Tomeu Ferrer - 10/03/23
El 1898, ara fa 125 anys, es va celebrar a la seu de la cooperativa La bienechora, situada on avui hi ha el conservatori municipal de música de Badalona, la primera assemblea del cooperativisme de Catalunya.
La bienechora junt amb una segona cooperativa, La verdadera fraternidad van ser les entitats badalonines que van participar en l’assemblea. Uns anys més tard, el 1914, La bienechora va tancar a causa d’un desfalc realitzat pel seu gerent. En total en l’assemblea de 1898 hi van participar poc més d’una trentena d’entitats.
Per celebrar el cent vint-i-cinquè aniversari de l'organització del cooperativisme de Catalunya es preparen durat aquest any accions de divulgar la cooperació catalana o una wikimarató per millorar els continguts de la Wikipèdia respecte a l’economia social.
L’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès Nord ha volgut recordar l’esdeveniment aplegant en el mateix local on es va organitzar el cooperativisme català a representants de les federacions de cooperatives del Principat per debatre sobre el passat, el pressent i el futur del moviment que considera que la persona ha de ser el centre de l’economia i no com passa amb el capitalisme.
Per la Confederació de Cooperatives de Catalunya va participar Guillem Llorenç; també va prendre la paraula una representant de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya; Ramon Berenguer ho va fer en nom de la federació de Cooperatives de Consum Coopconsum; Antonio Pedrero Utrilla va prendre la paraula per les cooperatives d’habitatge HabiCoop i Marina Reig va intervenir en representació de la Xarxa de l’Economia Solidària (XES).
Totes les intervencions van glossar els moments en què el cooperativisme català ha realitzat canvis estratègics. El 1898 marca una fita important perquè les cooperatives s’estructuren en una organització unitària. El 1920 el cooperativisme català s’afilia a l’Aliança Cooperativa Internacional- La guerra civil va marcar un moment de crisi. En el franquisme moltes estructures van actuar gairebé clandestinament. Tanmateix, el cooperativisme va superar de nou l’atzucac i el 1981 es va reprendre la reestructuració. I ja durant el segle XXI les cooperatives mantenen el seu creixement amb un fort arrelament al territori.
Les noves entitats del Som
Quan les federacions es van reorganitzar, amb la democràcia, es va produir un fenomen que des de llavors s’ha mantingut. Junt amb entitats veteranes es van aplegar d’altres nascudes fruit de les noves circumstàncies. En aquest sentit, per exemple, en l’àmbit de consum, junt amb entitats com la Cooperativa La llei, de Sant Antoni de Calonge, l’any 1981 es va aplegar una entitat de nova tradició, com Abacus. I de cara al futur el nou fenomen, segons el representant del sector, són diverses entitats que tenen en la seva denominació el prefix Som, com Som Energia o Som connexió.
En habitatge, el seu representant va constatar la nova situació que s’ha donat després que en les dècades dels 90 i el 2000 el sector quedés molt marcat per l’activitat de les entitats de matriu sindical. Ara, però, es viu una nova florida amb cooperatives noves més vinculades a iniciativa de consumidors.
La Xarxa d’Economia Social (XES) representa una expansió de l’economia social més enllà de les cooperatives obrint-se a noves realitats fins i tot a iniciatives personals i el foment del mercat cooperatiu.
La Comuna com a referent
Josep Vidal, director d’Economia Social i Tercer Sector ha intervingut per destacar alguns elements de context, com per exemple la importància que en l’arrencada del cooperativisme de Catalunya va tenir la Comuna de París. Moltes cooperatives van sorgir, va dir, de l’efecte de la desamortizació de Mendizabal i després de la que va fer el liberal Madoz, que va deixar molts camperols sense accés a les terres comunals que havien treballat durant segles. Vidal va destacar que des dels inicis el cooperativisme català ha tingut una forta influència en la vida sindical, política i cultural del país.
Per la seva banda, el regidor de Badalona, Àlex Montornès, s’ha congratulat de l’empenta del cooperativisme a la ciutat, a la comarca i al conjunt de Catalunya. Ha vinculat l’esperit que hi ha darrere el cooperativisme amb el concepte Ubuntu, que és una regla ètica o filosofia sud-africana enfocada a la lleialtat amb les persones i la seva manera de relacionar-se. Aquesta filosofia, ha dit, caracteritza un sistema operatiu informàtic basat en la col·laboració entre tots els usuaris.
29/03/23
El PDU de les 3 Xemeneies: una gran operació immobiliària al Besòs amb un inconcret hub audiovisual en primer pla
28/03/23
Familiars i alumnes de l’escola Ventós Mir duen fins al ple municipal la demanda de l’escola nova pendent des de fa 15 anys
26/03/23
La FAVB crida a ocupar el camí de Can Mas reivindicant l’ús públic de les vies a les àrees naturals
25/03/23
Badalona acull fins a l'1 d'abril les músiques del món al festival Blues i ritmes
