Redacció - 02/05/22
A la presentació de la pel·lícula s'ha anunciat la presència del seu director: Ernesto Fontán. Aquesta és precisament l'òpera prima d'Ernesto Fontán: Tarará, la història de Txernòbil a Cuba, resulta valuosa perquè fa visibles uns successos sobre els quals no hi ha gaire informació, o bé es troba atomitzada i dispersa, però que val la pena conèixer. Que el rescat es faci amb testimonis de primera mà, comptat pels seus protagonistes, fa que el punt de vista de l'espectador s'ubiqui tan a prop com sigui possible dels fets referits, sumant interès. Es tracta del rol que va exercir el govern cubà en l'atenció mèdica de més de 26 mil nens, víctimes de la tragèdia ocorreguda el 1986 a la planta nuclear emplaçada a la ciutat ucraïnesa de Txernòbil.
A mitjans dels vuitanta l'economia soviètica estava en crisi a causa de l'intent de no perdre terreny a la carrera armamentista contra els Estats Units, que havia efectuat una inversió rècord en el seu aparell militar, amb l'anomenada Guerra de les Galàxies. La decisió soviètica va implicar, entre altres coses, reduir dràsticament els pressupostos d'àrees clau, com els destinats al manteniment de les seves centrals nuclears (entre les quals Txernòbil, que llavors formava part de la Unió Soviètica) i la salut pública. Per això, quan es va produir l'accident, el sistema sanitari no comptava amb els mitjans mínims per poder atendre les desenes de milers de casos greus, derivats de l'alta exposició a la radiació alliberada per l'explosió del reactor.
A partir d'aquesta tragèdia, Fidel Castro crea una unitat sanitària per brindar a aquests nois l'atenció necessària. Dos d'ells, ja adults, comparteixen els records d'aquells dies en un espanyol en què persisteix la marca de l'accent eslau. A les memòries el patiment es barreja amb les sorpreses de trobar-se en una terra aliena, on fa calor en lloc de fred, on les fruites abunden i poden anar a la platja. La majoria d'aquests nens van ser allotjats al barri de Tarará, zona residencial als afores de l'Havana, on hi ha les cases on vivien les famílies adinerades abans de la Revolució. També hi havia les instal·lacions on els nens cubans passaven els seus campaments d'estiu.
Aquests testimonis resulten el més ric de Tarará i Fontán els reforça utilitzant abundant i interessant material d'arxiu per mostrar la vida quotidiana dels nois ucraïnesos i la manera com es van anar adaptant a viure a l'illa. Que llavors ja travessava dificultats davant la imminent caiguda del bloc soviètic. Aquesta riquesa no té, però, un correlat estilístic, limitant-se a reproduir la paraula dels testimonis davant de càmera.
03/12/22
En trànsit
02/12/22
L’exemple de joves universitaris gitanos, clau per fer que la comunitat millori la seva situació social
30/11/22
Can Casacuberta Oberta retreu la regidora de cultura que incompleixi els seu compromís d’informar sobre la biblioteca clausurada
29/11/22
La contaminació per legionel·la a l’escola Gitanjali mostra el creixement de l'afectació en instal·lacions municipals
