribar al 55%. Amb aquestes dades ens trobem molt lluny de complir els objectius de la UE i de l'AMB. 

 

La recollida selectiva neta l'any 2018 va assolir el 33,4%, per tant, el 66,6% restant corresponent a la fracció resta i rebuig de tractaments dels residus municipals van anar a parar a les incineradores i els abocadors. Aquestes plantes van rebre un total de 2.156.308 tones, de les quals, 771.671 tones es van incinerar i 1.384.637 tones es van abocar. Malbaratem la fracció restantabocant-la (64%) o incinerant-la (36%), contaminant alhora l'atmosfera, el sòl i els aqüífers. A més, l'impacte ambiental de les seves emissions contaminants lesionen greument la salut pública. Estem davant d'un fracàs generalitzat, gairebé planificat, de la recollida selectiva. I de la que suposadament es recicla, ara sabem que una part important s'exporta fraudulentament per abocar-la i incinerar-la a països asiàtics. El col·lapse dels residus -des de fa dècades- és una bomba de rellotgeria a punt d'esclatar. La gestió i el tractament finalista dels residus municipals de l'any 2017 a Catalunya va generar 814.806 tones de CO₂ eq/tona (108 kg CO₂ eq/habitant), un 20% de les emissions de GEH a Catalunya.

 

Només Tiana (76,7%), Torrelles de Llobregat (62,9%), Castellbisbal (61%), Sant Just Desvern (51%), Begues (56%), El Papiol (55,60%) i el nucli antic de Sarrià (55%), gràcies al sistema de recollida porta a porta, assoleixen l'objectiu de la UE pel 2020 de reciclar el 50% dels residus. Aquests sis municipis mereixen reconeixement, però només representen un insignificant 3% de la població catalana. Comparant-los amb el 97% de la població catalana restant, que incompleix els objectius marcats, no deixa de ser anecdòtica.

 

Barcelonès: paradigma del fracàs de la recollida selectiva 

L'any 2018, a l’AMB es van generar 1,5 milions de tones de residus municipals (460 kg per habitant/any, o 1,27 kg/dia). Des de l’any 2013, a més, l’índex de recollida selectiva a l'AMB s’ha estancat, arribant a xifres del 35,5% el 2018. El nus gordià del fracàs generalitzat de la recollida selectiva a Catalunya es concentra a l’àmbit metropolità i especialment al Barcelonès, comarca on s’obtenen els pitjors resultats. Cada any 1 milió de tones van anar a parar al contenidor de la resta.

L’any 2018, Barcelona va recollir el 37,40%. Per darrere, amb els pitjors resultats de Catalunya, es troben Badalona amb el 27%L’Hospitalet amb el 24,40%, Santa Coloma de Gramenet amb el 21,50% i Sant Adrià de Besòs amb el 21,20%

 

Resultats de la recollida selectiva a Badalona 

L'any 2018, la recollida selectiva a la nostra ciutat va assolir només el 26,80% dels residus municipals. 6,6 punts per sota de la mitjana catalana i 8,7 punts per sota de la mitjana metropolitana. Per tant, el 73,20% restant es porta als abocadors o a la incineradora TERSA de Sant Adrià de Besòs. Contràriament, generem 433,83 Kg/hab/any, una quantitat inferior a les mitjanes catalana (523 kg/hab/any), espanyola (475kg/hab/any) i europea (509 kg/hab/any 2017). Generem menys residus però reciclem pitjor.


Amb només un 12% de recollida, la fracció orgànica és la que menys reciclem i la que pitjor seleccionem: un 26% del seu contingut són residus (impropis) no orgànics. Li segueixen els envasos lleugers (plàstics i llaunes) que només reciclem el 16% amb un 14% d'impropis, el paper/cartró amb un 24% recollit i un 6% d'impropis. Finalment el que millor fem és la recollida del vidre, amb un 47% i només un 2% d'impropis. S'han de centrar els esforços en la fracció orgànica que és la que conté un major nivell d'impureses. Cal augmentar molt més la recollida selectiva en general, però sobretot l'orgànica i la dels envasos. Un 90% del contingut de la resta és reciclable.

