EDUCACIÓ


L’exemple de joves universitaris gitanos, clau per fer que la comunitat millori la seva situació social


Set estudiants mostren al barri de Sant Roc a Badalona el camí que gràcies a l’esforç i la persistència els ha dut a ser titulats superiors


alguns-dels-estudiants-i-graduats-gitanos-en-l-acte-de-sant-roc-foto-tomeu-ferrer
 Alguns dels estudiants i graduats gitanos en l'acte de Sant Roc foto: Tomeu Ferrer


Tomeu Ferrer - 02/12/22         

twitter share   facebook share

Fomentar, amb l’exemple de persones que ho han fet, que la comunitat gitana millori les seves condicions socials gràcies a l’accés a la universitat va ser l’objectiu d’un acte en què estudiants i graduats gitanos van mostrar les seves experiències al centre cívic de Sant Roc, a Badalona.

 

Asseguts en cadires de plàstic, joves estudiants universitaris gitanos i gitanes van explicar al públic del barri de Sant Roc les seves experiències. El seu propòsit, millorar la situació social del col·lectiu a través de l’accés a l’educació superior. L’acte va servir per a proporcionar a la comunitat referents en els quals es pugui emmirallar.

 

Dades

 

Només el 12% de la població gitana escolaritzada supera l’Escolarització Secundària Obligatòria (ESO) i tot just un 1% arriba a graduar-se en educació superior, educació universitària. Aquestes dues dades les va esmentar, Fernando Macías-Aranda, gitano i professor de la facultat d’educació de la Universitat de Barcelona. La intervenció servia per obrir el col·loqui que va moderar amb el títol: «La universidad también es gitana».

 

 

Entorn de Macías Al seu entorn van participar els i les estudiants que sorgits dels barris treballen per forjar-se un futur sense renunciar als seus orígens. Eli Cortés: estudiant d’accés a la Universitat; Manuel Cortés Maya, estudiant d’Educació Social a la Universitat de Barcelona; Trini Heredia González, Tècnica Superior d’Integració social; Aaron Moreno Garcia, professor de secundària per la Universitat de Barcelona; Loli Santiago Santiago, Graduada en Educació Social per la Universitat Rovia i Virgili; Jorge González Garcia, Graduat en Treball Social per la Universitat de Barcelona i Jonatan Fernández Fernández, estudiant de dret, a punt de graduar-se per la Universitat Autònoma de Barcelona, van explicar les seves experiències, davant d’un públic interessat format per joves i persones grans.

 

Garcia Lorca

 

A l’inici de l’acte Macías-Aranda va esmentar unes paraules amb les quals un escriptor espanyol glossava que tan important com treure les persones de la situació de pobresa, de fam, era la d’aconseguir que tinguessin formació. Les frases les va pronunciar el setembre de 1931 Federico Garcia Lorca en la inauguració de la biblioteca pública de Fuentevaqueros.

 

Durant Gairebé dues hores els joves estudiants van contar les seves experiències i dificultats fins a aconseguir els estudis superiors. Així Jorge González, des de la Mina, reconeixia que la seva sortida de la ESO tenia un nivell baix, especialment de català, anglès i matemàtiques, però un cop fet el pas a la universitat ha assolit graduar-se amb un gran esforç.

 

La Trini Heredia recordava que en algun moment va arribar a tenir fins a cinc assignatures suspeses i que va pensar a optar pels estudis online per fer magisteri, ara es Tècnica Superior en Integració social.

 

Manuel Cortés, des de Sabadell, afirmava que a casa seva els pares es van esforçar per dur-lo a l’escola concertada. Va recordar que en algun moment va dubtar a seguir els estudis, però després de passar la prova d’accés a la universitat, ara és graduat universitari en Educació Social.

 

Ser perruquera o fer treball social?

 

Loli Santiago contava que de petita a l’escola la professora li va preguntar si de gran seria perruquera. Ara viu a Cambrils, és àvia i graduada en treball social. Els seus records de la universitat són que era la més gran i l’única gitana dels seus grups, però que gràcies a conèixer altres referents se n’ha sortit.

