Picar a la porta de pisos ocupats per guanyar vots i no  solucionar res

Irene Peiró

Periodista i investigadora en comunicació i dret a l'habitatge a la UAB

Picar a la porta de pisos ocupats per guanyar vots i no solucionar res


twitter share   facebook share

Han passat gairebé 4 anys, però no sembla que Xavier García Albiol hagi evolucionat gaire des del lema “Limpiando Badalona” amb què es va presentar a les eleccions municipals de 2015. Aquesta setmana, ha tornat a irrompre en la política municipal, amb un vídeo en què se’l veu esbroncar uns suposats “okupes” d’un pis del barri de La Salut de Badalona. Dic suposats, perquè en cap moment es veu els inquilins de l’habitatge aparèixer en les imatges. No és casual.

 

La despersonalització de l’altre és una estratègia recurrent del discurs androcèntric, que reflecteix el punt de vista de l’home blanc, poderós i occidental, per tal d’evitar que les persones sentin empatia cap a certs col·lectius socials. Fins ara, Albiol havia utilitzat sovint aquesta estratègia contra les persones migrades, amb un discurs que silencia les causes que les porten a abandonar els seus països d’origen. Ara fa el mateix amb les ocupacions. Per què es produeixen? Això no li importa.

 

Diversos estudis, entre ells un informe recent de l’Institut Cerdà (2017), considera que l’increment de les ocupacions es deu a la confluència del creixement de la vulnerabilitat social amb la manca de polítiques efectives d’habitatge. Catalunya i l’Estat espanyol estan a la cua d’Europa en habitatge social (només representa el 2% del parc total d’habitatges) i, paradoxalment, estan al capdavant en habitatges buits (Espanya acumula un terç de tots els habitatges buits de la UE) segons dades de l’INE. A Badalona, només en mans de grans tenidors d’habitatge, hi ha prop de 1.300 pisos buits, segons fonts municipals.

 

La majoria d’ocupacions, doncs, es deuen a causes estructurals. Ara bé, això no significa, naturalment, deixar de banda altres casos minoritaris d’ocupacions il·legítimes (màfies il·legals que negocien amb pisos ocupats, ocupacions de domicilis habituals de famílies...) o que puguin generar problemes de convivència. El que cal és arbitrar els mecanismes legals i judicials necessaris per protegir en major mesura les comunitats de veïns enfront de situacions així, no convertir-se en xèrif i fer un porta a porta contra les ocupacions absolutament estèril.

 

Tampoc no podem convertir la minoria en norma, criminalitzant totes les persones que ocupen habitatges, sense distincions. Si els poders públics emprenguessin mesures contra les causes estructurals de la majoria d’ocupacions, aquest fenomen disminuiria. Lluny d’això, el PP ha menystingut propostes com la ILP per la dació en pagament i el lloguer social, debatuda al Congrés l’any 2013, o ha recorregut al Constitucional la Llei contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica, aprovada al Parlament de Catalunya el 2015, que, igual que la ILP estatal, estava impulsada pels moviments socials.

 

Si Albiol i el PP no estan treballant des de les institucions per revertir la manca d’alternatives habitacionals per a les persones en risc d’exclusió, realment volen acabar amb les ocupacions? O el que pretén Albiol és atiar el conflicte entre les persones més humils que conviuen en una mateixa escala de veïns, a canvi de guanyar un grapat de vots? En el vídeo, afirma que vol garantir una “convivència normal” entre veïns i veïnes, però el seu propi discurs incentiva els problemes de convivència. No se li ha acut cap altra manera de fer campanya electoral?