ACTUALITAT


Denuncien que privatitzar les pensions fa que els jubilats xilens cobrin de retir només el 24% del que rebien treballant


Un acte d’Anticapitalistes Badalona afirma que després de 41 anys de la privatització a Xile moltes persones amb més de 80 anys continuïn treballant per evitar la misèria


taula-de-la-xerrada-d-anticapitalistes-bcn-nord-foto-tomeu-ferrer
 Taula de la xerrada d'Anticapitalistes BCN Nord foto: Tomeu Ferrer


Tomeu Ferrer - 30/09/22         

twitter share   facebook share

El model de privatització de les pensions es va aplicar a Xile un 1 de maig de fa 41 anys amb el lema: 'de proletaris a propietaris'. Ara, amb l’experiència que dona la realitat, els activistes del país andí denuncien que la privatització empobreix els jubilats i, a canvi, grans corporacions econòmiques inverteixen a l’estranger els diners recaptats als treballadors xilens, sense que els beneficis arribin als que aporten els fons. Això es va constatar en la xerrada sobre pensions organitzada per Anticapitalistes a Badalona.

 

L’acte es va desenvolupar dijous, 29 de setembre, al centre cívic Can Cabanyes. L’objectiu va ser denunciar propostes que es debaten a la taula espanyola sobre pensions consistent, per exemple, a fomentar plans privats de pensions d’empresa, cosa que els organitzadors veuen com l’inici d’un procés que farà desaparèixer a Espanya l’actual sistema públic basat en el repartiment.

 

Pinochet i Piñeira

 

Luís Mesina, portaveu del moviment xilè ‘no más AFP’ va intervenir per via telemàtica. El seu moviment és contrari a la privatització i favorable al retorn a les pensions del sistema públic i que aquestes es basin en la solidaritat de tots els cotitzants. Mesina a explicar que la privatització es va fer durant el mandat del dictador, Augusto Pinochet, i que va ser gestionada per José Piñeira, germà de qui va ser posteriorment president dretà del país.

 

La privatització xilena consisteix en el fet que cada treballador hi aporta obligatòriament l’11% del seu salari brut . Els diners els gestionen fons privats que quan els operaris es jubilin els pagaran les pensions en funció del valor de les inversions realitzades. I quin ha estat el resultat? Actualment, els fons gestionen 165.000 milions de dòlars, equivalents al 61% del producte interior brut (PIB) del seu país. Els jubilats reben ara uns ingressos que equivalen a Xile al 23% del seu darrer salari. La xifra contrasta amb el resultat de les pensions públiques a Espanya, on la taxa de retorn és del 89%. Traduït en xifres globals de 2021 les AFP xilenes van ingressar 12.400 milions de dòlars mentre que només van pagar 3.600 milions en pensions, segons Mesina.

 

L’activista xilè va afegir que l’import mitjà de les pensions que es cobren al seu país se situa un 77% per sota del considerat ingrés mínim vital, cosa que fa que 'moltes persones amb més de 80 anys no es puguin jubilar i continuïn treballant'.

 

Cap aportació pública a pensions contributives

 

L’Estat xilè, va dir Messina, no fa cap aportació per complementar les pensions contributives. Es limita a fer ingressos per a les pensions de les persones que no han pogut contribuir, i sempre el resultat és sumir molta gent gran en la més absoluta pobresa. Al seu torn, els defensors de l’actual sistema xilè treuen pit afirmant que la culpa de què els jubilats rebin pensions míseres la té l’estructura salarial del país i la precarietat, no el sistema.

 

La immensa quantitat de diners que gestionen les gestores privades de pensions a Xile s’inverteix en grans corporacions financeres i en operacions internacionals que no impulsen el creixement local. Mesina va esmentar Banco Santander, Prosegur o Telefónica com a multinacionals espanyoles que es financen amb els fons de les pensions dels treballadors xilens.

 

Curiosament, des dels mitjans d’informació xilens i d’altres països de sud Amèrica s’utilitza la situació de dèficit de les pensions a Espanya per argumentar en favor de mantenir la privatització.

 

Dèficit= pagaments indeguts

 

Roque Martínez, militant d’Anticapitalistes i del Moviment Pensionista de Badalona, va defensar la solidesa del sistema públic. També va denunciar que part del dèficit té a veure amb el fet que, amb diners de les pensions, es paguen coses que hauria d’assumir el pressupost de l’Estat. Així va parlar del xec família, de la rebaixa de la cotització dels autònoms del fet que les pensions paguen directament l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), un organisme que té més de 10.000 treballadors. Aquest és un cas únic d’un estament funcionarial que no es paga amb fons del pressupost. «I, curiosament aquestes i altres situacions equivalen als 22.000 milions en què es valora el dèficit de la caixa de les pensions», va dir. En aquest sentit, el moviment de pensionistes reclama una auditoria del sistema de pensions, ja que existeix la sospita que els diners destinats a la gent gran han finançat en altres moments coses que no pertocaven.

 

Bretxa de gènere en pensions

 

Encarna Ruiz, també del Moviment de pensionista, es va qüestionar si cal reivindicar ingressos mínims o els que les persones necessiten per viure amb suficiència. També va constatar la bretxa de gènere que fa que a Espanya les pensions de les dones siguin un 35% inferiors a les dels homes.

 

Finalment, Martínez va fer una crida a participar en la mobilització de pensionistes de tot l’Estat a Madrid, el 15 d’octubre i també a la unitat d’acció amb altres moviments de pensionistes per assolir, per sobre de posicions particulars, els objectius de manteniment de les pensions públiques que garanteixin els drets de treballadors i treballadores, 'governi qui governi'.


CINEMA

03/12/22

nuria-rodriguez-i-ferran-grao-autors-del-documental-en-una-entrevista-a-tve-foto-rtve

En trànsit

El documental, de Núria Rodríguez i Ferran Grao i produït per Badalona Comunicació, tracta de l’incendi de la nau del Gorg i és una mostra brillant de periodisme amb majúscules
Llegir l'article complet
EDUCACIÓ

02/12/22

alguns-dels-estudiants-i-graduats-gitanos-en-l-acte-de-sant-roc-foto-tomeu-ferrer

L’exemple de joves universitaris gitanos, clau per fer que la comunitat millori la seva situació social

Set estudiants mostren al barri de Sant Roc a Badalona el camí que gràcies a l’esforç i la persistència els ha dut a ser titulats superiors
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

30/11/22

un-moment-de-la-concentracio-popular-feta-per-reclamar-la-reobertura-de-can-casacuberta-foto-tomeu-ferrer

Can Casacuberta Oberta retreu la regidora de cultura que incompleixi els seu compromís d’informar sobre la biblioteca clausurada

L’entitat cívica reclama que s’aclareixi si l’equipament cultural estarà obert a la fi del trimestre actual o si restarà clausurat
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

29/11/22

imatge-d-arxiu-de-l-escola-gitanjali-de-badalona-foto-wikipedia

La contaminació per legionel·la a l’escola Gitanjali mostra el creixement de l'afectació en instal·lacions municipals

Episodis com el del centre educatiu es repeteixen els últims anys en centres esportius de Badalona tot i els esforços que es fan per eliminar el problema sanitari amb tractaments d’alt cost
Llegir l'article complet