 

La recollida selectiva: un fracàs gairebé planificat

És evident que hi ha un problema d'incivisme en el eeciclatge, però encara és pitjor l'incompliment sistemàtic (i l'ocultació) de la Responsabilitat Ampliada dels Productors (RAP) de la indústria química del plàstic, dels envasadors i dels comercialitzadors d'envasos en matèria de reducció, reutilització i del pagament dels costs derivats de la gestió dels seus residus d'envasos. En la jerarquia de la gestió dels residus, la reducció i la reutilització són prèvies i prioritàries al reciclatge. Tanmateix, els productors (Repsol, Hoetch Ibèrica, Solvay..), els envasadors (CocaColaPepsicoNestlè, Danone, Bimbo, L'OrealProcter&Gamble...) i les grans superfícies (Carrefour, Mercadona, Alcampo,..) aplegats darrere el lobby Ecoembes, incompleixen impunement la seva RAP. La jerarquia de les 3R estableix que en primer lloc cal reduir, en segon reutilitzar i en darrer terme, si no hi ha més remei, reciclar. Aquesta jerarquia no és un capritx dels ecologistes, sinó el que estableix la Directiva Comunitària 2018/851/CE. Mentre que la propaganda institucional (patrocinada per Ecoembes) criminalitza la ciutadania del fracàs de la recollida selectiva, els fabricants, els envasadors i els comercialitzadors d'envasos tenen patent de cors per incomplir les seves obligacions.

 

El millor residu és el que no es produeix, però a conseqüència de la connivència política amb el lobby del plàstic, la proliferació massiva d'envasos de plàstic d'un sol ús no para d'augmentar, incomplint l'objectiu prioritari de reduir-ne la generació. L'oposició d'Ecoembes va impedir des del començament la posada en marxa dels Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retron (SDDR). En canvi a alguns països europeus com Alemanya, els SDDR els permet recollir més del 98% dels envasos lleugers (plàstic i llaunes) amb molta qualitat i un alt valor en el mercat del reciclatge. L'opacitat de la gestió dels residus a Catalunya impedeix la seva traçabilitat. En el cas dels envasos, la gestió és responsabilitat d'Ecoembes, compartida amb el govern de la Generalitat, però Josep M. Tost, director de l'ARC, màxim responsable d'aquest desgavell, declarava al diari 'Ara' que ho ignorava.

 

Divorci entre els discursos institucionals i les accions de govern

Els discursos institucionals parlen d'economia circular, d'economia verda, de residu zero, de prevenció de residus, d'aprofitament de recursos, d'educació ambiental, de participació ciutadana, de sostenibilitat, etc. Però a l'hora de la veritat, no s'articulen les accions coherents que es desprenen d'aquests discursos. Tot queda reduït a meres declaracions d'intencions, a paraules grandiloqüents buides de contingut, pur green washing i màrqueting verd. Malgrat l'evident fracàs del model actual, es pretén mantenir un sistema de gestió ineficient i caduc que ha tocat sostre. Es perpetua una política continuista dels fracassats plans anteriors. El reciclatge està estancat i el volum dels residus, i sobretot la resta i el rebuig, continuen augmentant i es planifiquen noves incineradores i nous abocadors. El desgavell d'infart actual en la gestió dels residus municipals exigeix decisions valentes i mesures urgents envers un canvi de paradigma.

 

La gestió dels residus no és una problemàtica exclusivament tècnica o política, que també, sinó social i cultural. Ocultar o maquillar les dades del fracàs permanent, no és la millor manera de sensibilitzar ni d'incentivar la participació de la ciutadania en la recollida selectiva. Les campanyes institucionals són clarament insuficients: el Pla de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya 2020 (PRECAT20) va destinar el 81% de la inversió als tractaments finalistes del rebuig i la resta: incineradores i abocadors. Contràriament, només va destinar el 19% a la prevenció i la recuperació de residus. Més enllà del relat, el pressupost ho deixa ben clar: el Pla Metropolità de Prevenció de Residus Municipals 2020-2025 (PREMET25), aprovat el 2019 per l'AMB, destina un 80% del pressupost al tractament finalista dels residus (abocament i incineració), menys d'un 20% a polítiques de prevenció i menys de l'1% en educació ambiental. Una quantitat insignificant sobretot tenint en compte que és a l'AMB on s'obtenen els pitjors resultats de la recollida selectiva de tot Catalunya.

 

Estratègia del Residu Zero = Incineració i Abocament Zero

El model de reciclatge actual ha tocat sostre: és caduc i obsolet. La solució no és gestionar el fracàs sistemàtic i el desgavell monumental com s'ha fet fins ara. Reciclar només i criminalitzar la ciutadania d'aquest fracàs no és suficient. Si volem reduir dràsticament la generació de residus, hem d'intervenir en l'origen i en la producció i regular la indústria productora. La reciclabilitat del plàstic ha de ser un requisit imprescindible per posar-lo al mercat. S'ha de prohibir tota mena de plàstics que no siguin reciclables i reutilitzables com a matèria primera per a la mateixa indústria. El 2030 només es podrà enviar als abocadors un 10% dels residus. La Unió Europea obliga els seus membres a assolir una taxa de reciclatge del 55% dels residus municipals l'any 2025, i del 60% l'any 2030, sota amenaça de sancions en cas d'incompliment.


