Reforçant el model

Albert Robledillo

Periodista esportiu

Reforçant el model


twitter share   facebook share

Per posar en valor l'entrada de Grífols al Joventut cal dibuixar el mapa del bàsquet estatal financer que ara mateix està dominat per tres clubs (Barça, Madrid i Baskonia) que sustenten els seus triomfs amb el capital que entra del futbol, si bé els bascos no tenen una dependència tan alta de l'Alavés, actualment a primera divisió. També trobem algunes entitats molt dependents dels beneficis de tenir al costat una administració pública que, de manera directa o indirecta, s'implica i de valent (els dos equips canaris són els més beneficiats en aquest sentit). I els restants són mecenes privats que han decidit que una part dels seus beneficis vagin a un equip de bàsquet sense un retorn econòmic aparent (el València de Roig és el gran exemple). Això vol dir que cap club de bàsquet se sustenta pel que ell mateix genera.

 

Rics o pobres, amb més o menys aportacions privades, tots ells busquen assentar un model. I aquí, el Joventut té un gran avantatge sobre la resta. Si la Penya ha aconseguit sobreviure durant tants anys als problemes econòmics ha estat perquè sempre hi ha hagut gent que entén de bàsquet i que ha preservat una identitat i una manera de fer. El caldo de cultiu que es viu a Badalona, el mestratge basquetbolístic que es passa de generació en generació, la gran qualitat d’entrenadors que hi ha al club i a la ciutat són el fet diferencial i allò que ha sustentat la supervivència i els èxits del club. Aquesta és la identitat que ha perseguit al Joventut durant tota la seva història: en els grans moments, quan l’equip es passejava per Europa i guanyava títols, i en els mals moments, quan l’entitat estava a punt de desaparèixer per problemes financers.

 

Mentre altres equips aboquen diners propis o aliens a la recerca d’un model, el Joventut ha demostrat que ja el té, des de sempre, i que el seu funciona. És per això que l’entrada de Grífols en l’accionariat i les explicacions donades per part de Juanan Morales en l’entrevista publicada per L’Independent, fan ser optimistes a la parròquia verd-i-negra. Perquè si a aquest model exitós, pel qual tots els equips ACB vendrien la seva ànima, se li afegeix una solidesa financera, el sostre és molt alt. I a Badalona tothom és conscient que el camí més curt, el més reconeixible i el més sostenible per arribar a l’èxit, és el de continuar formant jugadors des de la base. I això sembla estar garantit.