CULTURES


“Dins d'aquest univers literari en el qual cerco la meva veu pròpia amb tants pares literaris, em vaig preguntar: on són les mares literàries?”


Entrevistem a la poeta Montserrat Butxaca, guanyadora del 20è Premi Betúlia de Poesia - Memorial Carme Guasch pel seu poemari 'Amfíbia'


montserrat-butxaca-puigreig-poesia
 Montserrat Butxaca (Foto: M.B.)


Olaya Marín - 30/06/20         

twitter share   facebook share

Montserrat Butxaca (Puig-reig, 1962) ha guanyat el 20è Premi Betúlia de Poesia-Memorial Carme Guasch pel seu poemari 'Amfíbia', que es publicarà pròximament a l'editorial Viena Edicions. La poeta ha obtingut nombrosos premis per la seva obra poètica, com ara el premi Caterina Albert pel poemari 'Els Oracles del silenci' (1999), el premi Ciutat de Tarragona Ramón Comas i Maduell per 'Els paradisos imperfectes' (2010) o el premi Jacint Verdaguer per 'Jardins d'hivern' (2018).

 

- Guanyadora del premi de poesia Memorial Carme Guasch. Com ha estat guanyar aquest premi després de tants anys escrivint?

El premi de Carme Guasch em fa doble il·lusió, ja que la majoria de premis als quals m'he presentat, menys el primer de Caterina Albert, portaven nom d'home. A més, justament aquest poemari reivindica la dona en la tradició literària.

 

- Sempre has volgut dedicar-te a la poesia?

No tinc una idea exacta de quan començo a escriure, ho he fet des de sempre. Recordo de petita anar d'excursió i portar sempre un paper i un boli per si se m'acudia alguna cosa. Escriure sempre ha sigut una necessitat. Tinc molta obra inèdita de quan era jove, però el premi Caterina Albert pel meu poemari 'Els Oracles del Silenci' em va donar una empenta. Quan vaig guanyar el premi, vaig percebre que hi hava un camí a recòrrer i és quan em vaig tornar autoexigent amb mi mateixa. Vaig anar escrivint i a partir d'aquell moment, vaig anar guanyant diferents premis, com ara el de Ciutat de Tarragona pel poemari 'Versos de sal', una obra on parlo del païment de la pèrdua acumulada de moltes persones estimades.

 

- Expliques que amb aquest poemari reivindiques la figura de la dona en la tradició literària.

Jo començo a llegir a l'escola molts autors castellans a causa del marc cultural de l'època: des de José de Espronceda fins a Adolfo Bécquer  o Rubén Darío. Després també van arribar altres poetes catalans, com ara Josep Carner. Però la majoria eren homes. Dins d'aquest univers literari en el qual cerco la meva veu pròpia amb tants pares literaris, em vaig preguntar: on són les mares literàries? Quan vaig descobrir Maria Mercè Marçal, Alejandra Pizarnik i Sylvia Plath se'm va obrir un altre univers molt ric amb el qual m'identifico i on es fan visibles aquestes veus invisibilitzades pel patriarcat. És en aquest afany de veure altres tradicions que neix aquest poemari, on vindico veus no tan conegudes, com per exemple les de les poetes Felícia Fuster i Quima Jaume.

 

- De quina manera vindiques aquestes veus a 'Amfíbia'?

Els poemes tracten dels temes que preocupen a la majoria de la gent: des de la soledat fins a l'amor i el desamor. Però es troba enfocat com un diàleg de tu a tu com a dona. En aquest aspecte és un poemari que des del títol ja t'avisa del que et trobaràs. Un amfibi és un animal que és capaç de viure en dos hàbitats, però que no és exclusivament ni aquàtic ni terrestre, sinó que transita d'un lloc a un altre. En el poemari el que he volgut fer és transitar entre aquesta ambivalència entre el meu jo quotidià i el meu jo literari. Alhora, he volgut entaular un diàleg entre aquestes dones que també pretenc que siguin cànon i tradició literària per a mi.

 

- Què podem trobar a aquests poemes?

El fons dels poemes tenen un to on se cerca la natura, l'origen de les coses. Tenen un rerefons una mica panteista. No és una poesia confessional, però té un punt. El jo poètic no és necessàriament el jo biogràfic. Jo he hagut de viure el que dic, però és una poesia que té aquest punt surrealista que realment m'agrada. El poemari és ambivalent en tots els aspectes: hi ha coses que sí que he viscut i d'altres que no. Però d'alguna manera la idea central sí que és de veritat.

 

- Com trobem la natura en els teus poemes?

Per exemple hi ha un poema on trobem un déu al capdamunt d'una muntanya que regalima pluja, una pluja que representa el patriarcat. El déu és el cim que ho regalima i ho escampa tot. Més que aquesta aigua que cau des de baix, cerco l'aigua que emergeix de les arrels subterrànies i dels llacs i que s'escampa en horitzontal. Aquesta figura de la mare terra en femení. Totes aquestes referències al que és aquàtic, a la verdor, a les plantes, a tot això que genera tota la vida interior és el fil conductor per expressar aquesta idea central.

 

- Ets vicepresidenta de l'associació literària local Pensaments i Paraules. Com ha assolit tant d'èxit una organització d'aquest tipus?

Pensaments i Paraules és una associació amb quaranta anys que va néixer per afermar la creació literària en llengua catalana i la literatura en general. La vam crear les persones que vivim a Puig-Reig i cada any pels volts de Sant Martí es fa un llibre de poemes amb la participació de la gent del poble. La veritat que mantenir això al llarg de quararanta anys no és poca broma. És una activitat que fem en pro de la llengua, modesta, però molt persistent i amb molta il·lusió.


ACTUALITAT

05/08/20

mural-d-homenatrge-a-neus-catala-foto-ebredigital

Joan Peiró, Valeriano Weyler i Neus Català en un carrer de Badalona

Un històric sindicalista i ministre republicà i una militant comunista i antifeixista tenen relació amb un carrer del barri del Progrés que encara manté el nom d’un militar colonial que es va fer famós per la sagnant repressió aplicada a Cuba i contra els treballadors catalans
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

05/08/20

manifest-de-suport-a-marcel

Suport ciutadà a Marcel Vivet a qui la Generalitat demana 4 anys de presó a causa d’una manifestació independentista

El Govern acusa el jove de les ferides al canell denunciades per agents fruit de la protesta amb pintura de colors del 29 de setembre de 2018
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

30/07/20

veins-de-sant-roc-protesten-contra-el-desnonament-de-persones-afectades-per-covid-foto-guanyem-badalona

Alta tensió pel desnonament d’una família amb un membre amb Covid d’un habitatge de Sant Roc

Entitats veïnals i Guanyem Badalona s’oposen a l’actuació i consideren incomprensible que es faci fora de casa sense alternativa a persones que estan en quarantena a causa de la pandèmia
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

29/07/20

mural-d-homenatge-a-la-xarxa-solidaria-a-sant-roc-foto-xarxa-solidaria-de-badalona

Mural a Sant Roc per recordar la tasca de la Xarxa Solidària de Badalona

L’artista, Ana Blue, ha fet l’obra per recordar la feina feta durant el confinament per les voluntàries i voluntaris en favor de la gent que ho necessitava
Llegir l'article complet