El passat dia 5 de març, a proposta de la Plataforma Ciutadana Residu Zero, el Parlament de Catalunya va aprovar una Proposta de Resolució que instava al govern de la Generalitat a decretar una Moratòria per tal d'aturar els tràmits de la posada en marxa de les noves incineradores de Cercs (Bergadà) i la de Juneda (Les Garrigues). La moció, presentada sobre l'emergència climàtica i els nous projectes d'incineració de residus, va ser aprovada amb 75 vots a favor (CUP, ERC, JxCat i CatECP) i 55 en contra (PSC-Units, PPC i Cs).

 

El nou marc normatiu de la UE estableix un canvi clar en la jerarquia ecològica dels residus, en la que la valorització energètica (incineració) i la metanització no es consideren recuperació de residus. La prioritat és la prevenció, la reutilització i la recuperació dels materials. Cal fer complir la Responsabilitat Ampliada del Productor, tot introduint una fiscalitat ambiental. Cal eliminar envasos i tota mena d'estris plàstics d'un sol ús. Cal planificar el tancament de les incineradores i prohibir la crema de CDR a les cimenteres. Cal igualar el cànon de residus d'abocador i d'incineració i augmentar el seu cost. Cal implementar els sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR) per a envasos i altres productes tòxics o perillosos. Cal fer la recollida selectiva porta a porta de la fracció orgànica dels residus municipals. Això permetrà obtenir un compost de qualitat i millorar la qualitat del reciclatge de les altres fraccions de residus.

 

Aquests objectius no es podran aconseguir si es manté l'actual model obsolet de gestió de residus. El PREMET25 de l'AMB manté la incineradora TERSA de Sant Adrià de Besòs, malgrat el conflicte veïnal per la contaminació ambiental que comporta. Tot i els conflictes territorials, es planifiquen nous abocadors, noves incineradores i ampliar la crema de CDR a les cimenteres. Els programes de la Generalitat prioritzen el tractament de la resta i afavoreixen l'abocament, la incineració i la producció de CDR. S'incentiva fiscalment la crema de residus. Donen llum verda a nous abocadors i incineradores d'iniciativa privada, com ara a can Balasc, a Riba Roja, a Pinell de Brai, a Cercs o a Juneda. 

 

Cal fer una reconversió industrial regulant el model de producció, de distribució i de consum de mercaderies que redueixi dràsticament la generació de residus i l'impacte ambiental de les seves emissions, segons les noves Directives Europees d'ecoeficiència i de respecte al medi ambient i a la salut de les persones. Per tot això, demanem una nova Llei Catalana Residu Zero de Prevenció de Residus que doni resposta a tots aquests reptes, per suprimir l'impacte social, ambiental i ecològic de l'actual model de residus sobre el clima i l'emergència climàtica global resultant en la qual ja estem immersos. Ja no hi ha excuses, és hora d'actuar.

 

Per ampliar informació: 

https://www.youtube.com/watch?v=7sLTa94lMe4

https://ecobloc.blogspot.com/2020/06/collapse-dels-residus-municipals.html

 

 


ACTUALITAT

05/08/20

mural-d-homenatrge-a-neus-catala-foto-ebredigital

Joan Peiró, Valeriano Weyler i Neus Català en un carrer de Badalona

Un històric sindicalista i ministre republicà i una militant comunista i antifeixista tenen relació amb un carrer del barri del Progrés que encara manté el nom d’un militar colonial que es va fer famós per la sagnant repressió aplicada a Cuba i contra els treballadors catalans
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

05/08/20

manifest-de-suport-a-marcel

Suport ciutadà a Marcel Vivet a qui la Generalitat demana 4 anys de presó a causa d’una manifestació independentista

El Govern acusa el jove de les ferides al canell denunciades per agents fruit de la protesta amb pintura de colors del 29 de setembre de 2018
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

30/07/20

veins-de-sant-roc-protesten-contra-el-desnonament-de-persones-afectades-per-covid-foto-guanyem-badalona

Alta tensió pel desnonament d’una família amb un membre amb Covid d’un habitatge de Sant Roc

Entitats veïnals i Guanyem Badalona s’oposen a l’actuació i consideren incomprensible que es faci fora de casa sense alternativa a persones que estan en quarantena a causa de la pandèmia
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

29/07/20

mural-d-homenatge-a-la-xarxa-solidaria-a-sant-roc-foto-xarxa-solidaria-de-badalona

Mural a Sant Roc per recordar la tasca de la Xarxa Solidària de Badalona

L’artista, Ana Blue, ha fet l’obra per recordar la feina feta durant el confinament per les voluntàries i voluntaris en favor de la gent que ho necessitava
Llegir l'article complet