HABITATGE


L'Associació Caliu presenta a Badalona la seva iniciativa per crear una cooperativa d'habitatge en cessió d'ús


El col·lectiu preveu construir habitatges sostenibles amb aportacions assequibles en projectes a llarg termini amb la col·laboració del sector públic


la-sala-d-actes-de-l-associacio-de-veins-del-centre-es-va-omplir-per-la-presentacio-de-caliu-foto-ateneu-barcelones-nord
 La sala d'actes de l'associació de veïns del Centre es va omplir per la presentació de Caliu foto Ateneu Barcelonès Nord


Tomeu Ferrer - 18/05/22         

twitter share   facebook share

L'associació Caliu, que pretén crear a Badalona un projecte d'habitatge cooperatiu basat en la cessió d'ús, es va presentar a la ciutat dimarts, 17 de maig, a l'associació de veïns del Centre. La pretensió dels impulsors d'aquesta iniciativa és fer possible l'accés a l'habitatge fora dels mecanismes capitalistes. Més de 50 persones van omplir la sala en un ambient de gran expectació, en un acte amb la col·laboració de l'Ateneu Cooperatiu del Barcelonès nord.

 

Què és el cooperativisme en cessió d'ús? Es tracta d'un sistema en el qual un grup de persones es posa d'acord per tirar endavant un projecte participatiu, amb un cost econòmic assumible i amb un plantejament arquitectònic fet a la mida dels associats.

 

Des de fa més de dos anys un grup de 21 persones, equivalent a 11 unitats familiars, treballa per posar en marxa a Badalona una cooperativa d'habitatge que, a diferència d'altres projectes, no pretén només abaratir costos de promoció, sinó que vol assegurar l'accés a l'ús de la vivenda almenys per setanta-cinc anys a partir d'una aportació inicial i unes quotes mensuals estables i assumibles, que sempre són inferiors als terminis d'una hipoteca o a un lloguer convencional.

 

Tot i que hi ha altres fórmules, usualment una cooperativa en cessió d'ús parteix d'un acord amb una institució que, per exemple, pot cedir l'ús del sòl en el qual es construirà l'habitatge. La resta, el projecte i la construcció, es finança amb una aportació inicial dels socis i es dissenya col·lectivament. Durant els primers vint-i-cinc anys es paguen terminis que amortitzen la inversió inicial i el manteniment. Després, els altres cinquanta anys se segueixen abonant quotes que serveixen per al manteniment dels edificis i per crear un fons que es pot destinar a exportar l'experiència ajudant a crear noves cooperatives.

 

Els poders públics poden ajudar també amb subvencions o col·laborant amb cooperatives basades en la restauració d'edificis o amb altres sistemes que a la fi permeten un accés més fàcil a l'ús de l'habitatge. Molts cops, com a contrapartida, els ajuntaments plantegen que els beneficiaris compleixin les condicions exigides per accedir als Habitatges de Protecció Oficial (HPO). Altres mecanismes d'ajut són el canvi de normativa, les bonificacions fiscals i facilitar l'accés a avals i garanties. Tot plegat a partir del fet que sempre el titular dels terrenys serà l'ens públic i el seu valor no baixarà.

 

Localitzar terrenys a Badalona

 

Caliu ja s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament de Badalona. Ha localitzat diverses propietats municipals susceptibles de ser cedides. Tot i que durant la pandèmia les dificultats a reunir-se van frenar el ritme del projecte, que ara es reprèn. En aquesta tasca, segons els impulsors hi ha tingut un paper clau la fundació La Dinamo , especialitzada en l'impuls de l'habitatge en cessió d'ús.

 

El projecte que es vol tirar endavant a Badalona ha fixat la inversió inicial en 35.000 euros i una mensualitat que en altres projectes poques vegades superen els 500 euros. En altres actuacions la inversió inicial és més alta o més baixa d'acord amb la grandària del projecte.

 

En l'acte de presentació de Caliu es va esmentar una situació que poques persones preveuen: què passa si algú involucrat en una cooperativa vol plegar? Aquest detall està previst. Un cop passats els primers vint-i-cinc anys, quan teòricament s'ha amortitzat els costos, si es vol marxar la cooperativa tornarà al soci la seva aportació amb el benentès que un altre interessat assumirà aquesta inversió en ocupar el lloc vacant.

