D’entre tots els corrents, modes i sagraments que ens han envaït sobre la qüestió de l’alimentació, el que més m’agrada és el que assenyala la necessitat de menjar productes de proximitat. Menjar tomàquets del Maresme i avellanes del Baix Camp és més sostenible i més ecològic i, sobretot, més lògic. I, a sobre, els tomàquets i les avellanes tenen més gust de tomàquets i d’avellanes, no cal dir.
Ets el que menges, diuen els que prediquen una dieta sana, i probablement tenen raó. Doncs –des del meu punt de vista- encara és més veritat que Ets el que llegeixes. I això serveix per a la literatura, però també per a la informació. I en aquest terreny, també, cal donar prioritat a la informació de proximitat. Saber què passa a Nova York, al Kurdistan o a Cuba i, sobretot, entendre per què passa, és molt recomanable. Però saber i entendre què passa a la nostra ciutat, per què passa, és imprescindible.
Badalona és una ciutat gran, diversa ,complicada, que vol ser integradora i cohesionada i que defensa amb ungles i dents la seva identitat. Conèixer-nos és una eina bàsica per aconseguir-ho.
