HABITATGE


La crisis de l'habitatge fa créixer el nombre de persones sense llar


El 2017 es van detectar a Badalona 317 persones sense llar; aquesta setmana se n'han recomptat dormint al carrer prop d'una seixantena; l'any passat es van fer efectius 353 desnonaments


badalona-sense-sostre
 Dos nois dormen a un caixer / Javi Torres


Javier Torres Jiménez - 18/05/18         

twitter share   facebook share

Aquest dimecres a la nit, prop de 200 voluntaris i voluntàries han sortit als carrers de Badalona, barri a barri, per pentinar la ciutat i saber quanta gent hi dorm durant les nits. Es tracta de la segona iniciativa d'aquest tipus que es duu a terme, després d'un primer recompte, fa un parell d'anys. Llavors es van detectar 39 persones dormint al ras; aquesta setmana, la xifra ha augmentat fins a les 57. I representa tan sols una fotografia aproximada de la situació, que les entitats coincideixen en analitzar com un clar empitjorament.

 

“El context de crisi econòmica d’aquest darrers anys ha accentuat les desigualtats socials també a la nostra ciutat, amb un escenari  marcat per l’augment del preu dels pisos de lloguer i la precarietat laboral que afecta especialment als grups més vulnerables”, afirmen des de la Taula Sense Llar de Badalona, l'òrgan que agrupa a les entitats del territori que treballen el sensellarisme i l'Ajuntament.

 

I és que, com dèiem, aquestes 57 persones són només un indicatiu molt variable i circumstancial al qual se li han d'afegir altres xifres. Les entitats, com ara Acollida i Esperança, Cáritas o Creu Roja, tenen comptabilitzades unes 172 persones que es troben ateses pels seus serveis o pels públics, i que tenen a dia d'avui un sostre en pensions o equipaments de les pròpies associacions, a més de persones que viuen en habitatges inadequats o en barraques. En definitiva, 172 persones que “viuen sota un sostre, però que no tenen una llar”, i que probablement estarien al carrer si no fos per aquests serveis, expliquen des d'Acollida i Esperança. A banda d'una vintena més dormint a cotxes o furgonetes.

 

El passat 2017, Serveis Socials va atendre 317 persones sense llar a Badalona, 218 de les quals van tenir seguiment de l'Ajuntament amb algun tipus d'ajuda o assessorament. Una tasca que es duu a terme des de l'Equip de Detecció i Atenció a Persones Sense sostre (EDAPS), un grup multidisciplinar municipal que atén a peu de carrer a les persones sense casa.

 

I, un cop detectades, què? L'Ajuntament no té cap centre ni cap propietat municipal destinada a l'acolliment de persones sense llar, i es recolza en els recursos de les entitats que treballen al territori, i que sí disposen de places i serveis d'aquest tipus. A la ciutat hi ha una desena de pisos d'acolliment, a més de la residència de Can Banús, a Bufalà; recursos que poden oferir algunes desenes de llits temporals. No obstant, per a Mijail Acosta, d'Acollida i Esperança, tenir un alberg o més places no és la solució.


 

No és un tema tant del nombre de llits que tinguem, és un problema estructural. L'any passat es van fer efectius a la ciutat 353 desnonaments. Davant d'aquest tsunami de pèrdua d'habitatge, obrir albergs no soluciona res”, explica. Des de la Fundació tenen clar que el problema dels sense llar “és la punta de l'iceberg, perquè és el que crida més l'atenció”, però apunten que, per sota de tot això, “hi ha molta gent que treballa i que no pot pagar un habitatge”.

 

Aquest dimecres, les entitats ja tenien previsió de veure més persones dormint als carrers, perquè darrerament estan atenent més persones als seus serveis habituals durant tot l'any. A més dels espais per acollir persones que no tenen on dormir, Badalona disposa de serveis d'entitats que ofereixen dutxes i rentats de roba o menjadors socials. També projectes d'acompanyament i inserció sociolaboral, amb programes de suport, formació i plans d'ocupació. Iniciatives d'entitats que atenen a centenars i centenars de persones cada any.

