Badalona 'a través del mirall'

Rafa Reoyo

Activista per la diversitat funcional

Badalona 'a través del mirall'


twitter share   facebook share

Hi ha moltes formes d'identificar-se amb el fet humà de la diversitat funcional (discapacitat). En qualsevol cas, es necessita atrevir-se a 'travessar el mirall' per conèixer-la, com va fer Alícia a 'Alícia a través del mirall'. Es fa urgent proporcionar un nou ordre lògic de pensament i d'acció envers la diversitat funcional que observi aquesta realitat humana i la interpreti 'des de dins', eliminant els prejudicis.

 

Perquè si no pensem de forma empàtica envers la diversitat funcional, de la que, per altra part, qualsevol persona i en qualsevol moment pot participar-hi, no podrem crear entorns que puguin gaudir totes les persones, independentment de les seves capacitats. I el resultat d'això seria, és, la manca d'oportunitats per a poder participar en tots els àmbits de la comunitat: educatiu, laboral, cultural, d'oci... Ser conscient d'aquest fet, i no fer res per evitar-ho, és discriminar a un sector de la població (aproximadament un 9%, sense comptar qui té una diversitat funcional puntual o esporàdica al llarg de la seva vida).

 

I és que la diversitat funcional no està en la persona, 'mal feta' o malalta. Allò que habitualment diem 'discapacitat' no és res més que un tema de diversitat humana. Són els entorns socials i constructius els que discapaciten, perquè no han tingut en compte la diversitat humana. Per tant, no tindria més sentit que sigui l'entorn el que s'adapti, i no al revés? És urgent canviar una societat malalta que aparta, invisibilitza, segrega... a una part de la població que no ha comes cap més delicte que ser diferent a una majoria estadística.

 

No poden haver solucions parcials. Urgeix que es redacti i es desenvolupi un Pla estratègic per a la diversitat funcional a Badalona. I si no volem que quedi en un simple i bonic gest institucional, buit de contingut, ha d'anar acompanyat, indispensablement, d'un calendari d'actuació i d'un pressupost. Proposta què, per cert, vaig defensar en el Ple de l'Ajuntament el ja llunyà 28 d'octubre de 2016. Va ser aprovada per unanimitat de tots els Grups Municipals, però sembla que poc o gens s'ha mogut des de llavors...

 

El Pla estratègic ha de ser, sobretot, el marc substantiu que promogui a partir d'un Pacte de Ciutat, una Badalona que permeti a cadascú desenvolupar-se en igualtat d'oportunitats, sense que cap situació de diversitat sigui un impediment per a esdevenir ciutadà o ciutadana de ple dret. Un pacte que alhora esdevingui un element cohesionador i vertebrador per una societat més justa.

 

I això no és possible sense solucions globals i definitives pel que fa accessibilitat, mobilitat i transport adaptat. No es tracta només d'arranjar quatre carrers i suprimir de forma inconnexa algunes barreres arquitectòniques; o de fer accessible una estació de metro i les altres no; o de fer serveis 'especials' enlloc de serveis pensats per a tothom... sinó de restaurar la dignitat inherent a les persones amb diversitat funcional a través d'una vida participativa en la comunitat en igualtat d'oportunitats.

 

A les persones amb diversitat funcional els agrada fer el mateix que a la resta. Però perquè sigui possible necessitem entorns accessibles, que responguin a criteris de dignitat, de disseny universal, d'autonomia personal, de vida independent i d'igualtat d'oportunitats.

 

Si volem que aquests béns i serveis siguin de qualitat i que garanteixi les veritables necessitats dels ciutadans, no és la persona la que s'ha d'adaptar als béns i serveis, són aquests els que s'han d'adaptar a les persones i a les seves circumstàncies.

 

És per això que es fa encara més palès dotar a la ciutat d'un instrument que permeti crear una consciència col·lectiva de que la diversitat és un valor que ens enriqueix com a societat, base fonamental per la justícia social, la cohesió, l'eliminació de conflictes veïnals, de les desigualtats i de la discriminació de qualsevol tipus, també per raó de diversitat funcional. I, a l'hora, un instrument que estableixi el marc base per la veritable igualtat d'oportunitats per a les persones amb diversitat funcional, en tots els àmbits.

 

La diversitat és part de la nostra condició humana: tots som únics i irrepetibles i, només quan ens reconeixem en les nostres diferències, podem compartir i descobrir noves formes d'interactuar en allò individual i col·lectiu. Tots podem aprendre a ser forts emocionalment i creatius i, en conseqüència, a ser empàtics i col·laboratius, doncs tenim que assumir que, per a conviure harmònicament, és necessari escoltar-nos i donar-li la benvinguda a la diferència.

 

És hora d'anar superant termes com 'acceptació', 'integració', o 'inclusió' per parlar de vincles de convivència des del respecte per la diversitat, promovent l'interconeixement, el diàleg, la col·laboració mútua. Sota aquesta perspectiva, podem considerar que la diversitat funcional és un mecanisme natural per aprendre a cooperar i no a competir. Així, la diversitat funcional ens fa més humans a totes i a tots.