Tenim poques masies a Badalona com la masia de Ca l’Andal. Del segle XV, construïda sobre un mas romà on s’hi produïa vi, va ser un edifici d’importància eclesiàstica durant l’Edat Mitjana. Va acollir representacions teatrals, va ser rectoria fins l’any 1686 on s’hi recollien els delmes i les primícies, s’hi cultivaven vinyes i, a més, és encara situada en una zona cèntrica entre barris. Forma part d’un conjunt patrimonial ben particular, on hi conviu amb vestigis industrials, com la fàbrica adjacent, i l’entrada a una mina d’aigua, la Mina del Comú (1780), que bastia d’aigua a Dalt la Vila.
És un dels conjunts patrimonials amb més història, pel que fa al recorregut històric i cultural de Badalona. I si afegim que el barri que el regenta necessita un equipament sociocultural des de fa més de quatre dècades, com és que les institucions no han mogut cel i terra per conservar-lo?
Tenint present el seu valor històric i cultural, sembla increïble pensar que les institucions no moguin cap dit per conservar Ca l’Andal i el seu conjunt patrimonial. Però, al cap i a la fi, és quelcom que ha passat sovint a la nostra ciutat, com per exemple, amb el Pont del Petroli. Ara vindicat i valorat per totes les formacions polítiques, amb medalles que tothom es col·loca, aquest símbol badaloní va ser anys enrere un objectiu de les màfies especulatives de l’asfalt i l’enderroc que hi ha a la ciutat i que tenen més poder que cap dels partits que governen, sovint per conveniència i butxaca de qui governa, és evident. Va ser la lluita de la gent, l’abanderament popular, qui va aconseguir que es preservés.
És aquest moment el que viu el barri de Bufalà i la ciutat de Badalona en la defensa d’aquest conjunt patrimonial. Tenim ben clar, amb l’experiència de les reunions amb els caps de govern i les àrees respectives que han passat per Badalona els darrers cinc anys, que només la força popular salvarà Ca l’Andal, la fàbrica i la Mina del Comú.
Cada vegada més persones són conscients d’això i s’uneixen al reclam de salvar Ca l’Andal. Des de fa tres anys, i agafant el relleu d’altres moviments al barri de Bufalà, reivindiquem aquesta masia per al barri i la ciutat. No volem que pateixi el destí de la majoria de masies de Bufalà, com la que li’n dóna el nom, i la ciutat, que són perdudes per sempre. Volem que es comenci a rehabilitar, contradient la dita, per la teulada, que amb el temps es va deteriorant per les filtracions d’aigua. Cada cop som més i ens preguntem: “Quanta gent cal per què l’Ajuntament ens escolti?” Essent conscients d’això i que alguns acords han caigut en paper mullat, tenim clar que només nosaltres salvarem Ca l’Andal. I farem el que calgui perquè sigui possible. Si no ens escolteu quan parlem amb vosaltres als despatxos, ens sentireu cridar als carrers.
El futur i un altre Sant Jordi reivindicatiu
En una reunió mantinguda amb l’Ajuntament de Badalona el darrer dilluns 8 d’abril, sembla proper un possible acostament de posicions sobre la teulada, protecció de la qual portem reclamant els darrers tres anys, i la preservació del conjunt patrimonial de Ca l’Andal, en concret, la fàbrica i la Mina del Comú. Ara bé, ens hi mostrem escèptics fins que no veiem signat el compromís de protecció i reparació de la teulada, i conservació de les dues parets principals de la fàbrica, ja que no seria el primer acord que infringirien o se n’oblidarien, com ha succeït amb l’acord del 2017 sobre el mur perimetral. Aquest acord preservava el mur en la seva totalitat però el canvi de govern, unes memòries ben poc entrenades i la manca de cap paper signat, el van fer caure en l’oblit, segurament, per conveniència.
I mentre la campanya electoral torna a situar, com cada quatre anys, Ca l’Andal en el panorama polític de la ciutat, els i les activistes que defensem Ca l’Andal seguim a peu de carrer, des de l’anonimat. Seguim amb parades informatives i tallers per al veïnat de Badalona i, un cop més, també celebrarem Sant Jordi.
Davant del Parc de Can de Barriga, al barri de Bufalà, sortirem el dissabte 27 d’abril, d’11 a 14 h, a celebrar el quart Sant Jordi consecutiu. Farem tallers per a totes les edats, contacontes, informarem sobre l’estat de la masia i les negociacions, el grup de rol de Bufalà farà activitats i comptarem amb la participació del grup de Recreació Històrica de Badalona.
Creiem que la Diada de Sant Jordi és el dia perfecte per reclamar la rehabilitació de la masia de Ca l’Andal ja que hi volem un equipament sociocultural per a la ciutat i Bufalà. Situarem, un cop més, en una diada cultural, un reclam cultural i històric per a Badalona: la preservació i adequació d’una masia del segle XV, de les més antigues de la ciutat, amb un passat ben particular i rodejada de vestigis històrics de diferents èpoques, quelcom que fa augmentar la seva importància.
Si tu també t’estimes la masia de Ca l’Andal, o l’acabes de descobrir ara, i vols ajudar a salvar-la, posa’t en contacte amb nosaltres. Escriu-nos o participa dels actes que fem! Entre tots els badalonins i badalonines, aconseguirem salvar-la!
