Tomeu Ferrer - 03/06/22
Diverses organitzacions populars i ecologistes de Badalona agrupades a la plataforma ‘Salvem Ca l’Arnús’ convoquen una ‘festa reivindicativa’ al Parc de Ca l’Arnús a partir de les 17.30 hores. La mobilització, segons l’Associació Els Verds, pretén aturar un projecte de construcció de 55 pisos que se situaria a l’entrada del principal pulmó verd de la ciutat, perpendicular amb el carrer de Sant Brú.
Fonts de les entitats convocants demanen als ciutadans que acudeixin a la concentració amb timbals, xiulets i estris que puguin fer força soroll, per manifestar amb claredat l’oposició al projecte urbanístic de Ca l’Arnús.
Ca l’Arnús va ser una propietat del financer Evarist Arnús, que l’any 1851 la va escripturar com a finca indivisible. La ciutat i els col·lectius ciutadans hi van celebrar des de la dècada dels setanta del segle passat la Festa del Badiu, al parc de Can Solei, adjacent al parc actual. La festa era una mena de reivindicació del retorn de l’espai a la ciutat.
La dècada dels vuitanta del segle vint els arquitectes Francesc Lladó i Joan Antoni Padrós van plantejar incloure Ca l’Arnús i Can Solei com a espais amb protecció municipal. La idea subjacent va ser que les dues finques constituïssin un gran parc central de Badalona.
La lluita de la Plataforma en Defensa ca l’Arnús Parc Públic i les diverses intervencions institucionals comprant i expropiant els antics propietaris van fer possible, l’any 2002, la vella aspiració de la ciutadania badalonina de convertir els parcs de ca l’Arnús i de can Solei en un gran parc públic metropolità es va fer realitat.
Tot i la protecció legal que afectava les finques, diverses actuacions 'han malmès' l’espai, segons Els Verds. Entre aquestes accions hi ha l’abandonament dels edificis i també diverses tales incontrolades de l’arbrat. A més, el recinte va anar reduint-se amb la construcció de casetes arrenglerades i la ubicació al seu interior d’una escola i un institut.
Malgrat la consciència generalitzada que el parc era indivisible i públic i tot i la lluita popular per preservar-lo, l’any 2017 va aparèixer un projecte urbanístic sobre tres finques privades
respecte de les quals s’havia mantingut un silenci oficial i una 'opacitat municipal interessada'. La pretensió del document era edificar-hi dos blocs de pisos que es van arribar a publicitar en la pàgina web d’una immobiliària.
Unes protestes inicials del veïnat van implicar que des de l’ajuntament es reubiqués un dels blocs previstos adossant-lo a la porta d’entrada, cosa que respectava l’estructura del barri, permetia mantenir el mur perimetral i la font de l’entrada, que el projecte primitiu eliminaven. Tanmateix, no es van acceptar diverses al·legacions d’entitats ecologistes.
Les associacions convocants de la protesta, la primera d’una sèrie que pretén aturar el projecte de pisos a Ca l’Arnús, han elaborat un document que expressa la seva posició. Grosso modo els arguments contraris al nou projecte indiquen que l’actuació afecta la integritat del parc, impacta sobre els valors paisatgístics de l’espai natural, trenca amb la deguda protecció d’uns béns culturals que cal preservar i malmetrien un entorn natural especialment valuós en una ciutat com Badalona, molt mancada de pulmons verds.
Per totes les raons abans esmentades, la nova plataforma veïnal s’ha adreçat a la majoria municipal i també a les forces polítiques d’oposició per demanar que aturin el projecte de construcció de pisos al parc i que facin el necessari per comprar o expropiar les finques on es vol construir, per tal que Ca l’Arnús sigui d’una vegada el gran parc metropolità que mereix Badalona i la resta de la comarca.
13/04/25
El govern de Badalona fa cas omís a les recomanacions de la sindicatura de greuges per als sense llar.