Carla Quintana - 26/03/22
Rosa Carbonell és gestora de polítiques culturals i directora d'escena i dramatúrgia, especialitzada en la creació d'arts de carrer. Professionalment, s'ha dedicat a la dinamització sociocultural i les arts escèniques, encapçalant diversos projectes des dels teatres, els centres cívics, o fins i tot, des de la presó La Model de Barcelona. Es defineix a si mateixa com a 'activista dels drets culturals' que pretén la transformació social.
De fet, la Rosa Carbonell és cofundadora de l'entitat social 'Teatre la Llavor', que vetlla pel dret a la creació artística de les persones en situació de vulnerabilitat. ‘Seres queridos' és l'obra que va escenificar amb els residents afectats pel VIH/sida de Can Banús i que va obtenir el premi de les Guineuetes de l’any 2020, atorgat pels Amics del Teatre Zorrilla. Seguint en aquesta línia, com a actual programadora teatral de El Círcol de Badalona, s'ha encarregat de planificar una temporada del 2021-22 compromesa amb els valors de conscienciació del feminisme, la solidaritat i els drets humans.
Ets la responsable de la programació teatral de El Círcol des de juliol del 2021. Creus que la teva incorporació ha contribuït a fer un canvi qualitatiu en aquest temps?
Considero que fins ara s'havia fet molt bona feina. La persona que abans ocupava el meu càrrec ho va tenir molt difícil per les restriccions de la Covid en el sector cultural. Ella ja apuntava cap a aquesta línia de perspectiva social. Ara que he agafat el seu relleu i que sembla que la pandèmia va afluixant, he tingut la sort de poder posar en pràctica la cultura en la qual jo fermament crec. És a dir, a mi la cultura ‘per se’ no em serveix, m'interessa quan és útil per transformar socialment. Allò en què crec com a valor de vida sempre intento aplicar-ho a la meva feina. De forma que també aprofito els coneixements que tinc sobre gestió cultural, perquè també estiguin al servei d'aquest canvi.
En una ciutat diversa com és Badalona, penses que la gent està entenent el que tu proposes amb la programació teatral de El Círcol?
Doncs, segur que hi ha gent que sí i altra que no. Realment em sembla que em quedo satisfeta si jo entenc el que estic fent, perquè llavors li trobo sentit: sé cap a on vull anar i quin és el següent pas. Si la gent que ve a El Círcol habitualment o de forma puntual, comprèn el que proposo, ni que sigui una part, ja n'estic satisfeta. Mentre que el públic entengui la particularitat de cada cosa que ve a experimentar, això ja és profitós.
Ets cofundadora de la iniciativa social ‘Teatre La Llavor’. De fet, amb l'obra 'Seres queridos', interpretada pels residents de Can Banús, vau guanyar el premi Guineueta del 2020. Com es pot mesurar l'impacte social de projectes comunitaris com aquest?
Jo sé que amb ‘Teatre La llavor’ i altres projectes semblants es dóna un impacte social i visibilitzador molt evident. El que costa, potser, és com quantificar aquest efecte en el públic si són situacions que no viu directament. Però tant per mi, com pels usuaris, les persones que participaven en el taller i els educadors socials de Can Banús i la Fundació Acollida i Esperança, ens era molt fàcil veure els bons resultats. Diàriament, constatàvem com després de cada sessió teatral, canviava el grup i la vida dels participants. És un procés molt positiu en la transformació vital de persones que vénen d'experiències d'exclusió social molt dures.
Hi ha una percepció que a Badalona la cultura no està molt democratitzada, per qüestions de polarització social i econòmica als barris més perifèrics. Com revertir aquesta tendència i fer que la gent s'interessi?
Això que comentes és molt difícil, però hi penso moltíssim. Més enllà de El Círcol, com a activista social i cultural parlo molt sovint dels drets culturals. És important que siguem conscients dels nostres drets per accedir a la cultura: tant per crear artísticament com per participar de la vida cultural o gaudir dels esdeveniments de la ciutat.