 

La Eli Cortés va reconèixer que a cinquè de primària va deixar els estudis. Es va dedicar a ajudar la família en la venda als mercats. Però sempre va tenir la inquietud per millorar la seva formació i anys més tard i amb tres fills va entrar a la Universitat en la convocatòria per a majors de 25 anys gràcies al pla integral del poble gitano de la Generalitat-

 

Jonatan Fernández Fernández, originari de Sant Adrià de Besòs, va admetre que de nen «era un mal estudiant» . Més tard, amb els anys, va apostar per retornar als estudis i el 2018 va accedir a la convocatòria d’accés a la universitat per a majors de 25 anys. Ara li falta poc per acaba els estudis de dret.

 

Aaron Moreno Garcia, de 25 anys, va recordar que de petit havia de deixar l’escola per ajudar la mare al mercadillo. La imatge de la situació de casa el va esperonar a reprendre els estudis i, sense deixar de treballar per exemple en una fundació gitana, va seguir formant-se. Ara és educador social.

 

En gairebé tots els casos els estudiants i/o graduats es van referir a Fernando Macías com a la persona que en moments de defalliment els ha ajudat. Per ells poder fer una consulta amb un dels seus ha estat positiu. També van indicar que persones no gitanes, com professors o treballadors socials els han donat l’empenta, de vegades decisiva, quan tenien dubtes.


Tant el moderador com els universitaris gitanos van fer referències positives al Pla Integral del Poble Gitano, impulsat per la Generalitat. Una característica d’aquest programa és l’aposta perquè siguin els mateixos gitanos els protagonistes de la millora de les seves condicions de vida.

public-assistent-al-col-loqui-foto-tomeu-ferrer

L’acte celebrat al barri de Sant Roc va haver de lluitar contra circumstàncies difícils com el mundial de futbol. En aquesta activitat hi han col·laborat entitats que treballen en aquest camp, com el col·lectiu Sant Roc som Badalona; Campusrom, xarxa gitana universitària; la xarxa gitana d’acció política: Politirrom, l’Associació cultural gitana de Viladecans i l’entitat ILO Rom.

ACTUALITAT

31/01/23

imatge-d-una-assemblea-sectorial-de-ccoo-a-badalona-foto-ccoo

CCOO denuncia a Inspecció de Treball les condicions de feina penoses produïdes pel fred que fa a les instal·lacions municipals de Badalona

El sindicat destaca l’incompliment de les normatives de salut laboral per part de l’Ajuntament de la ciutat
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

27/01/23

interior-del-pavello-d-ausias-march-en-una-imatge-retrospectiva-foto-by-joan-garciabadalona-own-work-cc-by-sa-4-0-https-commons-wikimedia-org-w-index-phpcurid-75811787

Els grans esdeveniments esportius de Badalona no amaguen les deficiències que pateix majoria de les instal·lacions esportives: sense aigua calenta ni vestuaris decents

Fonts sindicals consideren que les obres que es realitzaran per a la Copa del rei de Bàsquet només maquillaran la gravetat de la situació
Llegir l'article complet
ACTUALITAT

27/01/23

un-acte-solemne-a-la-comissaria-de-la-guardia-urbana-de-badalona-foto-ajuntament-de-badalona

La fiscalia investiga el presumpte cobrament irregular d’hores extres per comandaments de la Guàrdia Urbana de Badalona

La recerca es produeix després que el sindicat d’alts directius del cos policial denunciés que el regidor de Recursos Humans hauria amagat fins a 15 expedients oberts per actuacions irregulars de guàrdies i no hagués actuat respecte a la vaga encoberta de novembre
Llegir l'article complet
CONVIURE

27/01/23

accio-de-les-associacions-de-veins-de-badalona-contra-la-pujada-del-preu-de-la-llum-foto-tomeu-ferrer

La coordinadora veïnal del Baix Besòs creu que l’estratègia metropolitana que anuncia inversions de 500 milions és de moment un brindis al sol sense contingut

Destaquen que no hi ha compromisos concrets de les administracions mentre recorden que el Consorci del Besòs que havia de gestionar l’agenda Besòs ha estat un moribund sense recursos econòmics
Llegir l'article complet