Es recupera per fi la memòria del Camp de la Bota

José Luis Muñoz

Historiador (@joseluis_SAP)

Es recupera per fi la memòria del Camp de la Bota


twitter share   facebook share

El General Mola ja el Juliol de 1936 en el mateix moment en què una part dels militars no van ser capaços de suportar tanta democràcia i van decidir fer allò que millor saben fer, fer la guerra alçant-se en un cop d'Estat contra el govern legítim de la República va sentenciar: 'Cualquiera que sea abierta o secretamente defensor del Frente Popular, debe ser fusilado... ... Hay que sembrar el terror... dejar sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros.' Instrucció Reservada. Base 5a.

 

Els militars van fer la guerra perquè ni el cop d'Estat van saber fer bé, aquest va fracassar i el van intentar imposar per la força de les armes i un cop imposada aquesta força va arribar el moment d'aplicar la sentència dictada pel General Mola, perquè la sentència dels judicis sumaríssims ja estava dictada prèviament, perquè no era justícia sinó un intent d'extermini planificat. Crims d'estat, de la dictadura militar franquista.

 

Si hi ha un indret on la repressió va ser especialment cruel va ser el Camp de la Bota de Sant Adrià de Besòs. La meitat de les persones afusellades a tot Catalunya ho van ser al Camp de la Bota. Una repressió que va durar des de 1939 a 1952 de manera interrompuda. Un indret on lluny de tot, amagat, van ser afusellades més de 1700 persones. Així ho indicava fins fa poc i des de no fa gaire temps, un precari, ínfim i deteriorat panell de manera massa indigna per tanta repressió.

 

Per sobre de l'antic mur del parapet davant del qual s'enfrontaven a la barbàrie humana fa temps que es va llençar palades d'amnèsic formigó post modern fins a canviar el nom pel de Port Fòrum. En el seu fons les administracions van ofegar durant temps el parapet i la possibilitat de moltes famílies de recordar els seus morts. Els seus afusellats. Els seus assassinats.

 

Avui els temps han canviat, però no gaire. Us imagineu anar als camps d'extermini Nazi de Mauthausen o Auschwitz i trobar-los convertits en un hotel de luxe i centenars de metres més enllà, lluny, massa lluny i per a no molestar als turistes, una reproducció tipus parc temàtic en homenatge a les víctimes? Això havia planejat l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Potser els 2000 metres quadrats públics on estava previst i planejat construir un memorial a les víctimes es trobaven massa a prop de la porta d'un hotel de luxe previst en aquell lloc i es va decidir traslladar lluny, massa lluny el projecte de memorial.

 

Ha estat necessari que Barcelona s'ho faci seu, que en commemoració del vuitantè aniversari de l'entrada de les tropes franquistes i l'inici de la repressió sistemàtica i les execucions sumaríssimes s'impulsi la creació de l'Espai Memorial Parapet de les executades i executats 1939-1952 al Camp de la Bota. Un gran mur de 55 metres de llargada i 3,5 d'alçada, semblant al mur davant del qual tenien lloc els assassinats, amb els noms i cognoms de més de 1700 persones afusellades.

 

No és només per les víctimes, hi ha altres víctimes, les famílies, que a partir del diumenge dia 24 de febrer a les 12.00 h tenen un lloc on recuperar la seva memòria.

 

Només de Badalona 123 persones van ser afusellades en aquest indret, 123 famílies que fins ara no tenien un espai prou digne on recordar i retre homenatge. 123 famílies badalonines que ara ho poden fer.

 

Badalona va patir la repressió de manera destacada. Depuracions. Exili. Empresonaments. Condemnes a treball esclau forçat i 123 persones afusellades. De Badalona era la primera dona assassinada al Camp de la Bota. Carme Claramunt. ' [...] así lo habia decretado el Generalísimo, esta mañana a las cinco me van a fusilar. Tú sabes que matan a una inocente.[...]' Carta enviada per Carme Claramunt a Angelina Picas, el mateix dia del seu afusellament. Escrita en castellà perquè en català no estava permès. Fer la guerra i la riquesa cultural sempre han estat enfrontades. Igual que la justícia militar amb la justícia. Perquè Carme, com ella deia, era innocent.

 

Alguns dels primers homes morts per 'hemorràgia interna' al Camp de la Bota segons el cínic 'parte', també eren de Badalona. Tots ells van ser cridats de nit pels funcionaris de la Presó Model i conduïts a la capella, com si afusellar innocents fos de bons cristians. Eren carregats en un camió, a vegades amuntegats, ja que hi havia nits que més de 20 persones eren assassinades de cop. El règim volia 'lugares retirados donde el ruido de las ráfagas no turbase la 'tranquilidad' de la població' E. J. Hughes. Els mal anomenats trets de gràcia però, permetien contar les víctimes als que habitaven les precàries barraques properes o tenien igualment precàries vides no gaire més lluny. El seu crim? El pitjor de tots. En la majoria dels casos simplement havia estat defensat la democràcia.

 

Coincidint amb la recuperació de la memòria del Camp de la Bota aquests mateixos dies es compleix el 80 aniversari del 26 de febrer de 1939 on van ser afusellats els badalonins Santiago Alonso Elias, José Botey Garriga, Juan Caballeria Palau, Andrés Fonts Jordà, Ramón Pròsper Querol, Gustavo Roses Casanovas o el 27 de febrer de 1939 ara fa 80 anys també ho van ser els badalonins Ramón Murtra Ramón, Joaquin Alzamora Casanovas, José Guardiola Busquet, Antonio Martínez Aguilar... i així fins a 123 persones només de Badalona, com ho va ser fins i tot el seu alcalde Frederic Xifré Masferrer, que també ho va ser un més de febrer però de 1940, justs el dia que es complia el primer aniversari del primer afusellament al Camp de la Bota.

 

Fins ara les famílies de Carme, de Santiago, de José, de Juan, d'Andrés, de Ramón, de Gustavo, de Joaquin, d'Antonio ...i de més de 1700 persones més no tenien un lloc prou digne on anar a recordar els seus morts. Durant massa temps hi havia hagut poca memòria per a tanta mort. Ara ja és possible.