Dret a la cultura
Els drets culturals són essencials per explicar i compartir la nostra identitat, independentment de quins siguin els nostres estudis, la nòmina que cobrem, el codi postal, l'edat o el gènere. Des de El Círcol tenim una capacitat limitada, perquè som una entitat sense ànim de lucre i fem tot el que podem per defensar aquesta lluita democratitzadora. Però, al final, és responsabilitat de l'Administració posar en pràctica unes polítiques culturals que facilitin el canvi de paradigma de la cultura com a privilegi, a la cultura com a dret.
L'ajuntament té un paper clau en l'impuls de les polítiques culturals, tot i que Badalona no té uns pressupostos municipals aprovats des del 2019. Creus que l'actual govern podrà implementar mesures concretes per revifar el sector cultural?
A diferència d'altres municipis com Barcelona, fa molts anys que Badalona no compleix amb els mínims culturals: tenir centres cívics en funcionament, promoure programes de suport a la creativitat, o fins i tot, mantenir tancades algunes biblioteques des de fa anys, com és el cas de la central de Can Casacuberta. A mi m'agradaria tenir l'esperança, que algun govern tingui prou sensibilitat per entendre que això, la cultura, és també és una matèria de drets. Tinc la sensació que moltes vegades els governs es prenen les qüestions culturals com anècdotes. Amb 'els diners que sobrin' ja es farà el que sigui per planificar un calendari per les festes majors, la cavalcada de reis, el carnestoltes i poc més... Ja dic, esperances amb cap govern, no gaires. Desigs, moltíssims, de què en algun moment les coses comencin a canviar a Badalona.
Però, malgrat la mancança d’unes polítiques més específiques i efectives, les entitats culturals de la ciutat fomenten la solidaritat i la cooperació per mantenir-se actives. Com de necessària és la cooperació intersectorial? Des de quins àmbits creus que es podria fer amb la cultura?
Hi ha un àmbit concret del qual he parlat i és la col·laboració entre cultura i salut. La cultura pot influir positivament en la salut de les persones, de manera preventiva i ajudant a la curació de molts trastorns mentals o de casos complexos com l'Alzheimer.
Agermanar cultura i salut...
A més, Badalona és una ciutat pionera en el sector de la salut. Per tant, aprofitem-ho, ara que tenim un teixit cultural pel que fa a entitats i artistes, bastant potent. Però també podria haver-hi altres unions interessants, com la cultura amb el món de l'hoteleria, la tecnologia o la ciència. Hi ha tantes possibilitats per explorar, que altres municipis ja estan desenvolupant... Ara bé, es tracta que nosaltres hi posem la mirada i l'energia.
Actualment, formes part d'una comissió que treballa per la creació d'un festival d'arts de carrer a Badalona. Ens pots avançar en què consisteix aquesta iniciativa?
És un projecte que ja fa temps que portem engegant des de El Círcol, però no va ser viable per la Covid i una sèrie d'entrebancs. Quan entro a l'entitat a finals de juliol se'm planteja el repte per intentar fer-lo possible.
Festival de teatre de carrer a Badalona
De moment, ens hem organitzat de forma totalment altruista, en una petita comissió col·legiada de programació, per presentar a l'ajuntament com d'important i positiu seria impulsar el festival per a la ciutat. Considerem que a Badalona tenim una molt bona base d’artistes de carrer que guanyen premis a nivell internacional. I és una cosa de la qual ens hem de sentir orgulloses i fer-la marca de ciutat. A més, el teatre de carrer és un dels gèneres que més democratitza la cultura, ja que podem accedir-hi independentment dels nostres recursos i les nostres diferències.
Es podria dir que esteu plantejant el projecte, però, teniu decidida alguna temàtica o quan es podrà celebrar?
