Què passa amb La Riera?

Rosa Trenado

Candidata nº2 Badalona en Comú Podem

Què passa amb La Riera?


twitter share   facebook share

La Riera és el nom triat per la comunitat educativa del nou institut situat provisionalment en uns mòduls instal·lats al parc de ca l’Arnús.

 

Any rere any, aquí i allà, les famílies de la zona d’influència de secundària obligatòria a la que estan adscrites les escoles dels barris situats des del carrer Ponent fins a Montgat, venen denunciant la manca de places, tant a infantil com a primària i secundària, d’aquest territori.

 

Per tant, és un problema conegut per tots aquells que han tingut responsabilitat de govern a la nostra ciutat i també a la Generalitat.

 

És cert que tenen més responsabilitat els que ens han governat abans d’aquest últim govern. Com també és cert que després de la inhibició respecte a aquest problema del govern de l’Albiol, el govern que s’autoanomenava del canvi tenia a les seves mans la possibilitat de recuperar part del temps perdut i posar el tema de l’educació com a prioritat principal de la seva acció.

 

Malauradament, van perdre tres anys sense cap actuació concreta més enllà de les bones paraules i, això sí, van culpabilitzar els governs anteriors de la manca de planificació educativa. A Badalona també som especialistes a culpar a altres de les nostres limitacions i els nostres fracassos.

 

És vergonyós que en ple segle XXI, a Badalona, encara hi hagi famílies que no saben on aniran els seus fills el proper curs escolar i, el que és més greu, hagi centenars de nens i nenes escolaritzats en barracons, eufemísticament anomenats mòduls, des de fa més de deu anys.

 

El catàleg de problemes existents a Badalona tothom el coneix des de fa alguns anys. La manca d’inversió per part del govern de la Generalitat per construir noves escoles i les retallades a l’educació pública, fan que a Badalona l’escola pública sigui la ventafocs de tots els serveis. En aquest cas, un servei com ho és l’educació essencial per garantir la igualtat d’oportunitats.

 

Hi ha qui insisteix en la necessitat de planificar els problemes que tenim a Badalona en matèria educativa i també en altres serveis. Si bé podríem estar d’acord, això em recorda allò de crear una comissió per resoldre un problema i el que en realitat necessitem és, primer de tot, atendre les urgències que ja coneixen.

 

Parlant d’urgències, si ens trobéssim amb un malalt en una situació límit i el portessin a l’hospital, què pensaríem si ens diguessin els metges que es crearia una comissió per estudiar el problema i després decidir que s’ha de fer i que, mentrestant, podien tornar-lo a casa?

 

A Badalona, les urgències en matèria educativa, des de les escoles bressol fins a l’ensenyament secundari així com el problema de la gratuïtat dels llibres de text i el material escolar, ho tenen clar les entitats educatives i les socials que treballen als barris i volen aconseguir millorar les condicions de vida del veïnat amb serveis de qualitat.

 

L’Ajuntament també coneix l’evolució demogràfica així com la distribució geogràfica de la població. Per tant és lògic pensar que, en funció de l’increment de la població en determinades zones, també es pensi quan es construeixen nous habitatges que s’han de reservar espais per equipaments de tot tipus. Només així s’evitarà convertir aquests territoris en barris dormitoris.

 

La Generalitat també sap i reconeix el deute històric que té amb Badalona.

 

Si tots són coneixedors de les mancances que hi ha a Badalona i també saben com s’han de solucionar, com s’explica que es continuï amb la improvisació i la solució impliqui eliminar serveis en els centres per habilitar-los com aules o bé s’instal·lin “bolets” en les zones d’esbarjo o en espais no adequats?

 

Més enllà de les declaracions en defensa de l’accés universal a una educació pública de qualitat, que garanteix l’equitat, la igualtat d’oportunitats i la inclusió educativa, es necessiten fets i cadascú ha d’assumir la seva responsabilitat i actuar per sortit d’una situació més pròpia de la dècada dels anys setanta del segle passat que no del segle  XXI.

 

Les nenes i els nens de les escoles d’infantil i primària de Montigalà, Port, Ventós Mir,... els adolescents dels centres de secundària Ventura Gassol, La Riera,... els infants de les escoles bressol -una a cada districte- quant han d’esperar més?

 

Si tenim edificis en desús, perquè no es rehabiliten i s’acondicionen com a centres educatius o culturals?