Ara fa cent anys, com es va viure la fi de la I Guerra Mundial a Badalona?

Jordi Albaladejo

Historiador

Ara fa cent anys, com es va viure la fi de la I Guerra Mundial a Badalona?


twitter share   facebook share

Aquest mes de novembre, el dia 11, va fer cent anys de l'armistici que va posar punt i final a les hostilitats de la Gran Guerra, coneguda posteriorment com Primera Guerra Mundial. En concret es tracta de l'Armistici de Compiègne, signat entre els Aliats i Alemanya per posar fi als combats. Posteriorment, el 18 de gener de 1919, va iniciar-se a París la conferència que havia de regular les condicions de la pau. Milions de morts, desapareguts, ferits, mutilats, refugiats, pèrdues materials i econòmiques astronòmiques, conformaven un panorama devastador.

 

Entre les reaccions pel final de la guerra que van produir-se a Badalona, destacarem tres de rellevants. Una, a l'entorn dels aliadòfils, partidaris dels Aliats, concentrant-se en una visió de França, com hereva dels valors de la Revolució, de la democràcia, dels drets de l'home i l'imperi de la Raó, que s'havia enfrontat a l'autoritarisme germànic i dels vells imperis. Aquesta França idealitzada era vista per sectors polítics del catalanisme i l’independentisme, com un possible garant del paper de Catalunya dins el nou panorama de les 'nacions europees'.

 

Una segona reacció, és la sindical i ens centrarem en la figura del dirigent llibertari Joan Peiró i Belis, autor d'una sèrie de cinc articles d'anàlisi de l'actualitat els primers mesos de l'any 1919, publicats al quinzenari badaloní La Colmena Obrera, titulats 'Actualidades: la Democracia y el Sindicalismo'. Finalment, una tercera reacció és l'empresarial, amb la finalització d'un període daurat d'exportacions als països bel·ligerants concentrats en l'esforç de guerra, fet que canvia com un mitjó quan els diferents sectors industrials d'aquests països reprenen la seva producció en tots els àmbits comercials, mantenint-se una inflació que feia perdre poder adquisitiu sobretot a les classes treballadores.


La celebració de la victòria aliada

A Badalona, el dia 24 de novembre de 1918 es va celebrar un concorregut acte per celebrar el triomf militar dels Aliats, amb gran nombre de convidats. Hi assistiren polítics, personalitats públiques i representants de les diferents comunitats estrangeres residents a la ciutat, en homenatge als Aliats i també reconeixement la participació de voluntaris catalans a la Gran Guerra. D'aquests darrers s'honorà als integrants de la Legió Estrangera Francesa, els badalonins Pous, Rabassa i Roca. La comissió organitzadora estava encapçalada per Pompeu Fabra. L'acte va desenvolupar-se a la platea del Teatre Espanyol -conegut més contemporàniament com cine Verbena- al carrer de Mar. També va haver-hi una manifestació de centenars de persones que va recórrer els carrers però van ser dissolta davant de l’Ajuntament per una càrrega de la Guàrdia civil.

 

L'embat sindical

La creixent força organitzativa i reivindicativa del moviment obrer badaloní era encapçalada per la Federació Local de Societats d'Oficis. El seu òrgan d'expressió era el quinzenari La Colmena Obrera. Sobre la Guerra Mundial, la publicació va tractar repetides vegades l'encariment de les subsistències, proposant el control efectiu dels preus ja que afectaven sobretot a les classes populars. La visió de Joan Peiró sobre el final de la Primera Guerra Mundial al primer de la sèrie d'articles 'Actualidades: la Democracia y el Sindicalismo' aparegut el 7 de febrer, denunciava l'actitud mercantilista de les potències guanyadores als preliminars de l'acord de pau, posant també en evidència que el suposat principi de la llibertat dels pobles no es respectava en el cas dels territoris annexionats ja que no es tenia en compte la sobirania dels seus habitants, així com la tutela europea de països colonitzats. A més criticava durament la inacció dels socialistes francesos, anglesos, italians, americans... quan els dirigents revolucionaris Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg havien estat assassinats a Alemanya, així com la invasió del territori rus i contra els revolucionaris per part dels Aliats.

 

Pèrdua de mercats i inflació pels núvols

A Badalona predominava la diversificació dels rams industrials, el tèxtil veia com el metal·lúrgic i el químic prenien força per tal de proveir de béns d’equipament i maquinària en el període guerra. Amb la fi de la guerra les comandes de l’exterior van davallar, iniciant-se el 1919 una crisi generalitzada a tots els sectors el 1920, canviant la conjuntura econòmica favorable per a la producció industrial. En el panorama bancari, a Badalona la banca privada va establir-se per primera vegada el 1919 amb l’obertura d’una sucursal del Banc de Terrassa al començament del carrer de Mar. Tres anys més tard va haver de suspendre la seva activitat.

 

La inflació de preus de consum va continuar molt elevada afectant en gran mesura les classes populars, dificultant-ne la qualitat de vida. Els salaris perderen, entre 1916 i 1919, del 10% al 20% del poder adquisitiu, fet que contrastava amb l’acumulació de beneficis empresarials del moment. La tensió social va alimentar el pols reivindicatiu del sindicalisme revolucionari enfront de la patronal i el règim polític.

 

Fotografia: Museu de Badalona. Arxiu Josep Mª Cuyàs i Tolosa. Àpat de celebració del triomf dels Aliats, va tenir lloc a la platea del Teatre Espanyol de Badalona el 24/11/1918.