Pablo Díaz Flores - 03/05/22
Amb un cartell de luxe, amb la magistrada, Lucia Avilés Palacios, que impulsa la inclusió de la violència econòmica com a component de la violència de gènere, a qui acompanyaven els advocats, Begoña Mitjana i Rafael Mendoza, es va fer la xerrada: nous reptes contra la violència de Gènere. La trobada informativa, que es va fer al Centre Cívic de La Salud la va presentar Rocío Mateos, presidenta de la Federació de Dones de Badalona.
La magistrada Lucia Avilés, del Jutjat del penal número 2 de Mataró va explicar que l'octubre del 2021 va realitzar una petició inusual al Ministeri de Justícia. En concret va reclamar la reforma de la llei 1/2004 per tipificar el delicte de violència econòmica com a violència de gènere, en coherència amb el pacte d'estat contra la Violència de Gènere de 2017, la Constitució i els diferents estàndards internacionals.
La justificació del canvi és la constatació del fet que hi ha una privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològica d'una dona i/o dels seus fills o filles, l’impagament reiterat i injustificat de pensions alimentàries estipulades en cas de separació o divorci i el fet d’obstaculitzar la disposició dels recursos propis o compartits en l’àmbit familiar o de parella i en l'apropiació il·legítima de béns de la dona.
El procediment que va fer servir la lletrada és inusual, però està recollit al Codi Penal, concretament l’article 4, que permet a un magistrat o tribunal dirigir-se a l'executiu per explicar per què una acció o omissió que no està penada per llei hauria de ser objecte de sanció penal.
La proposta de canvi de la llei va ser precisament fruit d’una sentència que afectà un home per impagament continuat de la pensió alimentària. El delicte va ser per abandonament de la família i la sentència el va condemnar al pagament d’una indemnització de 7.375 euros a la seva exdona, per no haver-se fet càrrec, en un context anterior de violència masclista, de la pensió alimentària de la filla que tenien en comú entre 2014 i 2019, tot i existir una sentència judicial prèvia.
Avilès va remuntar la seva exposició, indicant que al Conveni d'Istanbul del 2011 (ratificat per Espanya el 2014) ja s’inclou la violència econòmica com un tipus de violència contra les dones, malgrat que encara no s’ha inclòs en el seu ordenament jurídic.
També va fer referència al fet que tots els partits polítics, de forma inusual, ja que la decisió va ser unànime, van renovar el pacte d'estat contra la Violència de Gènere i es van comprometre a legislar per combatre les noves formes de violència masclistes, com l’econòmica, la digital i la vicaria.
La magistrada va explicar que existeixen normatives autonòmiques que contemplen la violència econòmica, malgrat que aquestes regulacions no tenen competències penals ni processals.
Lucia Avilés, sòcia fundadora de la Asociación de Mujeres Juezas de España, afirmà que és una tipologia de violència que des del punt de vista jurídic pot passar desapercebuda, ja que no deixa rastre evident, com les agressions físiques, però els efectes són tant o més nocius perquè suposen un empobriment de les dones, de les mares i de les filles i fills.
La magistrada també va incidir en el fet que la violència econòmica s’utilitza per als agressors com una forma d'ofegament de les dones per a seguir sotmetent i controlant a les víctimes, tant al llarg de la relació com quan aquesta finalitza.
Avilès va enumerar modalitats de violència econòmica que no són només l’impagament de les pensions, sinó també l’embargament del sou, perdre l’habitatge, a causa de la manca de pagaments de l’altra part, forçar a la dona a acudir contínuament a processos judicials negar-li un compte o targeta bancària i controlar els seus gestos, o simplement obligar-la a posar-se en contacte amb qui va ser el seu agressor.
Supòsits que conclou la magistrada a més es veuen incrementats per una violència institucional que permet pensions alimentàries de 75, 100 o 125 euros, una visió gens feminista en les lleis; una discriminació de gènere estructural que sosté elevades bretxes salarials, segregacions ocupacionals, precarietat laboral, major incidència de l’atur i del treball informal, menor participació en els òrgans de decisió de les empreses i de diferents organitzacions en general.
El febrer del 2022 el govern va recollir la petició de la magistrada i en dues comunicacions a la Presidència i al Ministeri de Justícia, va exposar que estudiarà la proposta amb deteniment amb l’objectiu de tipificar, de manera específica i adequada, la violència econòmica com violència de gènere.
El departament que dirigeix la ministra Pilar Llop ha reconegut que és conscient del fet que la llei de 2004 contra la violència de gènere mereix ser actualitzada i necessita adaptar-se a les noves formes de violència que s’exerceixen contra les dones.
Es va obrir un torn d’intervencions per part dels assistents que van agrair fer aquest tipus d’actes tan divulgatius i en un espai tan proper com el barri de La Salut.
29/05/23
Albiol aconsegueix la majoria absoluta a Badalona en obtenir 18 dels 27 seients del ple
27/05/23
Mor als 89 anys Màrius Díaz primer alcalde democràtic de Badalona després del franquisme
26/05/23
Guanyem fa un vídeo versionant una cançó de Rosalia adaptant el contingut a Badalona
26/05/23
Sense places Badalona convoca concentració a les 17 hores a plaça de la Vila reclamant places a educació pública mantenint ràtios.