La nostra intenció és que aquest estiu poguéssim fer una primera prova de festival, tot i que fos només d'un sol dia. Estem a l'expectativa de com ressona dins de l'ajuntament, per veure si és viable. Però necessitem aliats per fer-ho, perquè ni podem ni volem fer-ho soles com a El Círcol. La idea seria fer un festival amb espectacles professionals i també amb aportacions diverses en les quals estem pensant. Hi hauria diferents línies artístiques a les quals es donaria veu. Per això, hem proposat a l'ajuntament que hi hagi una residència artística a El Círcol, perquè noves companyies o creadors de teatre del carrer puguin assajar per estrenar aquest festival.
Parles de la importància de tenir una residència a El Círcol. Consideres que des de l'Administració s'haurien d'oferir més espais per a la producció artística? Podria ser una oportunitat la reconversió de La Mobba en fàbrica de creació?
Quant a la residència artística de El Círcol, es tractaria d'allotjar temporalment a grups que necessitin un espai gratuït per elaborar una peça a canvi que quan finalitzin, ofereixin el procés creatiu al públic. A altres municipis, és la mateixa administració la que disposa de residències artístiques a través de convocatòries públiques. A Barcelona es fa moltíssim als centres cívics o les fàbriques de creació com la Nau Bostik, que rep subvencions de l'ajuntament.
Debat sobre la Mobba, essencial
Per això el debat sobre La Mobba hauria de ser essencial per a Badalona, ja que somiar amb l’equivalent de la Nau Bostik aquí, seria el paradís. El govern ha de ser conscient que hi ha una manca d'espais públics que garanteixin els drets de creació i difusió culturals. Malgrat tot, si anéssim cap a una proposta menys ambiciosa, el mínim seria complir amb l'obertura de centres cívics, ja que són punts nuclears en la promoció d'activitats socials i culturals.
Ara posem el focus en les persones que treballen per indústries culturals i creatives. A banda de les condicions de precarietat econòmica que pateixen, si analitzem quina és la seva salut física i mental, la situació també és preocupant. Com és el treball de la gent que fa possible la cultura?
Jo penso que la situació més precària és la dels creadors i creadores, són els que reben menys suport institucional dins de l'ecosistema cultural. Sempre han estat els més dèbils, però la seva tasca és importantíssima: la creació és allò que consolida la nostra identitat en relació amb la societat. És inevitable tenir la sensació que cada cop es fa més impossible dedicar-se professionalment al món de la creació. Si en els últims temps la situació ja era precària, ara coneixes a molt poca gent que realment sostingui al llarg dels anys la seva professió com a artista. A més, detecto que molts dels que sobreviuen vénen de classes socials benestants, tenen un suport i una xarxa darrere pels moments de debilitat. A mi això em fa molta pena i ràbia, hi ha molt talent i tots hauríem de tenir la mateixa veu.
Si afegim una perspectiva en clau de gènere, aquesta situació de vulnerabilitat econòmica s'hi veu agreujada per a les treballadores creatives. Creus que la teva trajectòria s'ha vist travessada per les desigualtats del gènere?
No per ser dona creadora i tenir una pitjor posició econòmica, ens ha de ser més difícil sobreviure als anys. És per això que és tan important que les polítiques culturals amb perspectiva de gènere garanteixin un accés paritari a tothom que pugui crear contingut cultural. En el sector de la direcció d'escena, quan assumeixes rols de lideratge les coses sempre són una mica més complicades per a les dones. Però també m'ha passat com a gestora cultural, quan he ocupat espais de certa responsabilitat. El fet de ser una dona t'ho posa el doble de difícil: se'ns pressuposa dolces i empàtiques, però gens dirigents. Tanmateix, a mi això em genera més ganes de fer la meva feina. No necessito convertir-me en un home per fer-ho bé, simplement necessito les meves qualitats.
29/05/23
Albiol aconsegueix la majoria absoluta a Badalona en obtenir 18 dels 27 seients del ple
27/05/23
Mor als 89 anys Màrius Díaz primer alcalde democràtic de Badalona després del franquisme
26/05/23
Guanyem fa un vídeo versionant una cançó de Rosalia adaptant el contingut a Badalona
26/05/23
Sense places Badalona convoca concentració a les 17 hores a plaça de la Vila reclamant places a educació pública mantenint ràtios.
