Qui són els delinqüents?

PAH Badalona

Qui són els delinqüents?


twitter share   facebook share

Des de PAH Badalona ens entristeix sentir que el nostre ajuntament ha acordat, seguint els passos del candidat xenòfob del PP, anar de la mà amb les companyies elèctriques per a veure quins veïns estan punxant la llum i així denunciar-los, multar-los i tallar-los els subministraments. Ser pobre a Badalona és un delicte.

 

Creiem que això mereix una reflexió. Abans de prendre aquest tipus de decisions haurien de saber per què moltes veïnes i veïns de Badalona es veuen obligats a punxar els subministraments i, així, descobrir qui són els veritables culpables. La nostra companya Marta després de ser enganyada pel banc va acabar signant una dació en pagament. Li van dir que la deixarien en el seu propi habitatge pagant un lloguer social. No obstant això, de nou la van estafar ja que mai van arribar a formalitzar el contracte.

 

El dia que va signar la dació la van desnonar i es va quedar al carrer amb dos nens menors d'edat, un amb minusvalidessa. Aquella mateixa nit, Marta va tornar a entrar al seu habitatge -ara com a ocupa- però el banc ja havia tallat els subministraments que ella mai havia deixat de pagar.

 

Endesa no li va permetre recuperar el seu comptador, la companyia es va negar a reposar-l'hi perquè ella no era la titular de l'habitatge ni tenia contracte de lloguer. I des de llavors té la llum punxada. És la nostra companya una delinqüent?

 

L'amiga Toñi es va quedar sense treball i amb dos menors al seu càrrec. No podia pagar el lloguer a un particular i, per això, passava vergonya ja que era conscient que estava perjudicant altres persones.

 

Des de Serveis Socials no li van donar cap solució, fins i tot li van arribar a dir que si no tenia habitatge li prendrien els seus fills.

 

Es va assabentar que hi havia un pis buit a la comunitat propietat d'un banc i els propis veïns la van ajudar a entrar. Una vegada dins va poder empadronar-se, però malgrat les moltes trucades a Endesa mai va aconseguir que li instal·lessin el comptador. Va haver de punxar la llum per a poder il·luminar-se, perquè els seus fills poguessin estudiar, per a escalfar-se si feia fred... En la seva comunitat de veïns li tenen moltíssima estima, paga els rebuts de la comunitat -aquests que el banc no pagava-, neteja l'escala quan toca i ajuda en tot el que li demanen. És la nostra companya una delinqüent?

 

El nostre company Manuel va trobar un pis de lloguer i va pagar una fiança de 4.000€. La suposada propietària li va dir que passaria cada mes a cobrar i li donaria un rebut. Quan va arribar al pis va descobrir que la llum estava punxada. Va intentar canviar el comptador, però la companyia li va dir que no li ho canviarien i que li posarien una multa per tenir la llum punxada. Segons el van informar no li posarien comptador perquè ell no era el titular del pis i el contracte de lloguer no era vàlid. A més, uns dies després, es va assabentar que tenia desnonament previst, que era un ocupa i que havia estat víctima d'una màfia. És el nostre company un delinqüent?

 

En moltíssimes comunitats de veïns hi ha pisos tancats propietat dels bancs. Tancats després d'expulsar als seus propietaris perquè no podien continuar pagant la hipoteca. Veïns i veïnes nostres que es van veure  afectats per la crisi -nosaltres li diem estafa- i es van quedar sense treball i sense cap mena d'ingrés.

 

Els seus deutes amb els bancs van anar augmentant fins que aquests van aconseguir llançar-los de les seves cases per impagament dels seus deutes. No importava que haguessin estat bons clients i bona família. Els nostres veïns pel simple fet de ser treballadors sense ocupació, de ser pobres, de passar per una mala ratxa, són els que sofreixen les conseqüències d'aquesta enorme estafa que els treballadors estem sofrint.

 

Els bancs cada dia tenen més diners i no obstant això no paguen la comunitat -creant un greuge als veïns-, no paguen les derrames per millores de la comunitat, no lloguen els pisos -no oblidem que molts d'ells són de desnonaments-. Mentrestant l'habitatge s’ha convertit en una granja de bestioles, d’escarabats i el propietari -el banc- no es fa responsable de res, només espera poder continuar especulant amb un bé de primera necessitat. Són els nostres veïns delinqüents?

 

Quan passa una desgràcia alguns polítics culpen als nostres companys, als nostres veïns, als més desfavorits... Però, qui és aquí el delinqüent? Qui abandona una propietat i crea greuges als seus veïns, no és el culpable? Qui es nega a regularitzar subministraments malgrat crear inseguretat, no és el culpable?

 

Sabem que una petita part de persones que punxa els subministraments i ocupen propietats ho fan per a lucrar-se. Els mateixos veïns hem denunciat el cultiu de droga, la venda... Mà dura també en aquests casos. Aquestes persones si són culpables.

 

Ara bé, no culpem a persones pobres, que només volen tenir un habitatge digne i en les millors condicions de seguretat, de ser delinqüents per haver-se vist obligades a entrar en un habitatge desocupat propietat d'un banc o d'un fons voltor. La funció principal d'un habitatge ha de ser la social, no l'especulativa. Així es recull en les lleis.

 

Per això, els demanem als responsables polítics que vagin realment a l'arrel del problema. Multin als bancs -o millor expropien els seus pisos deshabitats- si abandonen les seves propietats. Obliguin les companyies subministradores a complir la llei i al fet que tinguin les seves xarxes en condicions segures i que ajudin les persones més vulnerables.

 

PAH Badalona els demanem que reflexionin, que no es moguin per a guanyar vots, que no enfrontin als veïns, sinó que els ajudin, que els escoltin i que s'enfrontin als veritables responsables del problema.

 

PAH Badalona manifesta la seva voluntat de participar, juntament amb les administracions, en la solució dels problemes i s'ofereix per a actuar preventivament i evitar tragèdies com la de la vigília de reis i, també, per a aconseguir que situacions com les exposades no tornin a succeir a la nostra ciutat. És difícil poder viure amb dignitat si no es tenen cobertes les necessitats més bàsiques.