Fracàs escolar o marc social?

Antonio Alba Rosado

Pare

Fracàs escolar o marc social?


twitter share   facebook share

Fa unes setmanes es feia un merescut reconeixement a alumnes de Badalona amb millor qualificació per accedir a la universitat.

 

En aquest acte no s'esmentava o es reconeixia a l'alumnat amb grans dificultats per poder trobar una zona d'estudi tranquil·la, un entorn familiar estable, amb problemes econòmics... ni què dir de les dificultats que es troben molts centres per cobrir necessitats, tant emocionalment com curricularment. No tindran les millors 'notes', perquè aquestes capacitats no es qualifiquen.

 

Parlem de protegir al menor? Amb aquests actes els estem desprotegint, obliguem a qui no ho té gens fàcil ser més competitiu i treballar en molts casos per sobre de les seves possibilitats i, a més a més, qui es troba en aquest marc social no decideix aquesta situació.

 

Acte meritocràtic, segons algú el va definir. Es pot dir que, per definició, la meritocràcia és igualitària però no equitativa, per tant és excloent.

 

Aquestes lliçons no les he après en escoles o instituts... me les ha donat la meva filla que, quan tenia 13 anys, va venir indignada del seu institut. Una companya seva havia tret un 6. Ella, que sempre ha estat de 'notes' molt bones, ens va dir a la seva mare i a mi:

-No és just, a mi em costa menys, ella s'ha esforçat més que jo, ho sé!

 

Aquestes capacitats no puntuen...

 

A l'octubre es feia lliurament d'aquests diplomes i l'institut es va posar en contacte amb anterioritat amb nosaltres, per informar de l'acte. Evidentment, a la nostra filla, no podíem més que informar-la que l'havien citada i per què. Sap i és conscient l'esforç que ella fa cada dia, però també és conscient que l'entorn familiar li és favorable.

 

La seva decisió va ser no assistir.