Tomeu Ferrer - 14/05/22
Les famílies de 118 nens i nenes de Badalona que volen inscriure els seus fills i filles a l’escola pública han decidit organitzar-se davant la dificultat per obtenir plaça. Per això han iniciat un procés de mobilització. Però, el mateix problema es dona en l’ensenyament secundari i, pares i mares de nenes i nens de les dues franges de la formació han decidit treballar plegats.
'Just fa uns dies vam voler fer la inscripció a l’ensenyament públic per als nostres fills que haurien de fer P3, vam trucar a l’Oficina Municipal d’Escolarització i la resposta que vam assolir va ser que no hi ha prou places per tots els sol·licitants. Per això ens van suggerir que duguéssim els nens a l’escola privada o a la concertada', explica Rafael Segovia. Fins i tot, aquest pare afirma que els van manifestar que si no volien dur els nens i nenes a les escoles privades o concertades, que no calia que les escolaritzessin perquè l’ensenyament en l’etapa inicial no és obligatori.
La qüestió afecta especialment als barris de Centre i Progrés i també a Casagemes i a Riera Canyadó, segons han constatat les famílies. I, precisament a la banda del centre de la ciutat és on hi ha una concentració més gran d’escoles concertades i privades.
La sensació de les mares i els pares és que han topat amb una de les dificultats endèmiques de la ciutat: la falta de places per a l’educació pública. Això després que en la transició es fes, des de l’ajuntament, un grandíssim esforç per afrontar aquest dèficit. Ara, es constata que els temps han canviat i l’administració local ha afluixat en la necessària tensió en favor de l’escola de qualitat a la qual tinguin accés totes les veïnes i tots els veïns, independentment de la seva situació econòmica.
La manca de previsió no és flor d’un dia. A Badalona es posen en marxa grans promocions immobiliàries, com els pisos situats al canal del Gorg, sense que paral·lelament es pensi que les famílies que hi aniran a viure necessitaran escola. I situacions com aquesta es repeteixen a Riera Canyadó o a la mateixa plaça Pompeu Fabra, amb promocions immobiliàries en marxa, sense projectes d’escola pública paral·lels.
Les famílies mobilitzades s’han posat en contacte amb la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de la ciutat, (FAMPAS), i amb les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya, (AFFAC) i també amb les famílies que l’any 2018 van tirar endavant a Badalona una mobilització per assegurar la plaça pública per als seus fills i filles.
Una primera tasca del grup de mares i pares és iniciar una ronda de contactes amb els grups municipals amb presència a l’Ajuntament de Badalona per fer-los-hi conèixer la situació. En l’àmbit de govern, s’ha demanat reunió amb la regidora d’ensenyament: Aïda Llauradó, al regidor del districte: David Torrents i també a l’alcalde de la ciutat, Rubén Guijarro. A més, es gestionen reunions amb els serveis territorials d’Ensenyament, FAMPAS i AFFAC, i amb els sindicats.
El temor que tenen mares i pares és que la situació de manca de places públiques s’allargui en el temps. En aquest sentit, argumenten que l’Escola Ventós Mir té pendent la construcció del seu nou immoble i que aquest procés pot durar fins a tres anys, i que es mantenen situacions difícils d’explicar com la de l’Escola Badalona Port, que fa la seva tasca en barracots i en un lloc amb una gran intensitat de trànsit rodat, que perjudica la tasca formativa i posa en qüestió la seguretat de tota la comunitat educativa.
En les reunions que han mantingut pares i mares del col·lectiu, s’ha decidit que les gestions a fer s’acompanyaran de mobilitzacions al carrer que mostrin el problema al conjunt de la ciutadania de Badalona. Es preparen encartellades i accions sorpresa, que es perfilaran en una reunió a finals de maig. També s’ha creat un perfil a twitter amb el nom: @senseplaçabdn amb el qual pensen fer arribar les seves accions i opinions.
22/05/25
Guijarro defensa en el seu judici que com a regidor de territori no intervenia en aspectes jurídics, tècnics o administratius