Camins escolars, una oportunitat d’autonomia pels infants

Raquel López

AFA Escola Jungfrau

Camins escolars, una oportunitat d’autonomia pels infants


twitter share   facebook share

Els camins escolars neixen com a concepte al 1970 en què diferents ciutats europees els plantegen com una eina per reduir els accidents en les zones properes a les escoles. Posteriorment, s’ha anat desenvolupant i vinculant a l’augment de l’autonomia dels infants com un dret inherent al seu creixement  i a la mobilitat sostenible dels pobles i les ciutats.

 

Per què hauríem de posar en valor els camins escolars? La nostra societat té un discurs molt paternalista dels menors, on aquests són objecte de grans atencions i esperances però ha descuidat que la infància i la joventut tinguin cabuda en l’espai públic: parcs encerclats amb tanques, senyals de prohibit jugar a pilota, una certa visió negativa dels joves que ocupen la via pública... Tanmateix, hem oblidat que caminar és la forma natural de desplaçar-se i que té beneficis per a la nostra salut tot i que hem sabut posar de moda hàbits saludables com el nòrdic walking o el running gràcies a grans marques comercials.

 

L’autonomia dels infants per desplaçar-se per la via pública preocupa molt a les famílies perquè ho relacionem amb la seguretat dels nostres carrers i amb la nostra necessitat de protegir la pròpia descendència. En aquest sentit, destacaria les paraules del pedagog italià Francesco Tonucci en relació a l’entorn escolar “no es pot garantir que mai passi res, atès que el risc hi és al espai públic i a la vida mateixa” i especificava que un infant era capaç als 8 anys d’anar sol a l’escola.  Un risc a Badalona massa elevat hores d’ara, la setmana passada un pare va ser atropellat i ferit greu al km.0 d’un camí escolar.

 

Les administracions tenen l’obligació de minimitzar aquests riscos amb una política que aposti per la mobilitat sostenible: planificant no per millorar el trànsit de vehicles sinó pensant en construir una ciutat per a les persones. Els mitjans de comunicació també tenen una responsabilitat subsidiària ja que l’impacte de determinades notícies sobre la infància augmenta la nostra percepció d’inseguretat a l’espai públic. La conseqüència més immediata, infants i joves amb dificultats per accedir autònomament a les escoles, poques possibilitats que juguin als carrers, poques possibilitats d’explorar els món que els envolta sense la mirada d’un adult. Una ciutat on els col·lectius que fan més ús del desplaçament a peu són les dones, els infants, la gent gran i les persones vulnerables econòmicament, és a dir, els col·lectius més invisibilitzats en la planificació urbanística. Gestionar correctament un camí escolar, fer-lo segur, suposaria no només una millora pels entorns escolars sinó per tota la ciutadania.

 

Des del camí escolar dels Romans, demanem a l’Ajuntament:

  • Delimitar zones de velocitat limitada i/o posar elements decoratius a la vorera de l’escola deixant un aparcament Kiss and Go per a dos vehicles al carrer Agustí Montalt.
  • Tancar a les hores d’entrada i sortida de l’escola el carrer Rector per evitar accidents i donar prioritat als infants que acudeixen diàriament per aquesta via.
  • Millorar la il·luminació i l’amplada de la vorera de carrers com el de vila val-llebrera.
  • Fer provisió de voreres continues on sigui el vianant el que tingui prioritat per davant del transit rodat.
  • Fer orelles en alguns passos de vianants per tal de reduir el desplaçament del infant o de la persona gran entre vorera i vorera.
  • Posar pas de vianants en algunes cruïlles perilloses com ara la confluència del carrer torrent de batllòria/camèlies/ vila val-llebrera.
  • Regular sobre els vehicles de mobilitat personal (rodes, plataformes i patinets elèctrics) i crear una xarxa de carrils bici (Badalona és la única ciutat que en comptes de guanyar-ne en perd) que eviti la pèrdua de transitabilitat de les voreres als vianants.
  • Tornar a convocar la taula de mobilitat sobre camins escolars per continuar construint tots els agents implicats i que no quedin només els camins en una pintada al terra i una inauguració.

 

Demanem  que les escoles continuïn el treball per fomentar l’autonomia, explorant col·lectivament el carrer i l’entorn més immediat al centre i formant els alumnes en educació viària.

 

Demanem que les famílies, siguem més conscients de l’ús que fem del vehicle privat, posem en valor l’anar a peu o en bici i tirem endavant projectes engrescadors per la canalla al voltant dels camins escolars com per exemple, el pedibus o les multes simbòliques.