Què mou Badalona?

Promoció del Transport Públic Barcelonès Nord

Què mou Badalona?


twitter share   facebook share

La ciutat de Badalona malauradament continua a la cua de les ciutats del nostre entorn en quant a l’aplicació de polítiques de mobilitat sostenible. Mai s’ha afrontat el tema de la gestió de la mobilitat com una prioritat ni una peça estratègica en les polítiques públiques. I això ens situa en una posició molt dèbil ja que encara avui s’ha de lluitar per defensar mesures bàsiques en termes de seguretat, accessibilitat o promoció de la mobilitat sostenible.

 

Si bé tots els grups municipals van aprovar fa més de 5 anys el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, que marcava un calendari d’actuacions a realitzar durant un període que ja ha finalitzat, fent un ràpid repàs del pla d’acció no s’han realitzat ni el 10% dels objectius marcats.

 

Cada cop més és la ciutadania qui s’implica i es mou per un canvi de model en la mobilitat de la ciutat. La Massa Crítica que demana una xarxa segura i connectada de carrils bici a la ciutat complementada amb aparcaments segurs; les entitats de persones amb diversitat funcional i les associacions de veïns que demanen millores en l’accessibilitat i la mobilitat en barris amb grans pendents dels districtes 2 i 4; les  AMPA’s i els centres educatius que demanen més seguretat al voltant de les escoles i una xarxa de camins escolars segurs; agrupacions ciutadanes que, amb l’economia social com a eina, fomenten el cotxe compartit com Som Mobilitat; el veïnat del Centre que reivindica que es respecti una de les primeres illes de vianants de Catalunya; els afectats i afectades que viuen al voltant de la C-31 i demanen una reducció del trànsit i la velocitat a la via; la FAVB quan reclama l’ampliació de la xarxa de metro a més barris de la ciutat i la connexió amb Santa Coloma a través de la prolongació de la L1; els veïns i veïnes del Front Marítim i la Mora que reclamen una millora del transport públic i la prolongació del tramvia des de Sant Adrià.

 

Reivindicacions diverses i de tots els barris que es troben amb un mur infranquejable, el desinterès per part de polítics de tots els colors i administracions per abordar-les.

 

La ciutat de Badalona, en matèria de mobilitat, és mereix molt més. A nivell de comunicacions amb l’exterior s’ha de lluitar per l’ampliació del metro i tramvia a la nostra ciutat. També una connexió dels carrils bici en un marc metropolità i apostar per aquest mode amb elements de suport (bicibox, bicing...). A nivell intern el transport públic de superfície, l’autobús urbà i suburbà, ha de gaudir de prioritat davant el vehicle privat, amb una eficient xarxa de carrils bus, prioritat semafòrica i les parades accessibles.

 

I l’assignatura pendent i més important de totes: cal dignificar l’espai públic per al vianant. Es necessita recuperar l’espai que el vehicle ens ha privat de la ciutat: un espai de socialització. Més peatonalitzacions, voreres que permetin fer un ús social del carrer, garantir la plena accessibilitat per a tothom, crear eixos verds i lliures de fums... En definitiva fer que la nostra ciutat tingui una escala humana volcada a les persones i no dissenyada des d’un punt de vista d’enginyeria de trànsit.

 

Des de Promoció pel Transport Públic seguirem reclamant un canvi de model de mobilitat que posi les persones i les formes de mobilitat més esteses en el centre de les polítiques de mobilitat. Aprofitant la campanya electoral és el moment que tots aquests moviments reclamem ser escoltats i que Badalona pugui avançar en mobilitat sostenible com han anat fent els municipis del nostre entorn els darrers anys. Ja no és qüestió d’esperança, és qüestió de supervivència.