Roda el món i torna al Born

Jordi Gonzalo

Periodista

Roda el món i torna al Born


twitter share   facebook share

Fa una setmana que ha començat la campanya electoral per escollir nou consistori a Badalona. Unes eleccions de les més emocionants en dècades. Potser la que és més incerta des de la reinstauració de la democràcia. Com fa quatre anys és difícil arriscar-se a avançar qui aixecarà la vara d’alcalde. Però la novetat és que també es fa molt difícil apostar quin partit guanyarà les eleccions. I més, veient com han evolucionat els esdeveniments els darrers mesos.

L’especificitat de la llei estableix que l’alcalde o alcaldessa serà aquell regidor o regidora que obtingui la majoria dels vots del plenari, almenys 14, encara que no hagi guanyat les eleccions (cas de Dolors Sabater l’any 2015). Si cap representant obté 14 vots automàticament és alcalde o alcaldessa el cap de llista de la força més votada a les eleccions (cas de Xavier Garcia Albiol el 2011). És per això que és tan important aconseguir ser la força més votada, perquè si no hi ha majoria alternativa, guanyar les eleccions vol dir fer-se amb l’alcaldia.

Les eleccions a Badalona vénen marcades per la moció de censura que ara fa 11 mesos va portar Àlex Pastor a l’alcaldia gràcies als suports de PP i Ciutadans. Aleshores algú ho podria valorar com una bona jugada del PSC (o més concretament de Pastor) per assegurar-se la supervivència política. El PP s’hi va avenir perquè en aquell moment preveia una campanya com li convenia: de perfil baix, amb poca participació i un PSC que reforçat podia robar vots a Guanyem. Però han passat moltes coses i tot ha canviat. Entre elles el que ningú preveia: la moció de censura del PSOE al Congrés dels Diputats. Una moció de censura de caire oposat a la de Badalona. Pedro Sánchez va aconseguir la presidència del govern espanyol aixecant la bandera del progressisme, el diàleg i la lluita contra la corrupció. Mentre això passava, a Badalona el PSC defenestrava el govern d’esquerres gràcies al PP i Ciutadans.

Per si això no fos poc, fa uns dies s’han celebrat eleccions generals, que han estat polaritzades entre l’esquerra i la dreta, sense matisos i amb tots els partits clarament posicionats. La defensa de l’essència de l’esquerra i el discurs contra la dreta han fet el PSC guanyador a Badalona. Però són uns resultats que condicionen i molt els socialistes badalonins. Els crits de “Con Rivera, no!” que sonaven el carrer Ferraz de Madrid encara ressonen a la seu dels socialistes badalonins.

Això fa que s’arribi a les eleccions municipals amb un escenari completament diferent al de fa un mes. I totalment oposat al de fa 11 mesos. Curiosament, però, no és tan diferent al de fa quatre anys. Allò que es coneix com roda el món i torna al Born. Amb l’electorat completament mobilitzat (més coincidint amb les eleccions europees amb Junqueras i finalment també amb Puigdemont com a caps de llista) i polaritzat entre dreta i esquerra.

Les eleccions municipals, com fa quatre anys, seran un plebiscit al voltant de la figura de Garcia Albiol i les polítiques del PP. I, sobretot a causa de les eleccions generals, amb una divisió clara entre blocs, que condicionarà el PSC d’Àlex Pastor. És  dir, un bloc amb PP, Ciutadans i l’extrema dreta (si acabés entrant al consistori) i en l’altre, les formacions d’esquerres (més Junts per Catalunya). O dit d’una altra manera, o Albiol o el líder o lideressa de la força progressista més votada, en cas que alguna formació d’esquerres guanyi les eleccions.

La gran incògnita és què passarà si Albiol guanya les eleccions, però no pot arribar a la majoria absoluta dels vots al ple. Fins fa un mes, semblava evident que seria alcalde gràcies el suport actiu o passiu del PSC. Però la lectura de les eleccions generals és molt clara i si el PSC dóna l’alcaldia al PP, es condemnarà a la marginalitat política durant anys. Ni tan sols demanant el cap d’Albiol seria suficient. Per tant, només queda l’opció d’una entesa entre Guanyem i el PSC. Com es resoldrà, dependrà molt dels resultats i de la diferència de regidors entre les dues formacions.

Efectivament són les eleccions més incertes potser des de la reinstauració de la democràcia. L’alcalde pot no acabar sent ni Albiol ni Sabater ni Pastor. No s’ha de descartar que s’acabi investint el que seria el quart alcalde en quatre anys. I qui sap, amb qui es tancaria un cercle històric.