L'esclat de les empreses del tercer sector i la desaparició de les entitats de base a Badalona

Salva Periago

Educador i dinamitzador de La Rotllana

L'esclat de les empreses del tercer sector i la desaparició de les entitats de base a Badalona


twitter share   facebook share

Un dels signes que mostren la qualitat i fortalesa d'una societat és la presència d'entitats locals actives que estiguin arrelades i consolidades als seus territoris. Aquestes organitzacions per ser útils i eficients han hagut de fer petits passos i combinar voluntaris amb professionals que consolidessin no tant les entitats però si alguns dels seus projectes. Les organitzacions locals generen respostes a necessitats que elles mateixes han detectat, i tenen capacitat per conveniar amb les administracions accions conjuntes davant problemàtiques socials. En les últimes dècades determinades polítiques socioeconòmiques han immers aquestes organitzacions, moltes d'elles associacions, en un món més competitiu i mercantilista, en el que moltes han estat ofegades per algunes de les anomenades empreses del tercer sector.

 

Les entitats locals, com a part de les organitzacions del tercer sector, es caracteritzen per tenir estructures de funcionament més flexibles que els hi permeten una major adaptabilitat als seus reptes, una presa de decisions més dinàmica i un contacte més proper amb les problemàtiques a abordar. Acostumen a ser iniciatives sense ànim de lucre i amb un fort component de compromís social. Però cal diferenciar entre les organitzacions locals i les entitats proveïdores de serveis que componen el tercer sector, que sota el paraigua de fundacions o cooperatives poden encobrir realitats amb pressupost i patrimoni superior al de moltes pymes, amb volums de prestació de serveis que acaben monopolitzant sectors d'intervenció social.

 

Les organitzacions locals no es nodreixen dels actius del territori com fan les empreses del tercer sector, sinó que són el mateix territori i neixen del propi lideratge local. La seva estructura professional és molt més reduïda i tenen un staff administratiu molt petit, les empreses del tercer sector tenen oficines i personal administratiu en clau empresarial. Cap organització local planteja expandir-se a nous territoris sinó que en tot cas coopera en com donar suport al creixement de noves estructures totalment autònomes, les empreses de tercer sector no tenen una limitació natural per a les seves intervencions i es plantegen intervenir en qualsevol entorn. El personal remunerat de les organitzacions locals sempre es troba vinculat amb l'entorn, les empreses de serveis tenen la dificultat de la rotació constant d'assalariats. Les entitats locals mantenen projecte en funció d'uns principis i una missió que no sempre és compartida o reconeguda per les administracions, per això les seves accions, independentment de la política de torn perduren en el temps. En el cas de les empreses de serveis del tercer sector les seves accions en moltes ocasions estan totalment supeditades a les decisions de les administracions per les quals treballen, això comporta que moltes de les seves intervencions aguantin el temps que durin els cales públics.

 

Aquestes característiques acaben fent de la tasca d'una organització local una proposta a mida, única per a un territori, uns subjectes i unes circumstàncies socials. Alhora més transformadora que no el d'una empresa, digueu-li, fundació o altres formes, del tercer sector. Malauradament Badalona ha anat perdent d'organitzacions locals del tercer sector, en detriment de les grans empreses de lleure, serveis socials, cultura, i atenció a les persones, entre d'altres. Generant respostes eclèctiques en detriment d'un apoderament local. Una bona part de responsabilitat l'han tingut les darreres administracions locals amb les seves polítiques de contractació de serveis i la seva miopia absoluta per conservar i generar més estructura associativa a la ciutat, ja que desconfiaven en l'autodeterminació de la societat civil. En conseqüència, molts barris s'han vist empobrits socialment per la desaparició de les organitzacions locals, i en conseqüència la ciutat de Badalona. La democratització perd i l'estandardització i el control social guanya.