 

El recompte d'aquesta setmana, que ha experimentat millores en comparació al de 2016, és una feina útil per fer pedagogia i visibilitzar el problema, i no tant per a la xifra concreta que se'n desprèn, apunta Acosta. Si bé és cert que la tendència i l'evolució de la dada ajuden a fer un anàlisi significatiu. Respecte fa dos anys, considera que s'ha millorat en la forma de treballar, ja només partint de la base que el primer recompte va donar lloc a la creació de la Taula Sense Llar de Badalona. “Ha permès generar un marc de treball, reconèixer les entitats que porten anys treballant el sensellarisme; posar en comú dades i feina feta per coordinar-nos”, subratlla en Mijail.

 

badalona-sense-sostre

Un home dorm al ras, a prop del Mercat Torner / J.T.

 

El sense llar: homes autòctons de 45 a 65 anys

 

Segons les dades recollides per l'Ajuntament de Badalona els darrers anys, la major part de les persones sense llar, un 77%, són homes, amb edats compreses entre els 45 i els 65 anys, en un 57%, i entre 30 i 45 anys, en segon lloc, amb un 35%. Una àmplia majoria són persones autòctones, de nacionalitat espanyola, (en quasi un 80%), i es troben al carrer per motius socioeconòmics (63%), mentre que els problemes de salut mental i addiccions a alcohol o drogues és d'un 35,8%.

 

El perfil de persona sense llar és lent i complex de tractar, perquè, habitualment, “els processos que porten a les persones a viure al carrer són multicausals”. “Refer aquest camí és lent, cal tenir paciència”, explica en Mijail. Des de Serveis Socials també relaten que no sempre hi ha gent predisposada a rebre ajuda, perquè moltes vegades entren en jocs molts factors. Per això, diu, s'ha de fer molta pedagogia i fer un seguiment constant perquè algú surti del carrer.

 

image1
badalona-sense-sostre

 

Un exemple és el cas de l'Antonio, un voluntari que aquest dimecres ha participat del recompte realitzat a Badalona, i que fins fa uns anys era una persona sense llar. Va perdre el seu matrimoni, la feina, la família i els amics, i es veure un dia al carrer, “amb una motxilla, sense saber què ha passat”. “Caus en depressió i en dos dies t'ho han robat tot. El carrer és molt dur”, relata. Va trobar persones que el van guiar, sobre quins menjadors hi havia a Barcelona o a quins serveis podia optar.

 

Finalment, després de quatre anys al carrer, es va veure derrotat i va decidir “picar a la porta adequada”. El van ajudar i en un parell d'anys ja s'havia aconseguit recuperar. Ara porta sis anys fora del carrer, vivint de forma autònoma i treballant, a més de ser voluntari a entitats com Cáritas o a menjadors socials: “On em necessitin, allà hi sóc. Ells em van ajudar, i jo responc”.

 

ECONOMIA SOCIAL

17/12/18

cooperativisme-badalona-la-moral

Una aplicació mòbil rescata la història cooperativista de Badalona

L’aplicació Ruta Coop BDN ha estat ideada per l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord amb la col·laboració de l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo. A través d’un mapa, ens mostra set edificis on es situaven les cooperatives
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

14/12/18

activitats-nadal

Nadal omple d'activitats els carrers de Badalona

Fem un recull d'algunes de les principals activitats i atraccions lúdiques que hi haurà les properes setmanes a la ciutat
Llegir l'article complet
OCUPACIÓ

14/12/18

ocupacions-badalona

Sense cap alternativa més enllà de l’ocupació

L’ocupació d’habitatges buits és la única opció per dormir sota un sostre per a moltes famílies que viuen a Badalona i que han patit desnonaments o pujades abusives en el lloguer dels seus pisos
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

13/12/18

casa-de-la-vila

La Casa de la Vila es transforma en un 'Escape Room'

Es tracta d'una de les activitats del programa de Nadal, encaminada a donar a conèixer la història de l'edifici, entre d'altres qüestions
Llegir l'article complet