Per què és alcalde Àlex Pastor?

Jaume Oliveras i Costa

Escriptor

Per què és alcalde Àlex Pastor?


twitter share   facebook share

18/06/2019

 

Talment, sembla una anomalia. La darrera consulta electoral va donar uns resultats que senyalaven les adhesions (38%) i els rebutjos (62%) a García Albiol, el perspicaç candidat popular que va saber marcar territori: o jo o els altres. En la segona volta, tot conduïa a discernir entre dos candidats, el mateix García Albiol i Dolors Sabater, la candidata més votada dels que no volien un govern del Partit Popular. En aquest escenari, Sabater tenia les de guanyar.

 

Però des de la mateixa nit electoral algú es va sortir del guió. Sense donar explicacions del perquè, Àlex Pastor va reclamar la seva candidatura, malgrat haver quedat en tercer lloc a una bona distància de Sabater. Situat en aquest mantra, no canviaria el discurs, ell era el candidat per barrar el pas als populars i, si Albiol arribava a alcalde, seria culpa dels altres. I no pensava retirar la candidatura, ni tan sols negociar amb les altres forces polítiques. O ell o el diluvi.

 

Contra tota lògica, el Partit Socialista es tancava en un fals relat sense relat, convidant els partits del bloc progressista a una partida de ruleta russa, sempre confiant que podia manipular la pistola. Potser, personalment, Pastor no tenia altre remei quan la recuperació que els socialistes havien tingut a tot el país, a Badalona era més matisada. Resistir per sobreviure i aconseguir l'alcaldia contra tota racionalitat i legitimitat electoral. La lògica del triler.

 

Em consta que les executives dels partits intentaren debatre amb els socialistes i que, fins i tot, hagueren trobades informals per desencallar la qüestió, però tot xocà amb la cara de pòquer de la direcció socialista. Com els nens a la Nit de Reis, volien el joguet més gran, fins i tot amenaçant en tirar-ho tot pel balcó. I la gent del carrer començava a posar-se nerviosa, mentre s'estenia el missatge que tot abans que Albiol, encara que es regalés la vara d'alcalde a qui no havia fet mèrits per tenir-la.

 

Quan els socialistes tancaven files i feien impossible el diàleg, un trenat exercici de responsabilitat conduïa la Badalona Valenta (Guanyem, Esquerra i MES), Comuns-Podem i JxCat a regalar la vara d'alcalde a Àlex Pastor, sense cap contraprestació. Era complimentar el compromís democràtic de barrar el pas al Partit Popular i contribuir a que mai més García Albiol fos alcalde de Badalona. Pastor no feia res per guanyar la partida però estava clar que Albiol l'havia de perdre.

 

El dia 15, al Saló de Plens Ciutadà no es va respirar bon ambient. Quan un campionat es decideix als penals, no sempre guanya el millor; i hi havia una certa sensació de derrota. Els discursos no passaran a la història i una creixent preocupació es respirà entre la gent que mirava el balcó de la Casa de la Vila. Costarà refer les confiances malmeses i potser la ciutat pagarà la factura d'algunes insensateses.