A finals del desembre del 2013 el govern municipal de Badalona anunciava el canvi de plaques dels carrers i places de la ciutat. Aquest anunci, que en algun mitjà de comunicació es va titllar com ‘les plaques d’Albiol’, anava acompanyat d’unes declaracions del mateix alcalde fent referència a la voluntat de dignificar els carrers i la proposta de desencallar 1,2 milions d’euros per renovar totes les plaques en el termini d’un any, fins i tot es va publicitar el nou model amb uns colors i lletres que recordaven el passat romà de la ciutat.
Doncs bé, ja ha passat l’any i com diu un amic meu, ‘el més calent és a l’aigüera’. Passejant per Badalona tothom pot trobar plaques esborrades, tapades, ratllades, guixades o atrotinades que donen una imatge d’abandonament i deixadesa dels nostres carrers i de la nostra ciutat.
Però, a Badalona plou sobre mullat i les xarxes socials i les hemeroteques ens recorden com el desembre del 2021, amb el PP a l’oposició, feien campanya per renovar les plaques i es feien fotos amb un nou model que servia per a criticar a govern del moment.
Sí que és cert que l'abril del 2023, després de molts esforços, es va aconseguir, amb una inversió de 48.000 euros, tenir 1.300 plaques que, segons l’anunci del llavors alcalde, Rubèn Guijarro, es destinarien a tots el carres i tots els barris. Aquest anunci, publicitat a les diferents xarxes, s’acompanyava de fotos on es veien operaris reposant aquests elements al barri del centre.
I com passa a Badalona molt sovint, tot va quedar en fotos. Les plaques fins fa poc estaven al magatzem de les Termes, on un operari les va organitzar, classificar i posar a punt per poder-les col·locar. I la realitat és que en aquests anys no es van reposar ni una trentena.
No s’entén com s’arriba a aquesta situació de inoperància, tampoc com tenint 1.300 plaques al magatzem sense col·locar, s’anuncia un contracte de 1.2 milions d’euros per a un nou model i que després d’un any encara no se sàpiga res de la tramitació del mateix.
Tot plegat, un conjunt molt greu de despropòsits que ens deixa veure una ciutat sense noms darrere de les cortines de fum que ens acostumen a vendre.