 

Un total de 36 grups a Catalunya

 

Actualment, a Catalunya hi ha 36 grups que impulsen el cooperativisme d'habitatge en cessió d'ús. D'aquests hi ha set col·lectius que ja tenen l'edifici en marxa, altres 14 tenen el projecte en procés i 9 tenen l'obra en construcció.

 

En la presentació badalonina es van mostrar imatges d'actuacions com la Borda, al barri de Sants, que ha rebut diversos premis per la seva qualitat constructiva. També es va mostrar el model de Les Cireres, al barri barceloní de les Roquetes, o la Closca, a Lleida i Walden XXI, de Sant Feliu de Guixols.

 

Espais comuns

 

Un dels punts que compleixen les cooperatives d'habitatge en cessió d'ús és la potenciació dels espais comuns dels edificis que es construeixen. A diferència de les promocions privades, hi ha àmbits com sales polivalents o, per exemple, cambres destinades a allotjar convidats, cosa que rendibilitza uns espais que en la vivenda particular sovint està infrautilitzada. L'espai que en una casa privada hi ha la rentadora queda lliure en aquestes promocions cooperatives perquè solen tenir un espai usable per tots amb rentadores d'ús col·lectiu.

 

Cada promoció, un model

 

Cada promoció és un cas diferent. La Borda hostatja unitats de convivència. La Closca, situada al barri lleidatà de La Bordeta, sorgeix de l'adquisició per part de La Dinamo d'un bloc de pisos que el seu promotor particular no podia acabar. I això es fa possible perquè l'Ajuntament de Lleida va exercir el dret de retracte. El Walden XXI és un projecte sènior situat a Sant Feliu de Guixols, en el qual un grup de persones compra un antic hotel i el reforma adaptant-lo a les necessitats de persones grans, preveien serveis d'atenció a la vellesa que, segons els seus impulsors, s'adapten millor a l'alternativa capitalista: les residències privades. En aquesta actuació els socis poden fer ús dels serveis en la mesura que ho necessiten i al mateix temps en la mesura possible assumeixen ells mateixos la cura dels que més ho precisen.

 

Model d'èxit a Europa

 

Tot l'expressat fins aquest punt podria sonar a utopia, però el model esmentat més amunt representa entre un 8% i un 33% del mercat de l'habitatge a Dinamarca, amb més de 100.000 edificis, o un 10% dels habitatges a Alemanya, amb gairebé 2 milions de vivendes.

 


CINEMA

03/12/22

nuria-rodriguez-i-ferran-grao-autors-del-documental-en-una-entrevista-a-tve-foto-rtve

En trànsit

El documental, de Núria Rodríguez i Ferran Grao i produït per Badalona Comunicació, tracta de l’incendi de la nau del Gorg i és una mostra brillant de periodisme amb majúscules
Llegir l'article complet
EDUCACIÓ

02/12/22

alguns-dels-estudiants-i-graduats-gitanos-en-l-acte-de-sant-roc-foto-tomeu-ferrer

L’exemple de joves universitaris gitanos, clau per fer que la comunitat millori la seva situació social

Set estudiants mostren al barri de Sant Roc a Badalona el camí que gràcies a l’esforç i la persistència els ha dut a ser titulats superiors
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

30/11/22

un-moment-de-la-concentracio-popular-feta-per-reclamar-la-reobertura-de-can-casacuberta-foto-tomeu-ferrer

Can Casacuberta Oberta retreu la regidora de cultura que incompleixi els seu compromís d’informar sobre la biblioteca clausurada

L’entitat cívica reclama que s’aclareixi si l’equipament cultural estarà obert a la fi del trimestre actual o si restarà clausurat
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

29/11/22

imatge-d-arxiu-de-l-escola-gitanjali-de-badalona-foto-wikipedia

La contaminació per legionel·la a l’escola Gitanjali mostra el creixement de l'afectació en instal·lacions municipals

Episodis com el del centre educatiu es repeteixen els últims anys en centres esportius de Badalona tot i els esforços que es fan per eliminar el problema sanitari amb tractaments d’alt cost
Llegir l'article complet